QUIOSC DIGITAL BUTLLETINS
L'expert respon
Empreses
Laboral
Economia Verda
Pagesia
Economia domèstica
Empreses amb futur

Obren a una masia aïllada de Beget un negoci de cultiu i disseny amb flors de temporada

Tot i viure a un poble del Ripollès d’uns vint habitants, les xarxes els han permès difondre el negoci

Lourdes Casademont | Flora et Labora és el nom del negoci que una parella ha obert a una masia de Beget, un poble d’una vintena de veïns que pertany a Camprodon. Cultiven flors de temporada en uns terrenys de la finca i s’han especialitzat sobretot en la decoració i el disseny floral de casaments. Malgrat viure en una zona força aïllada, les xarxes socials els han permès donar-se a conèixer i des de fa un temps han començat a organitzar tallers a la masia per ensenyar que hi ha una altra manera d’entendre la floricultura i el disseny floral, “sense flors cultivades en grans hivernacles i a l’altra punta de món, flors més senzilles i imperfectes, com la natura mateixa”, explica en una entrevista a l’ACN Imanol Salvador, un dels propietaris del negoci.

Flora et Labora és un estudi floral que cultiva la seva pròpia flor, des de la llavor fins al disseny que defineixen com a “orgànic, artesanal i estrictament de temporada”. Tenen un web des d’on comercialitzen els seus productes: dissenys florals, plantes, llavors i ceràmiques. Aquests dos emprenedors reivindiquen una nova manera de veure les flors tot fent un símil amb l’agricultura. “Va arribar un moment en què la gent va veure que potser era estrany menjar síndria el gener”, explica Imanol Salvador. En aquest sentit, volen “canviar mentalitats” i que el consumidor aposti per la flor de temporada i cultivada a Catalunya. “Entendre que voler una tulipa a l’agost -quan es cultiva a la primavera- és una cosa rara”, afirma el floricultor.

Aquest és el segon estiu amb el negoci en marxa i la valoració que en fan és molt positiva. “Treballem com qualsevol floristeria, però amb la particularitat que la gran majoria de la flor que utilitzem la cultivem nosaltres mateixos a la masia on vivim”, assenyala Salvador.

Les principals potes del negoci són, d’una banda, els casaments amb flors cultivades a Catalunya i els tallers per ensenyar disseny floral i tècniques més sostenibles, que no utilitzin elements procedents del petroli com l’escuma verda. “És molt fàcil treballar amb aquest material, però hi ha altres maneres més sostenibles, com ara la malla de galliner”, assenyala l’altra ànima del projecte, Lorea Palacios. El perfil dels participants és molt variat, des d’amants de les flors, emprenedors o aquells que volen “desconnectar un cap de setmana envoltats d’un paisatge tan privilegiat com aquest de l’Alta Garrotxa”, afirma Palacios.

La flor de temporada, el seu segell

La seva proposta passa per redescobrir les flors de temporada, com podrien ser els gira-sols en ple estiu. “Ens hem acostumat a flors tropicals i d’arreu del món i no som capaços de veure la bellesa d’una milfulles”, remarca. Els clients que coneixen el seu segell ja els encarreguen dissenys florals que “no semblin de plàstic ni siguin molt pomposes”, detalla.

Per contra, les flors que cultiven duren menys perquè no utilitzen fertilitzants especials ni sistemes industrials de refrigeració. Això els permet, a més, reduir molt la petjada de carboni si es compara amb flors que provenen d’altres punts del món. “La nostra petjada de carboni és el tractor petit, és l’única eina motoritzada que utilitzem -a banda del transport dels encàrrecs-“, assenyala. Una altra particularitat és que cullen només les plantes que necessiten i la resta, la deixen al camp. “Intentem reduir al màxim el nostre impacte amb el paisatge”, remarca.

El fred de l’hivern és un gran aliat per al cultiu de flors mentre que les altes temperatures són un repte. “Haurem d’adaptar-nos a aquests cicles més perllongats de calor extrema”, admet.

La pandèmia va propiciar l’obertura del negoci

Imanol Salvador es dedicava professionalment al medi ambient i la seva parella, Lorea Palacios, era dissenyadora tèxtil. Vivien a Barcelona, però sempre que podien s’escapaven a Beget on “somniaven una altra vida”. La pandèmia els va obrir una possibilitat que creien “impossible”. Ella va poder treballar a distància des del Ripollès i Salvador va agafar una feina d’obrir l’església del poble, una experiència que els va portar al nom de l’empresa i que s’inspira en el lema de ‘Ora et Labora’ de l’ordre de Sant Benet.

L’última peça del puzle va arribar amb el trasllat a la masia de Can Batlle, on van poder fer realitat el seu projecte de viure i treballar en un entorn rural. “Va ser tot molt natural perquè la Lorea ja tenia un vessant més creatiu i artístic i jo tenia un interès pel món vegetal, anava a buscar orquídies pel Ripollès i la Garrotxa”, recorda l’emprenedor.

Són una de les famílies nouvingudes que han obert negocis a Beget en els últims anys, un poble on viuen una quarantena de veïns, la majoria repartits en masies. “Estem bé perquè estem al lloc on volem viure i sentim que cada cop interessa més el nostre projecte”, conclou Salvador.

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi l’ús de la IA als centres escolars als menors de 14 anys?