Els gegants de Castellterçol, els únics romànics de tot Catalunya

A Castellterçol tenen els únics gegants d’estil romànic de tot Catalunya. Són la Griselda i en Tallaferro i es remunten a l’any 1954, quan un grup de veïns van fer un donatiu per aconseguir-ne uns que representessin el poble. No volien, però, gegants comuns, motiu pel quan els van encarregar –juntament amb sis nans– a un artista i no un taller especialitzat. Joan Sagalés, un dels impulsors del projecte, ho va demanar al polifacètic Alexandre Cirici. Escriptor, arquitecte, fotògraf, ceramista… era amant dels oficis tradicionals i va encarar com un repte el disseny proposat des de Castellterçol. Va comptar amb l’ajuda de l’escultor i antropòleg Eduard Rius Serra, que es va cuidar dels caps dels gegants. Va ser durant el procés de creació que es va escollir el romànic com a temàtica de la nova parella. La forta presència d’esglésies romàniques al Moianès, encapçalades pel monestir de l’Estany, van fer optar Cirici i a tots els membres que impulsaven la construcció per aquest estil i diferenciar-se, així, dels clàssics de l’època. El material dels caps i de les mans és de pasta de paper i l’estructura original, de vímet, un esquelet que encara conserven i que permetia fer un ball més airós. Ignasi Fargas, actual cap de colla, explica, amb tot, que ara fa 20 anys van crear rèpliques dels dos gegants, ja que l’estructura de vímet estava molt deteriorada. Avui en dia els gegants originals només surten a ballar durant la festa major. Els noms s’inspiren en el poema de Jacint Verdaguer Canigó. En Tallaferro porta a les mans una espasa que representa l’ordre i un llibre que representa la llei, recordant els senyors feudals dels comtats catalans. La Griselda hi té, en canvi, elements relacionats amb el poble, com una almorratxa a l’estil de les que porten les balladores de l’emblemàtica Dansa del Ciri de Castellterçol. Durant la construcció dels capgrossos, Cirici va deixar anar el vessant més filosòfic i de retrat de la societat catalana. Per això en va crear tres parelles: els ètics, que simbolitzen l’acció; els estètics, en al·lusió a la sensibilitat, i els dialèctics, al pensament. Cadascuna de les parelles està formada per un bo i un dolent. Hi ha l’Enamorat, el Savi, el Poeta, el Colèric, el Concupiscent i el Sofista. Dos dels dolents caricaturitzen persones que queien malament al creador: Miguel d’Unamuno i Eugeni d’Ors. Els sis capgrossos van passar justament l’any 2023 pel taller i se’n van crear rèpliques amb l’objectiu de preservar els originals. Carme Plans, secretària de la colla, explica que també tenen dos elements emblemàtics. El primer és una sardana composta per Joaquim Costa, un dels màxims representants de la cobla catalana, que casualment vivia a Castellterçol quan es va estrenar els gegants. La ballen cada festa major. L’altre és una tradició més moderna: la colla gegantera tanca des de fa 26 anys la festa de la vila amb una cercavila peculiar on els gegants, en aquest cas les rèpliques, surten pels carrers estirats o de cap per avall. Traca final que en un principi va causar una forta commoció. Pel que fa a la celebració del 70è aniversari, Fargas diu que tot just estan començant la temporada i planificant calendari. Preveuen algun acte commemoratiu de petit format.

Els gegants de Castellterçol, els únics romànics de tot Catalunya

“El tatuatge és dels pocs oficis en què el client no té sempre la raó”

El Soler, la singularitat de produir nous al Moianès

“La música és la manera que he trobat per canalitzar les emocions”

Gegants contemporanis

LA PREGUNTA

És bona idea que el Govern central creï una empresa pública per construir habitatge?

Troben un home mort en una nau abandonada de Vic

Tres ferits en un accident a la carretera de Santa Eugènia

Vic posarà en marxa els primers radars de velocitat el 9 de desembre

Enxampada una conductora a 215 per hora a l'Eix Transversal, a Calldetenes

Operatiu antidroga de Viladrau: tres detinguts i l'haixix amagat en pneumàtics

La Guàrdia Civil confisca unes 1.500 joguines falses a Vic

A 215 per hora a l'Eix Transversal

Transformen un casal d’avis de Vic en una cafeteria oberta a tothom

“Preferim tenir 3.000 clients petits que no pas un de gran”