Carla Dinarès Ayats va deixar de ser portaveu de la CUP al ple de dilluns després de gairebé set anys com a regidora. En una entrevista a l’Angle obert d’EL 9 TV d’aquesta setmana ha repassat trajectòria, projectes i relacions amb el govern. En reproduïm un extracte.
Què va sentir dilluns en abandonar la sala de plens?
Una sensació estranya. Tardaré setmanes a acostumar-m’hi perquè són gairebé set anys. El sentiment, però, és com un alleugeriment. De treure’s un pes de sobre. De quan dones per acabat un capítol que tocava acabar.
La balança s’ha decantat, deia.
Ser regidora de l’oposició de Vic no és una tasca fàcil. Si es fa com nosaltres la fem, de forma constant i amb moltes hores i energia, és una feina molt desagraïda i invisible. Sense moltíssima energia i moltes ganes de destinar-n’hi, el més interessant és fer un pas al costat i activar uns relleus, una cosa que la CUP hem fet moltíssimes vegades.
Què és el que més li ha costat?
Costa molt veure com una ciutat està governada amb uns criteris polítics que estan molt allunyats de les necessitats reals de la ciutat i de la seva gent. Això genera una frustració que moltes vegades costa de compaginar. Hi has de conviure, però no és senzill.
Des del govern també podrien dir-li que estar a l’oposició és més fàcil. Només han de criticar i no han de prendre decisions que poden perjudicar a uns i altres.
No els hi compraria en absolut. Sabem trajectòries, voluntats i intencions. El govern està format per gent que si no hi estiguessin no estarien asseguts. Seria molt interessant veure quanta gent es quedaria a l’oposició si hi hagués un canvi de color polític. També veure a quants se’ls ha promès un lloc de feina. Dubto que s’hi quedessin sense el sou i el desgast d’estar a l’oposició. Tothom hauria d’estar no només a un ajuntament, també a tots els rols. A nosaltres ens agradaria moltíssim estar a govern.
Es pot fer molt més des de govern…
L’únic que acabes podent fer des de l’oposició és queixar-te molt. I a més a més aquesta ciutat necessita un canvi de color i sobretot quan veus que es governa amb una manca de criteri bastant absolut.
Què van dir-li des de la CUP quan va anunciar que plegava?
Els hi va saber molt greu. Hi ha molt bona entesa amb tothom i em van abraçar perquè em van comprendre molt. És una conversa que no ve de nou i eren conscients de com veia les coses des de feia un parell d’anys. No és una decisió que ve de cop i volta.
Del seu pas a l’Ajuntament, de què marxa més satisfeta i de què menys?
Per mi ha estat un honor ser regidora d’aquesta ciutat. Me l’estimo com estimo poques coses i marxo amb la il·lusió d’haver pogut contribuir i d’haver-me-la sentit encara una mica més meva.
Quins projectes ha posat sobre la taula a la CUP? Quins tantos es marca?
Ens en marquem pocs. Tenim moltes coses sobre la taula que no s’han aconseguit o hi segueixen estant. Hi ha un tercer CAP, amb veïns mobilitzats, que ve a remolc d’un mercat municipal que seguim reclamant, o el Puig dels Jueus. Tenim planejaments aprovats pel mateix govern que llavors desenvolupen cap a una altra banda, com amb els residus i el porta a porta. Aquesta manera d’anar canviant constantment coses ens preocupa molt.
Són un grup que presenten al·legacions. S’escolten les seves propostes?
En presentem moltes perquè l’alternativa, que és la de parlar les coses, no hi és. En un projecte d’un parc nou, per exemple, el mínim que ha de fer el govern és parlar amb oposició i veïns. El deure polític és agafar el projecte, compartir-lo i nodrir-lo amb el que proposa la gent. És un error basar-ho en una taula de quatre o cinc persones que en poden saber moltíssim.
A la seva darrera intervenció, demanava disculpes per si no s’havien separat els debats personals dels polítics. Amb qui s’hi ha trobat?
Amb el govern. Que hi hagi gent que no té una trajectòria vinculada a la política municipal fa que no entengui el funcionament. I l’alcalde mateix s’ho agafa com si fos el CEO d’una empresa. És alcalde d’un ajuntament i s’ha de comportar com a tal. Una proposta constructiva alternativa al que m’estàs proposant no és un atac.
Una batalla de la CUP ha estat amb l’extrema dreta, amb Som Identitaris. Com es combat?
Veient com han anat els plens, el primer que s’ha de canviar és la passivitat, en aquest cas de l’alcalde, davant d’actituds violentes. És molt violent tenir Josep Anglada gesticulant, cridant i envaint el teu espai. Arran del dia que els regidors de la CUP vam marxar del ple, ens vam reunir amb tots els portaveus, excepte el de Somi, amb un únic punt a l’ordre del dia: “Què fèiem amb aquest senyor?” Es va acordar canviar-lo de lloc amb l’altra regidora del seu grup i que el senyor violent quedés al marge del tot. Hi va haver un compromís de l’alcalde, però al següent ple va dir que no ho pensava fer. El que va primer amb la decència és la paraula. I si no en tens, hi ha moltes coses que cauen a darrere, com fitxes de dòmino.
Quins arguments va esgrimir-li per després no fer el canvi?
Va dir que era mentida. La mentida és un altre dels problemes en política quan s’utilitza com a eina. Me’n recordava perfectament d’allò acordat i, a més a més, érem unes quantes persones més.
“Plego per seguir-hi sent”, va dir dilluns. On serà?
A l’Ateneu, preparant el ple amb els meus companys o treballant, que també penso que la meva feina té un component social important. No posaré la cara i el cos a primera línia, però seguiré sent arreu on pugui ser. Per mi seria molt difícil desvincular-me de tot aquest món.
Quan va anunciar que plegava ja ens va dir que no es veia “ni amb cor ni ganes” d’afrontar la precampanya de les municipals. La CUP ja hi treballa, en aquest sentit?
No hi treballa, però és evident que no tardarem molt a posar-ho sobre la taula.
Com viu les previsions de pujada d’Aliança Catalana? Com es poden refutar aquests discursos des de la política útil o els serveis públics?
No tinc la solució màgica. Si la tingués, premeria el botó sense pensar-ho. Hi ha estratègies i mecanismes. El primer és no normalitzar tots aquests discursos, perquè fan molt mal, van en contra del que defenso i ser una mica primmirat amb què es difon i què no. S’hi ha de seguir fent front amb discurs. A Vic, per por que pugi aquesta gent, Junts els està comprant el discurs per salvar els mobles. Els meus companys m’espavilaran [riu], però firmaria moltíssim que la CUP no fos a l’Ajuntament a canvi que l’extrema dreta marxés. Que no tingués representació pel bé de tota la ciutat.
Creu en el cordó sanitari?
Hi creia molt. Penso, però, que es podria plantejar una resposta directa contra posicionaments o discursos feixistes. Hem intentat fer un cordó i les coses van com van. Per tant, no estaria malament provar altres estratègies. La CUP ha convocat jornades per debatre sobre això, però no hi ha un posicionament unànime ni una solució màgica.
És una enamorada de Vic, però quins defectes té la ciutat?
L’estimo i l’odio a parts iguals. Ara generalitzaré i donaré personalitat a una ciutat, però és classista, té un punt racista i poc empàtica, se l’ha volgut posicionar amb un centralisme que no acompanya el seu caràcter. És com una criatura que te l’estimes moltíssim, li ressaltes allò bo, però allò dolent també li has de poder revertir.
