Oposició a un macroprojecte de plaques fotovoltaiques a Osona

Una superfície tan gran com la zona urbana Manlleu plena de plaques solars. L’impacte que tot això suposaria ha posat en alerta els ajuntaments de Manlleu, Torelló i l’Esquirol, els tres termes afectats davant la proposta de la creació de dos macroparcs fotovoltaics de 49,9 megawatts i d’unes 200 hectàrees cadascun, en total 432 hectàrees en una zona on ara hi ha camps, granges, passos de pastures i cases de pagès. La superfície que ocuparien aniria en paral·lel a la via del tren i la C-37 per una banda i el santuari de Puig-agut o Lourdes limitaria els dos camps. Els tres ajuntaments han rebut les propostes per fer aquest projecte i com explica l’alcalde, Marçal Ortuño (ERC-JpT), “hem fet un informe desfavorable”. Com els altres consistoris Ortuño considera que “és la font d’energia que volem” en un moment d’emergència climàtica i amb uns objectius mediambientals que fixa la Unió Europea, però tal com es planteja no volen “el model especulatiu que hi ha al darrere”, a banda de l’impacte que suposen les grans dimensions de tot plegat. El primer tinent d’alcaldia de Manlleu i regidor de Serveis Territorials, Enric Vilaregut (ERC), explica que van acordar rebutjar aquesta proposta que defineix com “una bestiesa”. Tots dos, juntament amb l’alcalde de l’Esquirol, Àlex Montanyà (AUD-ERC), diuen que “el problema que se’ns planteja és que tots apostem per l’energia solar” però “amb seny”, per la qual cosa han manifestat a la Generalitat que ho rebutgen en considerar-ho de “dimensions desproporcionades”. Montanyà subratlla: “Energies renovables sí, especulació de cap de les maneres”, i afegeix que el projecte afectaria masies, ermites i fonts catalogades a banda de corredors de fauna salvatge i camps de cultiu. El projecte l’ha presentat una empresa d’enginyeria, iPlan Gestión Integral, SL, de Barcelona, que habitualment treballa per a grans multinacionals de l’energia com Endesa o Red Eléctrica, i que per ara no ha respost les trucades d’EL 9 NOU. La petició per instal·lar plaques solars, però, s’estén a altres punts de la comarca d’Osona i de fet ja fa temps que algunes empreses del sector publiciten que busquen terrenys a la zona per instal·lar plaques i ofereixen un lloguer de 1.500 euros per hectàrea a l’any, durant 30 anys. L’alcalde de Gurb, Josep Casassas (UpG-AM), és un dels primers que fa un any va començar a rebre visites i trucades que demanaven informació per poder fer camps solars a la comarca de diferents dimensions. En el seu cas, comenta, tenen una ordenança que es va aprovar entre el 2007 i el 2008 que “és molt restrictiva”, de fet, massa, diu, perquè “pràcticament no permet res” i que han d’actualitzar davant la situació d’emergència climàtica. Això, apunta, va aturar en part l’aposta de les grans empreses per Gurb. Casassas recorda que aquest territori interessa pel fet que hi ha una subestació a Vic que té capacitat per rebre energia provinent de les renovables perquè hi troben l’avantatge “que està connectat directament amb la línia de Molt Alta Tensió (MAT)”. Segons explica, es va obrir un procés de subhasta per a la subestació per adquirir el dret i qui fa la millor oferta ha de dipositar un aval. A partir d’aquí, diu, disposen d’un termini per fer una proposta de terrenys on s’hi haurien de fer les inversions en màxim de cinc anys, si no l’empresa en qüestió perdria el dret a la connexió. Ara, ha acabat el procés d’exposició pública i s’hi han pogut fer les al·legacions i ha de passar per una ponència mediambiental amb diferents departaments de la Generalitat representats que hauria de decidir si pot o no tirar endavant. Segons expliquen des del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, els parcs fotovoltaics de Manlleu, Torelló i l’Esquirol, que anomenen Vic 1 i Vic 2, estan en tràmit i les consultes van finalitzar el 28 de novembre. La previsió del departament, pendent d’alguns informes d’Urbanisme i de Cultura, creuen que s’hauria de resoldre a principis del mes de gener. Tot plegat, es dona en un moment en què Catalunya és una de les comunitats de tot