Catalunya és un dels llocs on es veurà, aquest dimecres, l’eclipsi solar total. No és un fet excepcional en ell mateix, però sí que ho és que aquí el puguem veure. Per això hi ha una gran expectació. Joan Anton Català (Tarragona, 1961) és químic especialista en quàntica, màster en Astro-nomia i Astrofísica i un dels grans divulgadors científics del país. Enguany ha publicat ‘L’eclipsi del segle’ (Ed. Cossetània) per explicar-lo des de tots els punts de vista.
Diem que l’eclipsi total és excepcional perquè en la nostra vida no en veurem cap altre.
Efectivament, el proper serà l’any 2180. No sé vostè, però jo no crec que hi sigui…
Ni ningú dels que ens llegeix. I per a l’anterior ens hauríem de remuntar al 1905.
Quan faig una conferència acostumo a dir que aixequi la mà qui hagi vist algun eclipsi total de sol sense viatjar. A vegades se n’aixeca alguna i els he de dir que s’estan confonent amb algun de parcial.
Vist en perspectiva astronòmica, però, no té res d’excepcional. Això que la Lluna es posi davant del Sol i ens el tapi passa dos cops l’any en algun lloc o altre del planeta.
Sí, però què passa? Que el nostre planeta està cobert en un 70% per aigua i les poblacions ens agrupem en llocs molt concrets del continent. El més habitual és que un eclipsi total succeeixi al mig del Pacífic, a Sibèria o a l’Antàrtida, i no el veiem. O si el volem veure, estem obligats a viatjar a llocs molt aventurers. Aquesta vegada ens ha tocat la grossa perquè tenim un eclipsi total de sol en una part important de Catalunya, el nord del País Valencià i les Balears. És el nostre eclipsi.
Som uns privilegiats. Els altres llocs del món on es veurà, que no siguin enmig del mar, són Groenlàndia i Islàndia!
Un bocinet d’Islàndia, petit. I allà hi sol haver molts núvols. Recordem que com a eclipsi parcial es veurà a molts llocs, però com a total –amb tot el disc del sol tapat– entra a la penúnsula Ibèrica pel nord (Galícia, Astúries, Cantàbria…), travessa cap a Castella i Lleó, passa per l’Aragó i entra cap aquí. On anirà el turisme mundial a veure l’eclipsi? Està clar, a la península Ibèrica, i bona part, a Catalunya. Espanya és el segon destí turístic mundial, ja habitualment. Sumem-hi que això serà en un 12 d’agost, un dels moments punta d’afluència. És el còctel perfecte, pel que fa a emocions –no hi ha fenoment al cel tan emocionant com un eclipsi de sol– i pels efectes que això tindrà en la mobilitat.
Al seu llibre diu que els primers indicis documentats d’eclipsis de sol a Europa són de fa més de 3.000 anys a Irlanda, gravats a les pedres. Si per a nosaltres serà una emoció, com vostè diu, per a la gent d’aquella època què era? Un temor?
És clar. Imagini’s que es fa de nit de sobte i no entens el perquè. Sempre era de malastrugança, eren missatges de déus emprenyats. Els xinesos es pensaven que eren dracs que es menjaven el sol, a l’antiga Mesopotàmia amagaven el rei o creien que era un missatge molt negatiu per a ell… per cert, buscaven un substitut i, quan veien que havia passat el perill, el sacrificaven. I així a totes les cultures. Estan documentats casos en què s’havia produït un eclipsi total enmig d’una batalla i aquesta s’havia aturat. Era tan impactant i difícil d’entendre per les cultures antigues que per força havien de ser presagis negatius.
Un apunt per als tintinòlegs: Hergé també va explicar això a Tintín i el temple del Sol.
És un dels eclipsis més famosos… i els salva!
És veritat que cada vegada seran menys freqüents i un dia deixarà d’haver-n’hi. Parlem en terminis de milers i fins i tot de milions d’anys.
Cert. Recordem com és la geometria de l’eclipsi: la Lluna s’interposa entre nosaltres i el Sol, a ple dia, i ens el tapa. Ho pot fer la Lluna, que és tan petita? Sí, per un efecte de perspectiva. Tot i que és 400 vegades més petita que el Sol, també està 400 vegades més a prop de nosaltres. Això fa que la seva mida al cel sigui pràcticament la mateixa. Però això canviarà, perquè la Terra i la Lluna s’estan allunyant a raó d’uns quatre centímetres cada any. En el curs de milions d’anys, cada vegada la veurem més petitona al cel, vindrà un moment que no tindrà la dimensió suficient per ocultar el Sol i s’hauran acabat aquests eclipsis. Que ningú no es preocupi, però, que ho tenim molt lluny en el temps.
Quant durarà l’eclipsi? Serà molt breu?
Tots els eclipsis, també els totals, comencen com a parcials. És aquella imatge tan bonica de la Lluna que es va menjant a poc a poc el Sol. És el que veurem a tot Catalunya, independentment d’on ens trobem, i aquesta fase parcial dura més o menys una hora fins que arriba el moment de la totalitat. A la ciutat de Lleida, aquesta durarà 30 segons; a Tarragona serà un minut i un segon; a Castelló de la Plana, poc més d’un minut i mig, igual que a Palma. Estem parlant de situacions molt efímeres, però quan ho vius tens la sensació que el temps s’ha aturat.
