“No hi ha una memòria democràtica sense una història crítica al darrere”

Jordi Font Agulló és director del Memorial Democràtic, la institució que vetlla per recuperar, commemorar i fomentar la memòria democràtica a Catalunya. Divendres va ser a Centelles en la col·locació de les llambordes Stolpersteine. A grans trets, quin són els objectius del Memorial?Bàsicament és posar en valor, valgui la redundància, els valors de l’antifranquisme. O sigui, les lluites a favor dels drets, les llibertats, la democràcia... en el passat. A part de remarcar la importància d’aquestes fites, una de les tasques importants del Memorial Democràtic és honorar i homenatjar les víctimes de la dictadura franquista fonamentalment, però també les de tota la Guerra Civil. El més rellevant és que ens dona la pedagogia de la memòria, la importància que té posar en valor l’antifranquisme, conèixer la història… i com d’alguna manera ens pot ser útil en el present. En l’antifranquisme hi ha els fonaments polítics i democràtics del nostre present. Això és el que volem fer arribar a les noves generacions. Com es vehicula?Fomentem una oferta educativa complementària, vinculada a programes, testimonis a l’aula, visites a espais de memòria… També amb actes commemoratius significatius, en què els protagonistes són els estudiants. Fem moltes altres coses. Com quines?Per exemple, el projecte d’aquest divendres: l’Stolpersteine. Es tracta d’un projecte d’àmbit internacional que reconeix les víctimes del nazisme i ens incumbeix en el sentit que hi ha persones deportades de Catalunya que van ser víctimes i alhora resistents del nazisme i el feixisme. A Catalunya n’hem col·locat al voltant de 700 i la dificultat és que és un projecte artístic i artesanal. Es fa a través d’un encàrrec, hi ha d’haver un acord municipal i llavors tarda el que tarda. És la naturalesa del projecte: és viu, un work in progress permanent. A Catalunya potser sí que arribarem a culminar-lo perquè estem parlant d’unes 2.200 persones, però està clar que si se n’han col·locat 118.000 arreu del món i se n’han de posar set o vuit milions, el senyor Gunter Demnig [creador del projecte] no podrà col·locar-les. El projecte segurament transcendirà el mateix Demnig i la fundació. També potencien el compromís polític.El compromís polític, la resistència contra les injustícies, contra els totalitarismes… Avui en dia és molt important mirar cap al passat, destacar aquests comportaments i actituds de persones que ens han precedit. Vivim un moment delicat en què la democràcia pateix assetjaments per totes bandes, sobretot d’un ascens d’ideologies de caire autoritari, i en alguns casos totalitari, que posen en qüestionament la democràcia o aprofiten els mateixos mecanismes i instruments que té per voler-la destruïda des de dins. Això dona molt sentit a les polítiques públiques de memòria democràtica en el present: el fet de remarcar que la democràcia no és quelcom que ens ha vingut donat, regalat… sinó que és fruit d’unes lluites, actituds, compromisos... No som prou conscients que la democràcia és fràgil?Hem de tenir en compte també les generacions que no han viscut el franquisme o ni tan sols la transició a la democràcia. Els joves d’avui en dia no poden entendre què significa viure en dictadura, i la diferència que hi ha entre viure en dictadura o en democràcia. Per això, des de les institucions i polítiques públiques de molts països democràtics duem a terme programes per ressaltar que la democràcia no és quelcom que ve donat, que es manté tota la vida, sinó que és quelcom que cal tenir cura, cal cuidar i nodrir cada dia amb actituds de compromís vers la seva defensa. Aquests discursos més reaccionaris estan de moda, sobretot entre els joves, i sovint amb molta desinformació. Com ho combaten?És un combat molt difícil. És evident que el poder de les xarxes socials és enorme, més encara entre les generacions més joves. Com es diu avui en dia, s’ha de donar la batalla cultural. Intentem treballar el tema de la memòria democràtica sobretot a partir d’aportacions rigoroses historiogràficament. Això és fonamental: no hi ha una memòria democràtica sense una història crítica i rigorosa al darrere. L’altra cosa és com arribar a aquestes generacions més joves. És un dels camins, reptes i desafiaments que tenim per davant. En aquest camí, les noves tecnologies i la intel·ligència artificial són aliats a la memòria democràtica?Hauríem d’intentar i treballar perquè ho siguin. També hem de tenir en compte que, malgrat que estiguin influint les nostres vides, moltes d’aquestes tecnologies encara estan a les beceroles. No sabem ben bé cap a quina direcció aniran. Cal reivindicar sempre la memòria històrica o hi haurà algun dia que no farà falta?No sé si l’antifranquisme, però sí que sempre s’haurà de lluitar per tenir cura de la democràcia. És un règim amb moltes imperfeccions, però segurament el millor que tenim. Hem d’estar molt atents, molt vigilants i molt alerta sempre.

“No hi ha una memòria democràtica sense una història crítica al darrere”

El Memorial Democràtic incidirà especialment en els 90 anys de l’inici de la Guerra Civil el pròxim curs a les escoles

Les primeres fotografies de Vic

Roda homenatja els treballadors forçats del Pont Nou

Camprodon licita les obres per renovar l’espai d’exposició permanent sobre La Retirada

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi l’ús de la IA als centres escolars als menors de 14 anys?

Mor el conductor d'un camió formigonera en un accident a la carretera de l'Esquirol a Tavertet

“Amb 27 anys vaig dir a casa: ‘M’he comprat una farmàcia”

La primera cita, un dia fàcil de recordar: l’1 d’octubre de 2017

“Pensava que jubilar-se era començar una etapa de baixada, però m’equivocava”

Viure entre Sant Bartomeu del Grau i els Països Baixos

D’un perfil del ninja Hattori a casar-se aquest desembre

La indústria catalana mira cap a la defensa: "Fer el manteniment d'un tanc i el d'un cotxe no és tan diferent"

Incendi a la Guingueta de la Blava a Roda de Ter

S'encén un autobús a l'Eix a Vilalleons

“L’amazic és probablement la tercera llengua més parlada a Catalunya”