l’Estat que va més endarrerida en la implantació d’energies renovables. L’agenda 2030 fixa uns objectius en aquest sentit i les empreses ara busquen punts per començar a treballar per obtenir energia verda. Al voltant de la possibilitat que dona aquesta subestació a les elèctriques, hi ha també altres projectes, com el parc fotovoltaic que es va anunciar al juliol a Folgueroles, en aquest cas per obtenir 15 megawatts i d’unes 47 hectàrees. Segons l’alcalde, Xevi Roviró (DF-AM), en el seu cas “estem esperant si hi ha conformitat o no de Medi Ambient” i afegeix que “preferiríem que l’aposta per l’energia solar no suposés reduir terrenys agrícoles”. Des de Folgueroles plantegen “tenir l’equilibri del territori i l’impacte visual” en aquest tipus d’instal·lacions. De fet, tots aquests consistoris estan començant a treballar de forma conjunta després d’haver fet una reunió amb el Departament de Territori, per crear una comissió de treball amb la voluntat d’elaborar una estratègia comuna. Segons Casassas, “volem deixar clar que no estem en contra de la implantació d’energies renovables” però “volem eines per fer-ho de forma ordenada i en la mesura que sigui possible que tingui repercussió directa als municipis i a la ciutadania” i no només a les grans empreses energètiques “per vendre a quilòmetres de distància”. L’alcalde de Gurb remarca que “falta un posicionament estratègic a nivell de país i caldrà definir el model entre tots”. En el cas del parc fotovoltaic de 400 hectàrees, confien “que no passi el primer tall pel gran impacte que suposaria”. Des de Territori, apunten els alcaldes, van agafar el compromís de crear aquesta comissió de treball per definir el model, la superfície i les potències necessàries a tot Catalunya “començant per Osona”, i també tenint en compte que l’àrea metropolitana “necessita energia i té pocs llocs per implantar” plaques solars. La idea, que també es va ratificar aquest dimecres en una sessió virtual del Consell d’Alcaldes i Alcaldesses d’Osona en què hi va assistir el director de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Francesc Miralles, és que el treball que es faci a Osona “sigui replicable a altres zones de Catalunya”, i que per tant el que es faci a la comarca esdevingui un model, apunta Casassas. Es tracta de fer un pla d’ordenació de les energies renovables o de transició energètica que “defineixi els millors llocs per l’eficiència, l’impacte ambiental, social i paisatgístic”. La vicepresidenta tercera del Consell Comarcal i consellera de Medi Ambient i Sostenibilitat, Margarida Feliu (ERC), afegeix que també han demanat al Departament d’Agricultura cartografiar tots els espais agrícoles i ramaders d’Osona segons les vuit categories de qualitat que hi ha definides. “Osona vol ser pionera”, afegeix, i ja preveuen una partida al pressupost del Consell per fer aquest estudi i el pla. Les sessions de treball, diu Feliu, volen que també estiguin obertes a representants de tots els sectors implicats, i reitera que “Catalunya ha de ser autosuficient energèticament i Osona també”, ara cal veure “quina quantitat d’energia necessitem i com la podem crear” de forma sostenible.

Oposició a un macroprojecte de plaques fotovoltaiques a Osona

Hockeymania guanya el 14è Torneig Obert d’Hoquei

“Tornaria a ser metge, ha estat la feina de la meva vida”

Osona humanitza les seves residències a través del joc

Alerta Solidària exigeix a l’Audiència Nacional l’arxivament “immediat” de la causa contra els CDR

LA PREGUNTA

Veu bé que la justícia europea hagi avalat la llei d’amnistia?

Dos nens moren ofegats al riu Ter, a Manlleu

Controlat l'incendi forestal de Sant Quirze Safaja

“Ens faríem bé tots plegats de no inflar-ho tant”

Un incendi com cap altre

Troben una persona morta a l'interior d'una autocaravana a Tona

Un mercat més buit i acalorat

Pascual ofereix als treballadors de Gurb l'opció d'anar a treballar a Aranda de Duero

El Racó d'en Pere, l’essència i el gust del menjar de tota la vida

Els estudiants excel·lents del 2026

Emotiu minut de silenci a Manlleu per la mort dels dos germans bessons ofegats al riu Ter