Un maletí carregat de bitllets. Sembla sortit d’una pel·lícula d’acció o d’un thriller criminal, però no ho és. Són alguns dels bitllets falsos comissats pels Mossos d’Esquadra. Ens els ensenya a EL 9 NOU el cap de la Unitat Central de Falsificació de Moneda dels Mossos, Sergi Sánchez. A principis d’any van desarticular un grup criminal que col·locava bitllets falsos de 50 euros al circuit econòmic. El cas va esquitxar Torelló amb un home denunciat (vegeu destacat).
“No podem parlar del volum total de diners falsos que circulen, però sí que podem parlar de les aprehensions que vam fer durant el 2025 i 2024”, diu el sotsinspector, mentre detalla que el 2024 es van comissar uns 2.700 bitllets falsos, mentre que el 2025, 2.800. “La xifra és molt similar”, diu, apuntant així a unes dades que es mantenen estables.
Aquesta unitat s’encarrega d’investigar els grups organitzats que introdueixen moneda falsificada al circuit econòmic català i desarticular laboratoris de fabricació de bitllets o monedes metàl·liques. Tal com llista Sánchez, hi ha tres tipus de falsificacions: les que tenen indicatius comunitaris (a nivell global), amb indicatiu local i les falsificacions adquirides a través de la xarxa.
Els Mossos tenen més possibilitats amb els indicatius locals, és a dir, en la producció que es desenvolupa a Catalunya. “En el moment que comencem a detectar bitllets és molt més fàcil fer el seguiment d’on s’estan col·locant fins a seguir el fil per desarticular la impremta”, matisa el sotsinspector.
Les que tenen indicatiu comunitari són les que es fabriquen fora de l’Estat i és “molt més difícil determinar quins són els canals d’introducció de la moneda”. Catalunya és la porta d’entrada de la falsificació de bitllet que prové sobretot del sud d’Itàlia, on les impremtes estan controlades per la Camorra napolitana. També hi ha falsificacions per grups organitzats de l’Europa de l’Est, que en aquest cas estan especialitzats en l’elaboració de bitllets de gran qualitat i d’imports més alts, de 100, 200 o 500 euros. “Normalment les grans organitzacions criminals que fabriquen moneda falsificada també estan vinculades a altres delictes com el tràfic de drogues”, afegeix.
A Catalunya n’hi ha de tota mena, des de producció de bitllets falsificats fins a distribució, col·locació i, cada vegada més, el tercer tipus de falsificació: la compra per internet. “Està molt estesa.” D’una banda, hi ha bitllets venuts com a attrezzo, per exemple de pel·lícules, i que després són modificats pels falsejadors: hi afegeixen bandes hologràfiques i altres elements de seguretat. D’altra banda, també es poden comprar a través de plataformes com Telegram o Dark Web, en què el falsificador cobra la moneda falsa amb criptomonedes. “La seva importació es fa mitjançant paqueteria”, afegeix.
Sánchez explica que, malgrat que la gent cada vegada pagui menys en metàl·lic, no detecten que les falsificacions de moneda vagin a la baixa. De fet, destaca que actualment “hi ha molta més facilitat per adquirir bitllets falsificats” a través de la xarxa. “Abans per comprar o adquirir un bitllet falsificat havies d’estar dins el món delinqüencial, avui ho pots fer des de casa. Et porten la moneda falsa sense haver de conèixer el falsificador”, apunta.
Espanya, França i Itàlia són els països amb més bitllets falsos comissats, i si es posa el focus a l’Estat espanyol, Catalunya i Madrid són, segons dades del Banc d’Espanya, les comunitats autònomes amb més afectació. En el cas català, la demarcació de Barcelona és on més moneda falsificada es comissa, al voltant del 56%. Ara bé, tal com relata Sánchez, “se n’ha notat un increment a les províncies de Tarragona i Girona”.
Quan un ciutadà es troba amb un bitllet falsificat, ho ha de denunciar en una comissaria de la policia. Col·locar-lo es considera un delicte lleu. “Gràcies a aquestes denúncies, podem desarticular després els canals de distribució i fins i tot arribar a les impremtes”, destaca el sotsinspector. La majoria dels bitllets falsos són detectats per empreses de recollida d’efectiu i de seguretat privada, com Prosegur i Loomis.
SOBRETOT BITLLETS DE 50 I 20 EUROS
“El que més es falsifica són els bitllets”, subratlla Sánchez. També hi ha monedes falses, però “costen molt més de detectar”. Els bitllets més falsificats són els de 50 i 20 euros. Concretament, durant el 2025 el de 50 s’ha imposat com el més falsificat, seguit a molta distància del de 20. De fet, per primer cop el de 20 no és el més comissat. Això, segons els Mossos, significa que les fabricacions del de 50 euros han millorat molt i que col·locar-los a circuit econòmic és molt més rendible.
Pel que fa a les monedes, no se’n falsifiquen tantes, però també n’hi ha. Tal com explica el sotsinspector, la moneda arriba en diferents contenidors de vaixell. En uns hi van les volanderes i en d’altres els nuclis, com si separessin el rovell i la clara d’un ou. Quan arriben en un taller els ajunten i els encunyen com una moneda d’1 o 2 euros.
Com els podem distingir? En el cas de les monedes, la clau és “la imantació”. Les monedes falses no en tenen perquè el material és diferent. “En canvi, l’autèntica sí que queda enganxada”, detalla Sánchez. En els bitllets la clau és fixar-se en el número més petit que hi acostuma a haver a la part inferior i del darrere del bitllet. Fent un moviment amb el bitllet, el tornassol d’aquest número es mou i canvia de color. En un de falsificat, no. El cap de la unitat recomana aquesta fórmula, més enllà del paper i les rugositats, que “cada vegada estan més ben imitats”. En últim terme, qui acaba determinant si un bitllet és fals o no és el Banc d’Espanya.
MÉS DE 20.000 EUROS COL·LOCATS EN EL CAS DE TORELLÓ
A principis d’any, els Mossos van desarticular un grup, format per quatre persones, que es dedicava a introduir bitllets falsificats de 50 euros a l’àrea metropolitana de Barcelona, el Vallès Occidental i la Catalunya Central. La policia catalana va fer un operatiu simultani a Terrassa i Torelló per desmantellar la banda. A la capital del Vallès Occidental va detenir dos homes i una dona, mentre que a Osona un home va quedar denunciat. A tots quatre se’ls acusa d’un mateix delicte: falsificació de moneda. Segons Sánchez, aquest grup hauria col·locat uns 22.000 euros en bitllets de 50 (la quantitat que s’ha pogut arribar a acreditar). Els implicats en el cas Mantis, doncs, eren “col·locadors”, és a dir, es dedicaven a introduir els bitllets falsos. Els bitllets eren de molt bona qualitat. Tot apunta que estaven fabricats a Itàlia i controlats per organitzacions criminals vinculades a la Camorra italiana.
