Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

“Necessitaria cinc vegades més el pressupost que tindrem”

Entrevista a Jaume Giró, conseller d’Economia i Hisenda

Quin balanç fa dels primers mesos com a conseller?
El balanç és molt positiu. Hem intentat començar a fer sòlidament tota la feina que tenim per davant en els diferents àmbits d’economia, de fiscalitat, d’inversions i començar a treballar i elaborar els propers pressupostos. I també crec que tot el govern estem fent una bona tasca, en general, al servei del país.

Com canvia la vida un càrrec d’aquestes característiques en algú que ja havia estat en altes instàncies de l’empresa privada?
Miri, al final, això forma part de la normalitat de molts països, sobretot de tradició anglosaxona. Ara m’omple d’honor i de joia poder ajudar a assumir tots els reptes que té Catalunya, des del punt de vista econòmic, empresarial i de les llibertats i drets nacionals que hem d’acabar d’assolir.

Com ha viscut la tensió entre Esquerra i Junts pels noms a la taula de diàleg amb el govern espanyol?
Penso que hauríem de desdramatitzar-ho. Forma part de qualsevol govern de coalició que hi hagi discrepàncies sobre un tema concret. JxC va ser completament lleial al govern i al president de Catalunya. Va proposar uns noms perquè entenem que és una taula de diàleg eminentment polític. Ara bé, aquests noms no van encaixar i, amb tota normalitat, vam donar suport a la taula de diàleg, però ens vam abstenir de l’aprovació d’aquest punt en el consell executiu. I, dit això, li puc dir que aquest conseller i tot JxC celebrarem enormement que aquesta taula de diàleg vagi endavant i assoleixi els seus objectius.

S’ha parlat de finançament i de dèficit fiscal a la taula de diàleg? Vostè hi ha posat noves xifres. El 2017 es parlava de 16.000 milions d’euros i recentment vostè ha parlat d’entre 18.000 i 20.000 milions d’euros.
Sí. És el càlcul que fem. Amb les xifres que tenim, que són de l’any 2015-16, traslladades a avui, estaríem parlant d’uns 18.000 milions d’euros d’infrafinançament. Aleshores, aquesta taula? Com he dit abans és una taula eminentment política. Paral·lelament tinc reunions bilaterals amb la vicepresidenta Calviño del govern d’Espanya i amb la ministra Montero per avançar en altres temes més de tipus econòmic i de finançament. Des del meu punt de vista no hi hauria de ser, però si el dèficit fiscal es resol a la taula de diàleg també ho signaré i ho celebraré.

És compatible l’ampliació de l’aeroport del Prat amb la preservació de la Ricarda?
Em costa molt dir-li perquè el president d’Espanya quan va venir a la taula de diàleg, que era per aproximar posicions, l’única cosa concreta que va dir és que ens oblidem de l’ampliació.

Prop de 200 agents econòmics van signar un manifest reclamant aquesta ampliació a Catalunya i hi ha hagut també reaccions contundents contra el govern català per la suspensió de l’ampliació.
El més important de l’aeroport és que reforci les seves connexions internacionals. Barcelona és un gran aeroport. Té 65 connexions directes a escala internacional. Aena gestiona 46 aeroports. El 2015, l’aeroport de Barcelona era el que més benefici donava a Aena: 339 milions (27 milions el de Madrid), el 52% dels beneficis d’Aena eren de l’aeroport de Barcelona. Des de l’any 2016 fins avui ha passat de 25-26 milions a 50 milions de passatgers. Per tant, és d’imaginar que el benefici seguirà igual. L’aeroport de Barcelona necessita i mereix inversions. Ara bé, que un aeroport sigui un hub internacional de connexions no depèn de tenir 300 metres més de pista. Si el gestor tècnic del sistema d’aeroports no decideix que hi ha uns vols internacionals que en lloc d’anar i sortir de Barajas surten de Barcelona, no et serveix de res.

Quines han de ser les grans prioritats dels pressupostos?
Malauradament tindrem uns recursos que no són els que necessitem. Porto tres mesos treballant amb els diferents departaments i veient les necessitats que té cadascun. Sumant-ho tot necessitaria cinc vegades més el pressupost que tindrem. Cinc vegades més! I li puc assegurar que totes són necessitats de país. Al final, amb el pressupost que tinguem, prioritzarem dos àmbits: la recuperació social del país i la dinamització econòmica.

Vostè ha parlat d’intentar buscar el màxim consens en aquests pressupostos. El soci preferent és la CUP?
Així és. Tenim una majoria independentista del 52% i ja ho sabem que és difícil, però tant la CUP com el govern hem de fer un esforç per arribar a un acord.

En la recuperació postpandèmica hi han de jugar un paper clau els fons europeus. Vostè ha reclamat la cogestió d’aquests fons a l’Estat espanyol.
De moment el que se sap són notícies que no ens agraden: que aniran arribant uns projectes que es decidiran a Madrid i que ens diran aquí com els hem d’implementar concretament i amb quines causes finalistes. Però estem treballant, i hem tingut diverses reunions en aquest sentit, per aconseguir que puguem codecidir i cogestionar aquests fons. Les comunitats saben millor que ningú el que convé en cada moment.

Sobre una altra qüestió d’actualitat, els rècords del preu de la llum, és partidari de limitar els beneficis de les elèctriques tal com pretén el govern espanyol?
Un fet evident és que tal com estan funcionant avui els preus de l’electricitat no compleixen el mínim criteri d’eficiència. El que no té sentit és que amb la cistella de fonts d’energia no es prioritzin aquelles energies més econòmiques i més renovables. Avui el sistema de preus no es concreta així. De tal manera que el que arriba és un preu que no té cap lògica amb l’oferta-demanda. Més que de limitar, soc partidari de canviar allò que no funciona. I el sistema de preus actual no funciona.

Vostè formava part de la candidatura de Joan Laporta a les eleccions a la presidència del Barça i estava cridat a ser el vicepresident econòmic, però va decidir deixar el projecte. Per què?
Al final, d’acord amb el Jan [Laporta], un cop vam aconseguir l’objectiu que era guanyar les eleccions, vaig fer un pas al costat. Durant la campanya vaig posar tot el meu esforç i el criteri que vaig poder per explicar com la massa salarial era un punt feble en l’economia del club i que s’havia de reduir dràsticament i refinançar el deute que tenia el Barça. I un cop vam guanyar, discretament, vaig marxar. No li puc dir res més. Crec que vaig fer en tot moment, d’una manera honesta i discreta, el que havia de fer.

Creu que era inevitable la sortida de Leo Messi?
No l’hi puc dir. Cregui’m que no m’agrada opinar dels llocs on no soc. Per tant, segur que van buscar el millor pel club.

COMENTARIS

LA PREGUNTA

Està a favor que es demani el ‘certificat covid’ per entrar en espais públics?

En aquesta enquesta han votat 456 persones.
 

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.