Es farà totalment de nit…
Amb una llum difosa, al voltant del cercle, que és la corona solar. En aquest instant surten els estels, baixa la temperatura, els ocells deixen de piular i hi ha animals que s’amaguen… si algú té gallines ho podrà comprovar. És l’únic moment que ens podrem treure les ulleres de sol…
Prèviament, les hem de tenir posades sempre?
Les haurem dut al llarg de tota la fase parcial. Recordem que no es pot mirar mai el Sol, ni directament ni amb invents estranys: res de radiografies velles, ni de vidres fumats. Hi ha gent que cada any perd la vista en alguns llocs del món per no respectar aquesta norma i mirar al sol directament. O sigui, que en bona part de Catalunya no ens podem treure les ulleres en cap moment.
Ni que hagi quedat només un filet de sol, i la resta estigui tapat?
S’ha d’insistir, ens preocupa molt. En llocs molt habitats de Catalunya, com a l’àrea metropolitana de Barcelona, l’eclipsi arribarà a prop del 99%. Però la llum del sol és tan intensa que el petit bocí de sol que queda pot provocar danys irreversibles de la retina. No paga la pena que ens juguem la vista pels quatre o cinc euros que valen unes ulleres homologades, que a més permeten una visió del Sol molt bonica. El Sol ens encega, i per tant amb les ulleres ho veurem molt millor. .
Diuen que ve molta gent. El seu llibre comença explicant una experiència pròpia de turisme astronòmic en un eclipsi total de sol l’any 2017 a Oregon, als Estats Units.
Hi ha càlculs que parlen de 10 milions de visitants sumats als que ja venen habitualment. A Catalunya baixarà gent del sud de França, o del centre d’Europa… és molt probable queens col·lapsin carreteres i autopistes, encara que n’hi hagi alguna com l’AP-7 que ja ho està cada dia. Hem de planificar molt bé com ens mourem.
Potser als científics no els aporta gaire informació nova, un eclipsi. Però a la resta de la gent, ens dona una ocasió per aprendre i reflexionar sobre el moviment dels planetes. Ser conscients de la meravella de la mecànica celeste.
Encara hi ha alguna cosa per aprendre. Per exemple, la corona solar no la podem veure habitualment, perquè el sol ens encega. Fins fa uns cent anys, s’utilitzaven els eclipsis totals de sol com a únic moment per observar-la. Per a tots… el que li diré ara és molt poètic però és literal: ens trobarem, literalment, sota l’ombra de la Lluna. És una alineació còsmica perfecta del Sol i la Lluna i nosaltres estarem allà situats en una esfereta d’ombra, petita, que té uns 250 o 300 quilòmetres de diàmetre. T’has tret les ulleres de sol i potser tens llàgrimes als ulls. Aquella expressió de “s’han alineat els astres” aquí és literal! Sempre faig la broma, però és real, que tens l’impuls d’abraçar-te amb la persona que tens al costat… per això és important que trieu molt bé quina serà. Et sents connectat, sents que allò forma part d’alguna cosa més gran que tu mateix, digues-li natura o univers.
Aquest 2026 hi ha hagut un altre fet històric a banda de l’eclipsi: l’èxit de la missió Artemis II, que ha aconseguit fer un vol tripulat a la cara oculta de la Lluna.
Ara serà un no parar, la NASA ja va anunciar fa unes setmanes la tripulació de l’Artemis III i les companyies aeroespacials d’Elon Musk i Jeff Bezos, Space X i Blue Origin, estan competint per ser el seu soci predilecte en el retorn humà sobre la Lluna, previst per al 2028… tot i que jo crec que serà una mica més tard. En tot cas, abans de 2030, que és quan tenen els plans de disposar-hi d’una base permanent habitada, alimentada per un reactor nuclear.
En competència amb la Xina. Tornem a ser en una cursa com la que hi va haver en el seu moment amb els soviètics?
Aquella era per un motiu d’orgull de país, i aquesta és econòmica. L’objectiu és fer-se amb el domini dels recursos econòmics que ofereix l’espai. Per això tenen tanta pressa, els Estats Units i la Xina: el primer que arribi a la Lluna farà mineria de recursos. És a dir, establirà els estàndards industrials que altres emprarem quan hi anem.
Els Estats Units han fet l’Artemis II, però la Xina ja fa temps que té un vehicle autònom en funcionament sobre la superfície lunar que es va passejant i va enviant dades.
No només això, la Xina té un programa espacial molt ambiciós amb el segon pressupost per darrere del dels Estats Units. Són l’únic país que ha aconseguit aterrar una nau a la cara oculta de la Lluna. No només això sinó que han agafat mostres d’aquí i les han portades robòticament a la Terra. Fixi’s com és de directa la lluita que quan se li va preguntar a Donald Trump què passaria si la Xina arriba abans que els Estats Units a la Lluna amb una missió tripulada, la seva resposta va ser: “No ho permetrem.” En boca seva, aquesta frase pot significar moltes coses. Però la Xina diu que els seus astronautes seran a la Lluna abans de 2030.
