“El més escandalós de la falta de secretari és no poder pagar les nòmines”

L’alcaldessa de Lluçà, Glòria Colom (Assemblea pel Municipi-AM), és una de les que quan falta un any per a les eleccions municipals ja ha avançat que no es tornarà a presentar. D’aquesta decisió en va parlar aquesta setmana a l’Angle obert d’EL 9 TV juntament amb altres qüestions com les dificultats que han patit per tenir de baixa la secretària.Va entrar a mig mandat passat fent un relleu amb l’exalcaldessa Eva Boixadé i ha fet aquest sencer. En total, sis anys. Ja n’ha tingut prou?Quan vaig començar la segona part del mandat anterior tenia clar que dos anys era un període molt curt per estar en un lloc així, on el primer any pràcticament només aprens. Per tant, ja tenia decidit que repetiria, però sempre he tingut clar que en aquest càrrec vuit anys són el límit per a mi i 12 ho veig un límit per a tothom. Hi han acabat de contribuir els maldecaps per no tenir secretari municipal?Evidentment és un tema que pesa molt. És un problema que condiciona tots els altres problemes. És molt transversal i té un pes en la gestió aquesta dificultat de substitució dels secretaris. M’ha desgastat, però no m’ha fet canviar la decisió. Finalment ho han pogut resoldre, però en què els afectava no tenir secretari?El més escandalós és no poder pagar nòmines. Això ens ha portat un bloqueig també de pagar proveïdors i llavors tots els procediments i licitacions s’alenteixen. Tampoc tens capacitat de contractació. No avances coses noves ni canvies de pantalla. Com valora la nova convocatòria de places?Tot el que es faci serà poc perquè tenim un problema estructural a l’Estat i a Catalunya, en especial. Per tant, totes les accions que es facin són positives. Estan treballant en el seu relleu per a les municipals?Sí, el que passa és que no és fàcil que en municipis així hi hagi persones disposades a posar-se al capdavant o fins i tot a continuar, perquè són coses esgotadores i molt voluntàries. És normal que hi hagi dificultats. Ho anem parlant, però no tenim cap solució en aquest moment. És molta feina un ajuntament encara que sigui petit?Són aquest tipus de projectes on pots fer tantes hores com vulguis. Depèn del teu estil. Si ets d’anar fent i saps agafar-t’ho amb més calma sabràs fer una certa dedicació, i si ets de posar-ho tot a la graella no pararàs. Sí, hi ha molta feina. Tanta com vulguis fer. En els anteriors comicis vostè va liderar l’única llista que es va presentar, associada a ERC. Tornarà a ser així o hi ha més moviments?La veritat és que no estem al cas que hi hagi altres moviments. Quan ho hem plantejat en assemblees no hem obtingut retorn. Com es porta això de no tenir oposició?La societat fa naturalment la pròpia oposició i és bo perquè hi hagi totes les visions d’una mateixa qüestió. Com més perspectives diferents tens d’un problema més bones decisions prendràs sobre aquell problema. També la ciutadania en un lloc tan petit és una oposició permanent, perquè constantment interactua, critica, parla, proposa... No es troba a faltar. Durant aquest mandat ha estat també diputada adjunta de l’àrea d’Educació a la Diputació de Barcelona, però ho va deixar l’any passat. Ja estava previst així dins el grup d’ERC?Sí, perquè es volia que hi hagués dos anys algun representant del Berguedà. Potser no és el més òptim, perquè un cop has fet el coneixement del personal i dels projectes seria millor seguir, però tampoc és un daltabaix. Com valora aquesta experiència a la Diputació?Bé, bona. La sensació és més d’aprenentatge que d’aportar molta cosa, tot i que evidentment intentes aportar, però com a aprenentatge sobre aquest ens supramunicipal és interessant i a mi em complementa els dos anys que vaig estar al Consell Comarcal d’Osona quan era regidora. Tens una visió de l’administració més