“No aporto la solució, intento que les parts arribin a un acord”

Carles Viver és el jutge de pau de Torelló després que el ple aprovés al desembre per unanimitat el seu nomenament, juntament amb Toni Alba com a substitut. Viver era el substitut des del 2007, quan van entrar en el càrrec amb Fina Baena, la titular, que ara es retira i que ha estat un referent per a Viver. Què jutja un jutge de pau? Jutjar, jutjar, últimament poc. Inicialment sí que es feien judicis de faltes, pràcticament un judici normal, però ara aquestes funcions estan força delegades. Normalment si és un afer gaire complex va directament a la Policia Local; si és més senzill hi ha mediadors socials. De judicis ja fa temps que no se’n fa cap, l’únic que sí que pots fer és intentar solucionar i mediar en conflictes veïnals, entre familiars... però aquesta mediació arriba a un punt que si les parts no tenen interès o no hi ha manera de solucionar, no pots arribar a fer res. O s’hi posen bé, en tenen ganes, o els envies a estaments superiors. Com arriben els casos? Solen arribar directament aquí. La primera opció sol ser parlar i després se sol demanar a l’altra part d’anar-la a veure o que es presenti. Mirem quines són les posicions de cadascú i la possibilitat d’arreglar-ho. També hi ha gent que té alguna denúncia i ha de venir a signar per constar que són per aquí. Amb quin tipus de casos es troba? Recordo un cas d’un aparcament que un va agafar un tros d’un altre, un pati on els gossos fan les seves porqueries, un arbre que les branques travessen... N’hi ha molts? Al principi n’hi havia força, últimament, parlant amb la Fina, tinc la idea que n’hi ha menys. O perquè passen o perquè van directament a un altre lloc o a advocats. Quan la Fina estava de baixa, en dos o tres mesos quatre o cinc visites sí que vaig fer. N’hi ha que ja veus d’entrada que no hi ha res a fer i d’altres que sí que hi ha bona voluntat. A vegades la gent té el xip posat en una cosa i costa molt fer-los canviar. L’únic que pretén el jutge és que parlin i intentin arreglar-ho. Un jutge de pau no anirà a solucionar el problema i dirà “això és així”, ha d’intentar que les dues parts arribin a un acord. Costa posar d’acord les parts? N’hi ha hagut algun que veus bona voluntat i parlant amb un o amb l’altre no van tornar més. Un altre que era entre família i des del primer dia que no hi ha manera, tenen una història d’anys enrere que surt a la mínima i per molta voluntat no hi ha manera. Solucions ràpides i fàcils, no massa. Hi ha de tot. Els que veus d’entrada que allò no se solucionarà no se solucionarà. Com ha de ser un jutge de pau? Ha de ser una persona que no tingui prejudicis per res ni per ningú, que pugui valorar ben bé les opinions, els problemes de tots i intentar d’ajudar a posar-se d’acord. Per mi la frustració és veure una cosa que seria molt senzilla però que no hi ha voluntat. Les ganes i la voluntat és perquè ajudar i poder fer una cosa a favor d’un altre era una bona causa, per això m’hi he ficat. Com a substitut ho era des del 2007. Vam entrar junts amb Fina Baena i vam renovar. Aquí també hi ha hagut una mica de moviment de personal. Ara, en el moment de canvi, ens va semblar fer un relleu tranquil i no plegar tots dos de cop, i també em fa gràcia fer un temps de titular, ja que de substitut he fet molts casaments però la resta no tant. A part de conflictes hi ha els casaments. Els casaments civils han pujat molt. N’hi ha molt sovint. Solen ser els divendres. Un casament civil si el fas estricte són cinc o deu minuts. Estic més estona a firmar els papers de tots els tràmits que no pas al casament. N’hi ha que sí que fan la gran festa i venen familiars i omplim la sala; en contraposició n’hi ha d’altres que venen just a fer el tràmit, amb ganes, però els que he fet n’he vist de molt freds. Si a algú li interessa fer-ho més a l’engròs en un altre lloc se’n pot parlar. M’agradaria que els casaments civils agafessin una mica més de volada o es fessin una mica més en calent. El jutge de pau el nomena el ple. No demanen grans currículums, com ets, ho presentes i l’Ajuntament en ple decideix. En el cas de Toni Alba va mostrar la inquietud. Com que ens coneixíem en vam parlar i vam arribar a l’acord que jo podia fer aquests quatre anys de titular i que ell seria el substitut. Quin és el futur del jutge de pau. Deia que estan canviant les coses. Els jutges de pau no et diré que els han posat l’ull a sobre, però sí que els han tret feines. Hi ha feina que si no la fa el jutjat de pau algú l’haurà de fer, i si ho han de delegar segons a on, caldrà més personal. Crec que havia tingut més força anys enrere.

“No aporto la solució, intento que les parts arribin a un acord”

Olost demana no beure ni cuinar amb aigua de l’aixeta

Poca competència per un bon dinar

Anna M. Rodríguez: “Respirar aire net hauria de ser un dret com tenir aigua potable”

El taller morer, de Camprodon: De tots i per a tots

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Dol a la Guàrdia Urbana de Vic per la mort sobtada d'un agent de 48 anys

“Hem tornat a néixer”

Aquell 17 d'agost del 2003: el sud d’Osona, arrasat

Entre boscos i sense presses

Els Bombers rescaten una dona al Balandrau

Una família de Vic, afectada per l’estafa de viatges de l’Escala

Desallotgen un edifici històric de Manlleu per infrahabitatge

Rescaten fent servir les banyes una cabra atrapada al Salt de Sallent

Desperfectes per un fort cop de vent a Centelles

Cinc menors traslladats a l'hospital per un accident a les atraccions de Tona