La meitat de les comunitats energètiques a Osona i el Lluçanès ja comparteixen energia entre veïns i veïnes. És una de les principals dades que ha posat sobre la taula l’Agència Local de l’Energia d’Osona (ALEO), que destaca l’evolució d’aquests projectes durant l’últim any i mig, tot i les dificultats administratives que encara en frenen el desplegament.
«De les 31 comunitats energètiques constituïdes, amb NIF i activitat, al voltant d’una vintena ja han començat a tenir instal·lacions. La meitat ja estan repartint energia«, ha explicat Gil Salvans, coordinador tècnic de l’ALEO, durant l’entrevista al programa El 9 Matí, d’EL 9 FM. Segons Salvans, el procés d’activació de les instal·lacions i de repartiment de l’electricitat continua sent llarg, principalment per les dificultats burocràtiques i la gestió amb les companyies elèctriques.
Malgrat aquests obstacles, l’agència considera que s’ha produït un avenç important. Fa un any i mig només quatre comunitats estaven plenament actives de les prop de trenta que hi havia constituïdes. «Estem repartint energia entre molts veïns i veïnes d’Osona i el Lluçanès. Aquest és un dels canvis més importants que hem viscut durant l’últim any i mig«, ha assenyalat Salvans.
Una part de les comunitats ja disposa d’instal·lacions fotovoltaiques vinculades als ajuntaments. Tot i que n’hi ha que esperen completar els tràmits necessaris per activar el repartiment. A més, diversos projectes vinculats a les convocatòries de renovables 2030 han d’acabar les obres a final d’any. Un fet que podria incrementar el nombre d’instal·lacions disponibles.
Més enllà de la constitució de les comunitats i de la posada en funcionament de les instal·lacions, l’ALEO considera que el repte és ampliar-ne la base social i aconseguir que més població participi en la transició energètica. L’objectiu és que aquest model no quedi restringit a les persones que ja disposen de plaques solars o tenen més capacitat econòmica. «Ens falta fer créixer les comunitats i ampliar-ne la base social«, ha subratllat Salvans.
En la mateixa línia, Albert Marcé, conseller comarcal de l’ALEO, reivindica la dimensió social d’aquestes iniciatives. «És fonamental que tothom tingui la possibilitat de formar part d’una comunitat energètica. La transició energètica ha d’estar a l’abast de tothom«, ha expressat, el conseller comarcal.
Segons Salvans, fer-se soci d’una cooperativa energètica acostuma a requerir una aportació inicial d’uns 100 euros de capital social, tot i que les condicions depenen de cada comunitat.
Un altre dels temes centrals de l’entrevista ha estat el Pla territorial sectorial per a la implantació de les energies renovables (PLATER). La proposta de planificació de la Generalitat ha generat al·legacions de diversos municipis d’Osona i el Lluçanès.
L’ALEO ha treballat amb més de trenta ajuntaments per analitzar la proposta i preparar les al·legacions. Segons Salvans, l’agència va organitzar més de trenta trobades amb els municipis i va elaborar un model d’al·legacions que cadascun podia adaptar a les característiques del seu territori.
«Hem estat crítics amb la manera com s’ha plantejat el procés i amb les presses, però des de l’agència considerem que el PLATER és una eina bàsica», ha reafirmat el coordinador tècnic. Salvans defensa que la transició energètica transformarà el paisatge i que, per això, és imprescindible planificar adequadament on s’instal·laran les noves infraestructures.
L’agència considera, però, que la participació local hauria de ser més àmplia. «Hauria de ser més àmplia i més treballada que no pas un període de tres mesos per presentar al·legacions», ha dit Salvans.
Pel que fa a l’afectació territorial, l’ALEO calcula que la proposta inicial preveia ocupar, de mitjana, aproximadament un 1% del sòl no urbanitzable d’Osona, tot i que alguns municipis tenien una afectació més elevada. Al Lluçanès, en canvi, l’impacte previst era superior: en alguns càlculs s’acostava al 4% i, en determinats municipis, arribava al 5%.
La proposta inicial del PLATER dibuixa a Osona una zona per instal·lar energia eòlica a l’entorn del Puigsagordi i a l’entorn de Rupit. Salvans apunta que són zones on el règim de vent és relativament baix. «Actualment, és difícil que algú hi inverteixi per construir un parc eòlic, perquè les condicions no són prou favorables» ha destacat.
Entre les qüestions que l’agència ha reclamat revisar hi ha la planificació de les infraestructures d’evacuació de l’electricitat, la possibilitat de soterrar-les i un aprofitament més gran dels sòls artificialitzats o degradats. També caldrà veure quines al·legacions s’accepten en la revisió del pla.
