La qüestió de la seguretat s’intensifica en campanya electoral. I de rebot, les propostes d’augmentar el nombre d’efectius de les policies locals. En els darrers anys, aquesta xifra ha anat augmentant a Osona mentre que al Ripollès s’ha mantingut estable. Segons dades del Departament d’Interior i dels ajuntaments, al Ripollès en els darrers 20 anys hi ha hagut el mateix nombre d’agents: una vintena. El 2002 n’hi havia 19; el 2012, 18, i actualment, 20. Ripoll n’acumula la majoria (17) i també disposen d’aquest servei Sant Joan de les Abadesses i Ribes de Freser, amb dos i un agent, respectivament. Precisament, aquests dos municipis del Ripollès són els que tenen menys policies locals de tot Catalunya. En el cas de Sant Joan, tal com explica l’alcalde, Ramon Roqué (MÉS), l’Ajuntament està en procés de contractar un tercer agent.
Pel que fa a Osona, en tenen els municipis més grans: Vic, Manlleu, Torelló i Tona. A finals d’aquest 2022 es comptabilitzen 148 policies a la comarca, mentre que el 2012 n’hi havia 130 i el 2002, 98. Això suposa un creixement d’un 33% respecte a fa 10 anys i d’un 51% en comparació amb el 2002.
Vic i Manlleu en són un exemple. Actualment, la Guàrdia Urbana de Vic compta amb 73 policies mentre que fa 10 anys n’hi havia 66, cosa que suposa un creixement d’un 10%. “En els darrers anys, més que créixer en plantilla i massa, hem dotat tots els llocs per omplir”, relata la regidora de Convivència i Seguretat, Bet Franquesa (Junts). Fa referència a cobrir les places dels agents que tenen la baixa o bé estan formant-se. Molts entren al cos com a interins, però després han de deixar la policia per formar-se a l’escola. Per tant, es torna a obrir aquesta plaça i es contracta un altre agent. Quan acaben de formar-se poden tornar o no a la policia de Vic. A Manlleu, el 2002 hi havia uns 25 agents; el 2012, 34, i actualment, 38. Torelló s’ha mantingut en els darrers anys a unes 24 places. Tot i això, com en la majoria de poblacions, no es cobreixen tots els llocs de treball.
Osona segueix la mateixa tendència a l’alça que la mitjana de Catalunya. El 2002 n’hi havia 9.113 mentre que el 2021, les últimes dades disponibles, n’hi havia 11.167. Aquest augment ve donat per les noves necessitats en matèria de seguretat i convivència, però sobretot per l’increment de la població. En 20 anys, ha crescut un 24% a Osona, mentre que al Ripollès ha disminuït un 3%.
Precisament, el marc legal –la Llei 16/1991– determina que tots els municipis de més de 10.000 habitants tenen la potestat de crear aquest servei, però no l’obligació. Tot i això, també hi ha excepcions de poblacions inferiors a aquest topall que tenen policia local. En aquests casos, ho ha d’acordar el ple de la corporació per majoria absoluta i ho ha d’autoritzar el conseller d’Interior amb un informe previ de la Comissió de Policia de Catalunya. Alguns d’aquests municipis són turístics o transfronterers. En el cas d’Osona i el Ripollès, els pobles amb menys de 10.000 habitants i amb policia són Tona, Sant Joan i Ribes.
En aquest darrer cas, hi ha una plaça d’agent, però, tal com relata l’alcaldessa, Mònica Santjaume (JxCat), es troben amb un problema recurrent. Qui guanya la plaça marxa per formar-se a l’Escola de Policia i després no torna al municipi. En només tres anys, han fet dos processos de selecció. En aquest sentit, Santjaume remarca que suposa una despesa important per a l’Ajuntament i no els surt a compte. L’alcaldessa ho atribueix a dos factors principals: les millores econòmiques que poden oferir altres poblacions més grans –com Vic i Ripoll– i la varietat de funcions que poden desenvolupar en localitats d’aquestes característiques. Segons Santjaume, tenen la voluntat de continuar apostant i mantenint aquest servei, però “costa trobar gent”. Precisament, s’han vist “obligats a tenir cos de vigilant municipal amb una ampliació de funcions perquè els policies locals ens marxen”, conclou.
Qui precisament reivindica la tasca dels vigilants i guàrdies municipals és Carlos Delgado, president de l’Associació de Guàrdies, Agents i Vigilants Municipals de Catalunya (AGAVMCAT). “El problema és que allà on no hi ha policies locals, la feina la fan els vigilants”, explica. En aquest sentit, subratlla que si aquest perfil desenvolupa les mateixes tasques també mereix la mateixa “formació, eines i reconeixement jurídic”. Les principals diferències entre uns i altres és la formació rebuda i les competències que poden desenvolupar. Un agent de la policia local exerceix de policia administrativa i judicial, va armat o fa detencions, i un vigilant no. Tots dos cossos poden regular el trànsit o vetllar pel compliment dels reglaments i ordenances municipals.
Tal com destaca Delgado, “Osona és la comarca amb més cossos de vigilants municipals”. És el cas de Centelles, Taradell, Roda de Ter, Balenyà, Seva, Sant Julià de Vilatorta, Sant Martí de Centelles, o Campdevànol i Camprodon, al Ripollès.
Centelles és el cinquè municipi amb més població d’Osona, després de Tona. Aquest poble, d’uns 7.500 habitants, exerceix una capitalitat al sud de la comarca. Tal com explica el seu alcalde, Josep Paré (PSC), “molts dels serveis del municipi estan dimensionats per a una població de 10.000 habitants”. L’Ajuntament està satisfet amb el cos dels guàrdies municipals, integrat per nou vigilants i “per sobre la ràtio de població que ens tocaria”. “El servei és correcte, cobrim les 24 hores i els 365 dies de l’any, l’estructura de vigilància és potent i, per tant, en fem una valoració positiva”, apunta l’alcalde, subratllant que així ho evidencien les dades de seguretat, que “són bones”. En aquest sentit, Paré posa èmfasi a diferenciar les dades reals de la sensació d’inseguretat. “El fet que un municipi tingui o no policia local no és sinònim de seguretat”, conclou.
{{ comment.text }}