“No penso deixar la fotografia, només abandono la part professional”

Després de 45 anys al capdavant de la seva botiga de fotografia a Prats de Lluçanès, Martí Font va tancar, el 31 de desembre de 2025 una etapa marcada per l’evolució constant d’un ofici que ha passat del laboratori analògic a les imatges digitals i les xarxes socials. Amb la satisfacció d’haver assegurat el relleu del negoci, FotoContrast, repassa els canvis que ha viscut el sector, recorda els seus inicis i reivindica el paper que els fotògrafs de poble han tingut a l’hora de preservar la memòria col·lectiva de la zona.Perquè decidir jubilar-se?Quan vaig tancar la botiga, l’edat hi tenia a veure, però el factor determinant va ser poder garantir la continuïtat del negoci. L’Anna Blanquer ja feia temps que m’havia comentat que li agradaria fer-se’n càrrec i, finalment, vam arribar a un acord. Va mantenir fins i tot el nom de la botiga. Va estar uns mesos tancada per fer-hi una reestructuració i va reobrir per Sant Jordi. Mentrestant, jo vaig poder retirar el meu arxiu fotogràfic i el material que encara conservava sense presses.Per tant, per a vosté era important que la botiga continués oberta?Sí, molt. Després de quaranta-cinc anys sempre fa una mica de pena abaixar la persiana. Potser hauria continuat una mica més si no hi hagués hagut ningú, però saber que el negoci quedava en bones mans em va facilitar molt prendre la decisió d’apartar-me de la botiga definitivament.Com ha canviat el sector de la fotografia durant aquests quaranta-cinc anys?Ha canviat completament. Quan vaig començar treballàvem amb fotografia analògica. Les fotografies de carnet s’enviaven al laboratori, s’esperaven un parell de dies i, si algú havia sortit amb els ulls tancats, calia repetir-ho tot. Després va arribar la Polaroid, les càmeres de vídeo i, finalment, la fotografia digital. També han canviat els reportatges socials. Abans els àlbums es muntaven enganxant les fotografies una a una; ara tot es dissenya digitalment i s’imprimeix acabat. Els últims anys, el primer que feia quan arribava a la botiga era mirar el correu electrònic i el WhatsApp perquè molts clients ja enviaven les fotografies des de casa.L’arribada dels mòbils ha perjudicat econòmicament el sector?És evident que ja no hi ha el volum de feina que hi havia abans. A l’època del Minilab podíem revelar quinze o vint rodets cada dia. Ara, però, han aparegut nous serveis. Fèiem àlbums digitals, collages, impressions sobre tasses o coixins i també ajudàvem la gent a guardar les fotografies dels mòbils. El sector no ha desaparegut, sinó que s’ha anat transformant.És a dir, no es va jubilar perquè faltés feina.No. Em vaig jubilar perquè vaig considerar que la meva etapa havia acabat. També és cert que avui les xarxes socials tenen molt de pes i requereixen una dedicació que jo ja no seguia gaire. Era el moment de deixar pas a gent més jove, amb noves idees. També pel que ja he dit de mantenir la botiga oberta.Ha canviat la clientela amb el temps? Sí. Els últims anys, al contrari del que pensa la majoria, venien molts joves perquè, tot i fer moltes fotografies amb el mòbil, després volien convertir-les en un àlbum o en un record físic. També recordo moltes àvies que venien amb el telèfon dels fills o dels nets perquè els imprimíssim les fotografies. Els reportatges socials han continuat existint, però ara molts clients prefereixen els arxius digitals per compartir-los o penjar-los a les xarxes. Com va néixer la seva passió per la fotografia? Va començar quan tenia entre vuit i deu anys. Feia d’escolà i el mossèn organitzava activitats perquè els joves no passéssim tot el dia al carrer. Una d’aquestes era la fotografia. També col·laboràvem amb la revista L’Estel de Lluçanès: ens deixava una càmera, fèiem fotografies, les revelàvem nosaltres mateixos i després les vèiem publicades. Aquella experiència em va enganxar completament. Més endavant, amb en Jordi Pey i altres companys, vam obrir la primera botiga de fotografia. Sempre es va poder dedicar a la fotografia? No. Vaig començar fent de paleta. Durant un parell d’anys treballava a la construcció i, quan plegava, anava unes hores a la botiga. També hi dedicava els caps de setmana. Quan vaig veure que podia viure de la fotografia vaig deixar la construcció. No va ser una decisió fàcil perquè el meu pare havia mort quan jo tenia nou anys i també havia d’ajudar la família. Hi ha alguna sessió que recordi especialment? La veritat és que m’agradaven totes. Feies fotografies de nadons, comunions, casaments, retrats o famílies. Cada sessió tenia alguna cosa especial. Potser el més complicat era treballar amb els nens petits. De vegades entraven a l’estudi, veien els focus i es posaven a plorar. Llavors els pares sortien una estona i ho tornàvem a provar més tard, quan els nens estiguessin més calmats. I alguna anècdota que no hagi oblidat mai? Recordo un parell de casaments en què es va espatllar el mecanisme d’una càmera Bronica. Sense adonar-me’n, totes les fotografies havien quedat impressionades sobre el mateix fotograma. Vaig haver de demanar als nuvis que es tornessin a vestir per repetir les fotografies dels jardins. Per sort ens coneixíem tots i van entendre perfectament què havia passat. Què li ha aportat treballar tota la vida en un poble com Prats?És una de les coses que més he valorat. Quan coneixes la gent hi ha confiança i és molt més fàcil treballar. No hi ha aquella distància inicial que pots trobar quan fotografies persones desconegudes. Aquesta proximitat facilita molt la feina.Com està vivint la jubilació?Amb molta tranquil·litat. Ara esmorzo sense presses, vaig a fer un cafè, remeno fotografies i aprofito per fer feines que tenia pendents a casa. També dedico temps al meu arxiu. Fa poc, per exemple, vaig buscar i escanejar centenars de fotografies antigues per al cinquantenari de l’escola pública perquè m’ho van demanar. I, sobretot, continuo fent fotografies. No deixo la fotografia; només abandono la part professional.Com li agradaria que et recordessin?M’agradaria que les fotografies perdurin i que la gent recordi que les vaig fer jo. Al capdavall, els fotògrafs dels pobles documentàvem tot el que hi passava. A l’Arxiu Municipal hi ha moltes fotografies i vídeos meus, i em fa il·lusió pensar que quedaran com a testimoni del pas del temps.I ara, què toca?De moment, gaudir de la família. Tenim una neta molt petita i també donem un cop de mà a la nostra filla quan cal. Més endavant ens agradaria viatjar una mica més. Durant tots aquests anys fèiem poques vacances perquè no volíem tenir la botiga tancada gaire temps, i volem aprofitar que podem. Ara tenim aquesta llibertat i també em toca gaudir d’una etapa molt bonica: fer d’avi.

