Una ruta per mines i molins descobreix el riu Ter i els seus secrets

Durant anys el Ripollès va ser espai per a fàbriques que funcionaven a la vora del riu Ter. Gràcies al seu cabal els molins podien generar electricitat, i amb aquesta electricitat fer anar les màquines. Però el progrés va portar la globalització i la modernització, i, a poc a poc, tot aquest sistema fabril es va anar perdent. I amb ell, la identitat del Ripollès, així com la de moltes altres comarques. És per això que fa un any es va iniciar el projecte “Investigant i conservant localment en la Xarxa Natura 2000”, promogut per la Institució Catalana d’Història Natural i més concretament per la delegació de la Garrotxa i el Ripollès. El projecte té quatre àmbits d’actuació: dos a la Garrotxa (riera de Bianya i el Fluvià) i dos al Ripollès (torrent de Vall-llobre i Alta Ribera del Ter). Amb el suport de la Generalitat de Catalunya, diferents ajuntaments, entitats i població local, té com a objectiu “la implicació de la població en la conservació dels hàbitats i les espècies”, com explica Eli Guitart, coordinadora del projecte de les riberes del Ter. El pla té tres línies d’actuació. La primera consta d’accions de conservació i protecció de l’hàbitat –com podria ser germinar espècies en perill en un laboratori–. La segona línia, de seguiment d’espècies i hàbitats. I una última línia d’educació ambiental: xerrades, sortides i sensibilització, entre d’altres.Tot i que l’any passat ja s’havien dut a terme altres accions com la creació d’un grup de científics locals (per donar valor al talent ripollès) o diferents xerrades a l’escola Dr. Robert i la Residència de Camprodon, la sortida del passat 15 de febrer a Sant Pau de Segúries va esdevenir la primera “dinàmica participativa amb la població local” del projecte, i buscava conscienciar-la del valor del seu entorn. La ruta va anar a càrrec de Raül Carmona, geòleg i veí de Camprodon, i va redescobrir diferents molins de Sant Pau i la mina de carbur (actualment abandonada). L’objectiu era explicar els usos que van tenir i com d’importants van ser per al poble; però sobretot, parlar del Ter al seu pas per Sant Pau: “Té la força i el desnivell ideal per no haver de construir preses que retinguin l’aigua i generar energia”, explica Carmona. Pel seu costat, la mina també va servir per “contextualitzar Sant Pau dins del Pirineu a través de la geologia”. Al Ripollès no hi ha cap altra mina com la de Sant Pau, amb tanta “història i importància”. Així, un conjunt d’elements que fan del Ripollès un espai únic: “No som conscients d’aquestes infraestructures i de la importància que van arribar a tenir, eren construccions força comunes, però no es construïen a qualsevol lloc”, aprofundeix Carmona. Tot plegat amb un objectiu clar: conservar la història. “Un riu és molt més que aigua; és flora, fauna, geologia, però també cultura, història i patrimoni.” És per això que des del Grup Natura 2000 volen que el Ter es concebi “com un tot” i a través de les tres línies d’actuació crear activitats per tal que la població s’hi senti lligada. “D’aquesta manera, en fer-lo nostre, el voldrem conservar i protegir”, afegeix Carmona.

Una ruta per mines i molins descobreix el riu Ter i els seus secrets

999 Barber Studio, a Sant Joan: D’un favor a un projecte de vida

El taller morer, de Camprodon: De tots i per a tots

El ‘Messi’ d’esquilar ovelles

La residència de Campdevànol celebra trenta anys fent de casa

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Bon viatge, Sergi

“Fa quatre dies vam dinar en un restaurant que avui ja no existeix”

Un llamp fa caure un excursionista per un precipici a Setcases

Aquests són els beneficis de beure cafè

“Tenia el pressentiment que l’eclipsi portaria alguna cosa bona i tocaria a Torelló”

De Vilanova de Sau a la NASA

Carles Viñeta, de Vic, completa amb èxit la travessa de l’Estret de Gibraltar

Un forn de pa ecològic en lloc de màquines expenedores de pizzes

Detecten un augment de les consultes pel control obsessiu del son amb rellotges intel·ligents, sobretot entre els joves

Ja hi tornem a ser