Després de 42 anys al servei del Ripollès, aquest desembre es va jubilar la primera treballadora que va tenir el Consell Comarcal en la seva història: Marta Sala Costa. Santpauenca de naixement i ripollesa d’adopció, es va unir a la corporació amb 21 anys i n’ha marxat amb 63. Tota una vida a l’ens supramunicipal. La seva trajectòria laboral prèvia es resumeix en dues suplències, d’un any cadascuna, al despatx i al laboratori de Can Llaudet, l’antiga fàbrica de Sant Pau de Segúries, i mig any fent de perruquera a Cadaqués. A Can Llaudet havia coincidit amb Jaume Vila, que a banda de ser l’escrivent de l’empresa també era l’alcalde de Sant Pau i va ser escollit per ostentar la presidència del Consell Comarcal de Muntanya (constituït el 1984), el precedent de l’actual Consell Comarcal del Ripollès. L’ens es va ubicar a l’Ajuntament de Sant Pau i “com que ja em coneixia de la fàbrica, em va demanar si hi volia treballar”.
Dit i fet. Va acceptar la feina. Al principi, només treballava amb el secretari del consistori santpauenc, Esteve Sala, i feia funcions, tot i no ser-ho, de secretària de la corporació fent tàndem amb un dels consellers, Frederic Martínez. “Assistia als plens, fèiem les actes i m’ajudava a redactar l’ordre del dia”, recorda. Era una feina més “política”, que li va tocar en aquell inici “on feia una mica de tot”. El 1988, amb la creació de l’actual Consell, la seu es va traslladar a la carretera de Ribes de Ripoll. Llavors, hi havia només una desena de treballadors, lluny de la cinquantena que hi ha actualment. Més endavant, van passar al carrer Ter i poc després, ja es van traslladar a l’emplaçament actual del carrer Progrés.
La feina de Sala era la d’auxiliar administrativa i, fins fa menys d’un mes, era la primera cara que els visitants veien quan entraven a la recepció. Al principi de tot, va començar fent horari partit, però amb el pas dels anys la conciliació familiar es va anar imposant a l’administració pública i l’horari va passar a ser de matins, amb alguna tarda de complement. “Soc una persona de rutines”, explica. Per això, se li va fer estrany quan el primer dia laborable després de la seva jubilació no va sonar-li el despertador. La seva feina porta integrada l’atenció i el tracte amb desenes de persones cada jornada, tot i que algun dia “et podies trobar algú que venia enfadat i, llavors, s’havia de rebaixar la tensió i ser empàtic amb aquella persona per tal de trobar la solució més òptima”. Amb tot, remarca que ha viscut molts bons moments durant la seva etapa al Consell, gràcies al bon ambient laboral que s’hi respira.
Sala ha conegut els 12 presidents que ha tingut el Consell Comarcal des del 1984 i en subratlla la humanitat i la correcció en el tracte. En destaca la proximitat i amabilitat de Jaume Vilarrasa (1997-2003), qui també va exercir de regidor a Camprodon (CiU) del 1991 al 2003. També remarca “la bona gestió, el bon funcionament i l’ordre de la institució”.
Sala és una persona discreta que li agrada més parlar en petit comitè i no ser el centre d’atenció, però va estar molt il·lusionada amb el multitudinari comiat que van fer-li la resta de treballadors i polítics de la corporació. “Soc una persona sensible i reconec que la veu se’m va estar a punt de trencar durant el discurs de comiat”, assegura. Es farà estrany no veure-la a partir d’ara a la recepció, però li toca un merescut descans.