“No penso deixar la fotografia, només abandono la part professional”

Vic promou un repte entre els treballadors per consolidar l’ús del català en l’atenció ciutadana

Premi de gairebé 3 milions d’euros de la Bonoloto a Manlleu

L’Estat declara l’emergència de les obres de reparació del talús de Ribamala a Sant Joan

L’Ajuntament de Vic inicia el projecte ’21 dies, 21 reptes’ per fomentar l’ús del català

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi fumar als menors d’edat?

Impulsen una campanya solidària per repatriar al Marroc el cos del nen de 9 anys mort a Vic

Una vaca entra dins d'un bar de Ribes

Incendi al marge de la carretera de Manlleu

L’ofici de construir un bon menú

Dol a la Fundació UE Vic per la mort d'un jugador de 9 anys

“És important no perdre mai la humanitat, perquè darrere de cada diagnòstic hi ha una persona”

Què diu de nosaltres la tragèdia dels dos bessons ofegats a Manlleu?

La plantilla de Leche Pascual a Gurb desconvoca la vaga i la protesta a Madrid davant d'una nova oferta de l'empresa

Una petita experiència gastronòmica

Els quaderns d'estiu per a adults, un fenomen editorial: "Són el punt mitjà entre un 'reel' d'Instagram i una novel·la"