Dos mesos i mig per a les eleccions municipals. Amb ganes que arribin o més aviat trist?
Que arribin, perquè han de venir, i com tot el que fem habitualment tant el meu equip com jo, amb molta passió, entomant el repte i intrigat de què decidirà el poble.
Tancarà una etapa de 12 anys d’alcalde i 4 de president del Consell Comarcal. Per què, però? Si de ganes de plegar no en té…
És veritat que a mi m’encanta ser alcalde. Estant a les institucions he vist el que ja em semblava, que tinc molta vocació de servei públic. Tot i això, aquest temps és suficient.
Plega perquè toca?
No. Perquè és la idea que tenia quan m’hi vaig posar i per motius ideològics, perquè som republicans i creiem en la renovació de càrrecs. Per les institucions hi hauria de passar tothom. Ara mateix, amb Cristina Suñén i l’equip d’AVV, hi ha un projecte potent. No em podria imaginar deixar l’Ajuntament en millors condicions.
Al Consell Comarcal, aquest mandat ha sigut el de posar en marxa l’empresa pública d’aigua en baixa. Els inicis estan sent més complicats del que preveien?
Estan sent com esperàvem. És una empresa nova que presta un servei de molta responsabilitat. Ja vam dir que la muscularíem de mica en mica.
Què els diuen els ajuntaments que s’hi van sumar?
Que estan contents, i que es veu com un projecte a llarg termini. Estem treballant estretament tant tècnics com polítics.
I la gent? N’està contenta?
Hi ha hagut incidències, sobretot amb el canvi de facturació, però les hem anat resolent.
Què es fa amb personal propi i què s’ha subcontractat a Agbar?
La bona governança del servei, amb el coneixement i la perspectiva tècnica, està a dins d’Onaigua. Per tasques concretes hem recorregut a contractació, però hi ha equilibri.
En cas d’avaria, l’operari que s’activa és d’Agbar?
Depèn de la incidència i del moment. És possible que sí, però els nostres operaris també fan guàrdies. El call center on arriba l’avís de moment el tenim externalitzat, però amb temps veurem com evoluciona. L’important és que la ciutadania gaudeixi d’un bon servei.
Després de l’extinció de Recollida de Residus d’Osona, s’ha optat per la mateixa fórmula amb les escombraries. Que Manlleu vagi per compte propi és un inconvenient?
El contracte va perdre massa, però Vic també va demanar més serveis al Consell Comarcal i s’ha reequilibrat. Ens hem quedat pràcticament igual. Des de l’1 de gener anem desplegant amb Prezero el que ens van encomanar els ajuntaments: passar de contenidors a porta a porta, sumar el vidre a aquest sistema… Es treballa gradualment, amb l’objectiu d’avançar sempre en consciència, corresponsabilitat ciutadana i recollida selectiva.
Osona forma part dels set territoris de Catalunya als quals la Generalitat destinarà més diners per millorar l’atenció integrada social i sanitària. Pot traduir què significa això?
És important. Era una de les prioritats que ens vam marcar els tres socis de govern. Ho hem perseguit tot el mandat. Fins ara, els serveis socials i de salut no es parlaven prou. Millorarem en coordinació i se’n beneficiaran àmbits com l’atenció domiciliària, els centres de dia de gent gran, el treball social…
Com? Amb més personal?
En algun sentit sí, però la idea és coordinar millor l’actual. Els pacients crònics complexos que un dia hagin d’anar d’urgències, per exemple, percebran un continuum. De l’alta a domicili no se’n cuidarà només hospitalització, sinó que hi haurà serveis socials. Pensem sobretot en les persones més fràgils i dependents.
En tots els temes s’han entès igual, amb Junts i els Independents?
En la majoria. Al Consell Comarcal, quan tens ganes de treballar és fàcil posar-se d’acord.
Amb les eleccions van augmentant les friccions?
No. La batalla és més als ajuntaments.
Però el vicepresident Carles Banús (Junts) fa quatre dies els picava el crostó per una piulada d’ERC Osona sobre Onaigua…
[Riu] Una picabaralla petita com aquesta hi pot haver sigut, sí. Al cap i a la fi ens deia que la informació no acabava de ser correcta. Tenia raó i es va corregir.
Al govern del Consell, ERC s’entén més amb Junts o amb els Independents?
Per igual. Tots sabem que hi som per millorar la vida de les persones. L’entesa, la coordinació i el treball en equip han sigut més fàcils del que em pensava.
I els Independents i Junts, s’entenen més entre ells que amb Esquerra?
No, tampoc. No ens movem amb dinàmiques de partit. Potser és perquè el senyor Banús i jo no ens tornem a presentar, però és que tampoc ho penso… Aquest mandat hem coincidit al Consell gent molt raonable que veu les dificultats i la necessitat d’unitat política per superar-les.
És partidari de pactes tan amplis com els dels últims mandats?
Els veig bé. El PSC i la CUP no són a govern, però amb els portaveus s’ha fet bona feina d’explicar les coses i, per tant, que l’oposició ho pogués fiscalitzar. Hem creat una aplicació de control exhaustiu de la gestió pressupostària. Aquesta transparència, que em sento corresponsable d’haver implantat ja des de l’inici de vicepresident, és molt bona.
Ara que ha passat temps, ens pot explicar què va passar amb la selecció del gerent?
Si algú veu la pel·lícula dels fets, és clara. El senyor Josep Maria Freixanet va tenir una conducta irregular i ERC, que en això és molt contundent, va actuar. No cal donar-hi més voltes.
Quina relació tenen vostès dos?
Correcta, institucional quan hem de coincidir. Qui va actuar va ser el partit.
De la feina de Jaume Colomer, n’està content?
