L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni (PSC), va ser la setmana passada a Centelles amb motiu de la festa major i, en aquest marc, un acte sobre Ildefons Cerdà, l’urbanista de l’Eixample. EL 9 NOU va tenir ocasió de parlar-hi: una entrevista on aborda temes com el creixement de les nostres comarques arran dels preus de l’habitatge a l’àrea metropolitana, la línia R3 o el govern d’Aliança Catalana a Ripoll.
Ens ha sorprès comentant que ve de família de Camprodon. Un besavi?
Va ser l’enginyer encarregat de fer la presa de la Vall, la primera que va començar a electrificar al Prepirineu. Des d’aleshores, una part de la meva família són electricistes al poble, un cognom molt conegut. Ho he explicat per recordar, i per recordar-nos, també als barcelonins, el vincle que tenim amb la Catalunya rural. Barcelona és una ciutat d’acollida: la suma de molta gent que l’ha construït venint a treballar, a fundar una empresa o pensant la ciutat, com va ser el cas d’Ildefons Cerdà.
Quan es parla de l’àrea metropolitana, mentalment fins on arriba vostè? Granollers? Centelles? Vic?
La concepció que tinc del país és la d’una xarxa de ciutats i municipis: més grans, més petits, amb una especialització econòmica o una altra… Però que entre tots, i amb la seva connectivitat, fan Catalunya. La influència intangible de Barcelona irradia a tot arreu, perquè en som la capital. Exerceixo l’alcaldia conscient d’aquest rol com a municipi referent, i també del paper de l’àrea metropolitana: és el motor econòmic, s’hi genera el 70% de la riquesa del país. Més que d’una divisió administrativa, jo parlaria de regió metropolitana, aquella on, per qüestions de la vida quotidiana, es mouen la majoria de ciutadans de Catalunya. Penso com a mínim en el Penedès i el Garraf, els Vallesos i el Maresme.
Osona, no, per tant?
Està clar que hi arriba la irradiació de Barcelona. D’aquí la importància del ferrocarril i del desdoblament.
Les nostres són comarques que precisament creixen en habitants perquè n’arriben de l’àrea metropolitana, expulsats pel preu de l’habitatge. En les seves preocupacions com a alcalde, quin esglaó ocupa això?
Defenso una ciutat que garanteixi el dret a quedar-se a Barcelona si és el que un vol. És a dir, que no n’hagis de marxar perquè els preus de l’habitatge són inassumibles o perquè no hi trobes feina. La prioritat número u del nostre ajuntament, com de molts altres, és l’habitatge: tenir-ne d’assequible, tenir-ne per a les famílies treballadores, per a les classes mitjanes urbanes a qui el cost de la compra o del lloguer suposa una dificultat… I, alhora, que la ciutat ofereixi oportunitats econòmiques en sectors emergents, com els vinculats al coneixement, la biotecnologia, la ciència i la salut. Qui després vulgui marxar perquè desitja un altre tipus de vida, endavant, però que sigui una tria. Penso que anirem cap a models cada vegada més híbrids.
A què es refereix?
Zones rurals amb més activitats econòmiques, empreses i polígons, i una ciutat que es naturalitza. Veurem augmentar el verd urbà i com l’entorn avança cap a més habitable des del punt de vista mediambiental.
Un plantejament que encaixa molt amb la filosofia d’Ildefons Cerdà. Perquè això sigui possible, però, cal un transport públic competitiu. Osona, el Ripollès i el Vallès reivindiquen des de fa dècades millores a l’R3. Barcelona no se la sent igual de seva?
I tant. Dono ple suport a la reivindicació dels alcaldes pel desdoblament de l’R3, és un eix de comunicació essencial per Barcelona. L’important és no aturar-ne la construcció, bé sigui en fase d’estudi, de projecte executiu o de pressupost i realització de l’obra. Amb les grans infraestructures que necessita Catalunya, no podem quedar-nos aturats. I això ho dic també per a la meva ciutat: durant més de 10 anys vam tenir encallades totes les línies de metro que s’estaven executant. Afortunadament, amb l’actual govern s’ha tornat a posar en marxa. Les necessitem, perquè Barcelona també creix. No trigarem massa a arribar als dos milions d’habitants.
Una R3 desdoblada també contribuiria a reduir el trànsit de cotxes. Consta entre les seves prioritats?
Qui es mou en cotxe a Barcelona i l’àrea metropolitana ho fa perquè no té una bona alternativa en transport públic. Hem de treballar per més metro, més autobusos regulars i per endreçar millor les estacions que feu servir la gent que veniu a Barcelona en autobús. Forma part del llegat d’Ildefons Cerdà que la mesura de la ciutat sigui la persona, no el vehicle.
L’alcalde de Manlleu ha plantejat diverses vegades que Barcelona hauria de pagar un impost per la contaminació que s’hi emet i que puja fins a la plana de Vic. Què li contestaria?
