Vic ha acollit aquest dimarts la presentació del projecte Boletus, una iniciativa per fomentar el cultiu de bolets com a oportunitat de negoci i ajudar a diversificar el sector agroalimentari a Osona. El model proposat posa el focus en la producció unificada de bolets d’alt valor afegit i amb poca inversió. A més a més, planteja donar una nova vida útil a granges en desús -n’hi ha unes 2.000 a la comarca- i naus per a pagesos i emprenedors que vulguin apostar per un sector que té molta demanda a Catalunya, però que s’ha d’abastir en bona part amb la importació de bolets d’altres punts del món. Boletus s’emmarca en l’estratègia Osona Biocircular, amb la coordinació de Creacció i la col·laboració de la Mancomunitat La Plana.
“No és una iniciativa aïllada sinó un procés al darrere on volem que hi hagi molt de coneixement”, ha explicat la consultora del projecte, Carme Sàez, durant l’exposició del projecte. Per això, ha assegurat que hi haurà un acompanyament i un assessorament tècnic unificat per anar avançant. “Caldrà qualitat i estandardització per poder arribar al mercat amb les condicions que ens demanen”, ha afegit.
Entre les varietats amb més demanda hi ha el xampinyó -on es cultiva ja en regions com ara La Rioja i Castella-la Manxa-, la gírgola o la melena de lleó, unes tipologies que podrien ser un bon punt de partida. La llum, ventilació o la humitat seran condicions que s’hauran de monitoritzar. Es calcula que han de ser espais d’uns 40 m2 i amb un disseny i projecte tècnic estandarditzat amb la idea de “claus en mà”. Si tot va sobre el previst, aquest sistema podria aconseguir una producció de 1.000 kg de bolets al mes.
Ja s’està treballant amb granges pilot per després poder-les replicar amb el concepte de “claus en mà”. “Evitem riscos i frustracions”, ha afirmat l’experta, tot dient que l’objectiu final és aconseguir volums i qualitats perquè siguin rendibles. “Hem de sortir al mercat amb força i junts”, ha afirmat Sàez. El model de negoci, si ha de ser cooperativa o una altra fórmula com una marca única, encara no està decidit. La idea és afavorir també un ecosistema d’empreses i mà d’obra al territori.
Durant la jornada també s’ha posat el focus en la idoneïtat d’aquesta comarca per aquest tipus de cultiu i negoci. D’una banda, hi ha un volum de granges en desús -unes 2.000-, un ecosistema empresarial dedicat al sector agroalimentari i empreses de la zona del Montseny que, en un futur, podran proveir substrats necessaris per a la producció. En una primera fase, però, s’haurà de comprar a fora. El projecte, a més, permetria diversificar el sector agroalimentari en una comarca molt centrat en el porc.
Oportunitats del mercat
Des de l’Institut Cerdà s’ha presentat un estudi sobre el producte i la seva viabilitat. Entre les dades que s’han exposat, figura que Catalunya té un gran dèficit comercial amb el mercat del bolet amb un “fort caràcter importador” (1.700 tones i 12 MEUR el 2025). En clau internacional, aquest és un cultiu dominat per Àsia -sobretot la Xina- on es concentra el 94% de la producció mundial, mentre que Europa aporta un 2,5%. Espanya és el tercer país que més proveeix en territori europeu, destacant sobretot les regions de La Rioja i Castella-la Manxa-.
A banda del bolet com a producte comestible fresc, també hi ha altres vies de negoci com productes elaborats i fins i tot extractes de bolet per al segment nutricèutic com podria ser un complement alimentari. D’aquest últim hi ha una alta demanda i s’obté en gran majoria de la Xina, però el procés de producció és molt més complex.
Passar del porcí al bolet
Entre els assistents hi havia Ignasi Homs, un pagès i ramader que va deixar de criar porc de forma intensiva i buscar alternatives “més sostenibles” per al territori, segons ha dit. Actualment, té una granja de gallines camperes i ja està començant de forma pilot el cultiu de bolets. Si bé ha admès que és “complex”, creu indispensable l’assessorament i acompanyament per poder arribar a ser viable. “Ara el substrat -els blocs on hi ha el miceli per cultivar els bolets- l’hauríem d’anar a buscar a La Rioja, amb els costos que això tindria”, ha afirmat.
Qui també veu amb bons ulls aquest projecte per fer una xarxa de microproductors és l’empresari Jordi Baucells, que ja va deixar també la producció porcina amb la pesta del 2005 i va decidir buscar alternatives. En el seu cas fa temps que experimenta amb el cultiu de bolets i creu que aquest projecte és una “oportunitat” per crear una marca comarcal de “gran valor afegit” al mercat.
Els impulsors remarquen que la primera crida s’ha fet amb els pagesos i ramaders d’Osona, però també obren la porta a emprenedors que vulguin entrar en el sector.