Sí, i de la tècnica de control intern, la de recursos humans… Tot l’equip. Aquest mandat hem millorat en mecanismes interns. Hi ha hagut visió estratègica i els fruits s’aniran recollint a mesura que passi el temps.
Esquerra Republicana passa per un bon moment a escala comarcal?
Crec que sí, pel millor possible tenint en compte el desencís de la ciutadania. S’està demostrant una força que vol ser útil, és la que ho té més clar dins de l’independentisme. N’hi ha d’altres que fan patir.
Vol dir Junts?
Com a partit, a ERC hi ha cohesió interna. No es pot comparar amb la seva en el cas Borràs.
Que el Lluçanès s’oficialitzi com a comarca és una bona notícia?
És una notícia en el sentit que calia donar resposta als resultats de la consulta. Esperem que el territori i el govern trobin la millor solució.
Però jo li demanava si és una bona notícia.
És d’hora per valorar-ho. La setmana passada s’anunciava una fórmula diferent. Ho anirem veient.
A banda del Consell Comarcal, amb les eleccions tancarà 12 anys d’alcalde a Sant Julià. En què ha canviat el poble durant aquests tres mandats?
Hem fet tantes coses… Estic molt content. El més important és l’equip, un grup de persones que ha treballat de valent i s’ha sabut entendre amb la gent. Vull llançar un missatge optimista a qui es presenti a les eleccions, sigui pel partit que sigui: amb esforç i ganes, és increïble el que es pot aconseguir des d’un ajuntament.
Què volen deixar tancat sí o sí abans del 28 de maig?
La biblioteca estarà pel juny, una mica després. Ara ja avança a marxes forçades. Des de la inauguració del pavelló que no s’haurà fet un salt tan important en equipaments de primer ordre.
Quin ha estat per a vostè el moment més feliç com a alcalde?
La majoria. Quan vam inaugurar l’accés a l’Eix Transversal, quan es creava l’esplai Serrallonga i els vam acompanyar, amb la reconversió de l’escorxador en equipament, quan al sopar popular de festa major veus que hem superat la pandèmia… A Sant Julià s’hi viu molt bé.
I episodis que hagi patit?
Com a alcalde em vaig sentir molt compungit durant la pandèmia. Al final, però, gràcies a la ciència i a la salut, hem sortit d’una crisi enorme.
I el dia de la concentració contra el tancament de l’escola El Roser? Vostè va ser l’ase dels cops…
Sí, un moment complex. I perquè vegi que en política mai se n’aprèn prou, després s’ha vist que a darrere d’assenyalar l’Ajuntament hi havia gent que el que volia era presentar-se a les eleccions, i que ho tenia decidit des d’abans que esclatés la notícia. Aprofitar una circumstància tan dura com el tancament d’una escola és de les jugades que personalment em saben greu. He d’admetre, amb perdó, que a vegades encara vaig amb el lliri a la mà.
Creu que farà forat la llista d’independents que encapçala Montse Sanz?
Primer es deien d’una manera, van canviar de nom; després hi ha gent que ha sortit del grup… Decidirà el poble, però jo apostaria per l’opció d’experiència en gestió municipal.
Cristina Suñén és la candidata de Joan Carles Rodríguez?
No. La persona que ha triat l’assemblea, tot l’equip.
Però coincideix amb qui escolliria vostè?
Tenim gent molt potent, però no negaré que estic content que la Cristina hagi fet el pas i sigui l’alcaldable.
Li deixa deures? Què és prioritari que treballi el nou equip de govern?
Són projectes que ella mateixa ha impulsat i que tirem endavant com a equip. El de la residència de gent gran el treballem des del 2017 i serà el pal de paller del programa d’AVV.
I l’itinerari ciclista?
Deixem lligada la continuació de les obres. El finançament ja el teníem i la Diputació de Barcelona les licitarà novament, amb el mateix projecte i, per tant, incloent-hi la passera. Estarà acabat, com a molt tard, l’any que ve.
AVV ha incorporat a la llista antics membres de CiU, fins i tot l’exalcaldable i exregidor Jaume Miravet.
És una qualitat de Cristina Suñén, sap fer un projecte transversal, escoltar i entendre’s amb perfils diferents.
Junts també intenta bastir candidatura al poble. Diria que se’n sortiran?
No ho sé, però van molt tard. El primer cop que ens presentàvem nosaltres el 2011, estàvem molt il·lusionats i a aquestes alçades ja havíem llançat el programa i la llista electoral.
Continuarà seguint la política municipal?
Evidentment, la municipal i a totes les escales. El meu concepte de política és amplíssim. A l’Ajuntament, ajudaré i respondré sempre que se’m demani consell, però ara ja des de fora.
El 2017 deia en una entrevista que el d’alcalde és un ofici que no s’aprèn mai. Ho manté?
Diria que no s’acaba mai, sempre hi ha projectes. És apassionant, per això ets tu que has de saber dir prou.
Què farà a partir del juny?
Haig de buscar feina, em vull dedicar a la psiquiatria. Vaig estudiar 10 anys per això. En començar d’alcalde estava al quart any de residència, vaig aconseguir l’especialitat, amb l’Anna vam tenir en Pau, el tercer fill… Mirant enrere m’adono que han passat moltes coses.
A l’entrevista hi ha vingut amb samarreta. En una altra època hauria sigut amb camisa i corbata.
L’he triat pel lema: “Et farà més feliç el donar que l’agabellar”. Miquel Pallàs el va inscriure al parc de les Set Fonts i el portem tots els voluntaris de Sant Julià. En 12 anys hem avançat en feminisme, igualtat, el corrent estètic… La vida és una sorpresa, i com a alcalde t’has de deixar sorprendre.