Barcelona, amb les dades a la mà, està registrant la millor qualitat de l’aire de la seva història. Hi ha una combinació de factors positius: la reducció del trànsit privat i una aposta important per a l’electrificació de la mobilitat, i que ja no tenim indústries que contaminin com fa 15, 20 o 50 anys. S’estan reduint les emissions i, si baixen a Barcelona, s’ha de notar a tot el seu entorn.
Quins són els alcaldes o alcaldesses de les nostres comarques amb qui més ha tractat?
No diré noms, per no quedar malament amb ningú, però he recuperat una bona tradició dels alcaldes de Barcelona, que és anar a visitar municipis metropolitans. Aquest mandat en porto una trentena llarga, com avui [dijous passat] a Centelles. Tot i que siguin llocs on no tinc competències, m’interessa, m’importa i m’incumbeix el que passa al conjunt del territori. Primer, perquè sempre hi ha una relació amb la ciutat, ja que som la capital de Catalunya, i, després, perquè forma part de com concebo el meu lideratge de Barcelona, entendre el conjunt del país i les seves realitats.
Què enveja d’un alcalde com el de Centelles, Vic, Manlleu…? És més fàcil ser-ho en una gran ciutat o en un poble?
Un alcalde és un alcalde, sigui de Nova York, Barcelona, Vic o Centelles. Gran part del nostre temps el destinem a les mateixes coses, perquè al final som gent que es dedica a la política i que va pel carrer. Anar pel carrer vol dir que la gent t’atura, et saluda, et demana, es queixa… Sobre neteja, habitatge, seguretat, mobilitat…
L’agenda pot ser compartida, però la capacitat de resposta i gestió, clarament, no.
D’origen, a Barcelona també som una mica excepcionals, la suma de pobles: Sant Andreu, Sants, la vila de Gràcia… Però és veritat que als municipis petits tot arriba més ràpid i de primera mà. Amb milions d’habitants, la solució d’un problema, per senzill que sembli, com canviar una paperera, no pot ser igual d’immediata.
Entre Vic i Barcelona i entre Barcelona i Vic hi ha els mateixos quilòmetres, però mentalment la distància no és la mateixa per als osonencs, molt acostumats a desplaçar-s’hi, que per als barcelonins.
Això forma part de la lògica d’una gran ciutat, però també hi ha apriorismes sobre la gent de Barcelona i sobre com vivim el conjunt del territori que s’han de desmuntar. La gran majoria tenim lligams amb la Catalunya interior, la del sud, la dels Pirineus… Hi ha més consciència d’aquesta realitat diversa i complexa del que moltes vegades es creu.
El que passi a Ripoll a les eleccions municipals del 2027 serà indicatiu del futur a escala nacional?
No. I, a més a més, farem tot el possible perquè no sigui així. L’amenaça objectiva del populisme d’extrema dreta no és només sobre col·lectius concrets, que també, sinó que trenca el principi democràtic. La democràcia es basa en la igualtat, en els drets humans i en no assenyalar els que són d’un origen, raça o classe social diferent. Aquest populisme no només no soluciona allò que diu que vol resoldre, sinó que ho agreuja. Sempre he dit que treballaré perquè, en el cas de la ciutat de Barcelona, siguem democràticament la tomba de la ultradreta a Catalunya. Tornant a la pregunta, per tant, no pronostico un efecte contagi.
Però sí que diu que s’hi ha de treballar.
Hem de ser conscients de les causes i destinar recursos a polítiques socials de cohesió, seguretat i a una immigració endreçada en drets i en deures. Ho farem. La història de la humanitat, especialment l’europea dels darrers 50 anys, ja ens ha ensenyat com les idees del populisme d’extrema dreta tenen un final molt dramàtic i molt injust per a molta gent.
Pel Gran Départ del Tour, que també va connectar en una etapa les nostres comarques, el vam veure a sobre de la bicicleta. Sap que aquí hi ha bones rutes?
Volíem que fos compartit amb el país, seguint l’estela olímpica i justament pel que comentàvem de la capitalitat. Gairebé 70 municipis hi van participar d’una manera o una altra. Personalment, jo soc més de Bicing i de bicicleta de muntanya, però Catalunya té llocs fantàstics a l’hora de pedalar. Content de com va anar i d’haver treballat amb tants pobles i ciutats.
Déu-n’hi-do quins mesos d’esdeveniments a Barcelona. Ha patit per la logística més que gaudit?
Aquest any hem tingut un repte important: en només dos mesos, el Gran Départ, la visita del papa i la inauguració de la Sagrada Família. Però estava molt tranquil, la gent de Barcelona és respectuosa, li interessin o no els esdeveniments. I sempre dic que no som prou conscients del Sant Jordi que tenim. En un dia laborable, surten al carrer més d’un milió de persones. Tanquem tot el centre de la ciutat, es validen dos milions de bitllets de metro… La gent que ve de fora, escriptors i editors, queden parats del fet que van a dormir amb una Barcelona que funciona amb normalitat i, de cop i volta, al matí, se la troben plena de parades de llibres i de roses. L’endemà tot torna a estar igual. És una logística extraordinària, malgrat que nosaltres la tenim molt per mà i l’assumim com a normal.