completa i àmplia. I l’experiència de participar en la creació del Consell Comarcal del Lluçanès?També és positiva, malgrat totes les coses que han passat o les curiositats. La feina està donant bons resultats. Ho veuen més clar ara que Olost ha decidit deixar per al proper mandat abordar la seva continuïtat?Nosaltres des de Lluçà sempre ho hem vist clar. Sempre hem treballat en una línia de mirar de tirar endavant, perquè hi ha moments a la vida que un cop t’has qüestionat les coses i has decidit que tiraves endavant has de fer-ho encara que hi hagi dificultats. Hi ha opcions que s’acabin quedant i també que s’ho repensin altres pobles?Això és el que desitjaríem, però són coses que depenen dels altres i jo soc molt de centrar-me en el que jo puc fer. Nosaltres què podem fer? Avançar i fer-ho bé. Tot el que hagi de venir vindrà. En algun moment, però, han pensat que el projecte no tiraria endavant?Suposo que cadascú ha passat per les seves pel·lícules, però no ens hem donat l’oportunitat de fer massa especulacions. Ja sabem que hi ha certs escenaris, però de camí que ens hi pot portar només hi ha aquest. Han fet efectiva la compra de la Torre Malla de Prats com a seu del Consell i tenen gerent. Van avançant amb figures tècniques?Sí, l’1 de juliol començaran un arquitecte i una enginyera i això ens permetrà tenir molta més seguretat jurídica en el funcionament dels municipis, perquè sobretot els petits tenim dificultats per complir estrictament les normes. Després totes les coses que ens han quedat penjades, com els animals de companyia, la roba o els residus, que estan en un moment d’impàs, estem mirant d’endreçar-les. Parlem també de Lluçà. Quin balanç fa de la feina feta fins ara?Nosaltres teníem quatre objectius estratègics. El més fluix és el de la fibra òptica, perquè sí que ha arribat al municipi però a tot el que és el disseminat hem estat víctimes de l’engany del Proyecto Único del Ministerio, que va atorgar a una empresa l’estesa a una àrea de masies i no l’ha acabat. Les empreses juguen brut amb l’administració perquè fan el que els surt a compte i quan han d’anar a les masies no ho acaben tot i la penalització perquè ja els surt a compte. El segon era l’habitatge.Sí, i ara estem fent les obres de la segona casa dels mestres, que posem en lloguer. També estem refent el catàleg de masies i hem anat promovent la cooperativa d’habitatge. Estem pendents d’una reunió amb l’Incasòl perquè tenim dues parcel·les d’habitatge protegit, que ara teòricament surten a promoció, però ens fa por que passi com amb la fibra. Un altre tenia a veure amb el Centre d’Estudis i Recursos de la Transhumància. Quin balanç en fan?Seguim fent-hi activitats i exposicions. Es basa en un grup de voluntariat de transhumància del Lluçanès i participem amb l’associació del Camí Ramader de Marina, que té un projecte de pujada i baixada d’un ramat. I l’últim gran eix era el de la sostenibilitat.Aquí sí que estem força contents del tema energia, perquè tenim 77 kW instal·lats en edificis municipals. També pel que fa a l’aigua hem fet molts esforços encara que ara no veiem resultats. Tenim una xarxa complicada, molt extensa, relativament envellida i amb pocs usuaris, que ens està donant problemes. Tenim en marxa la sectorització i canvis de telegestió. Estem a punt de reclorar dos punts i tenim a tocar fer el projecte d’una bassa lateral per tenir un pla B al pantà de la riera Lluçanesa i el de canviar de lloc i millorar la potabilitzadora. També treballem per fer una àrea de residus, anem pressionant amb la depuradora, que no depèn de nosaltres, i tenim molts projectes de camins perquè ha estat un any complicat de meteorologia i fa falta.

“El més escandalós de la falta de secretari és no poder pagar les nòmines”

Manlleu portarà al pla de barris un projecte amb actuacions sobretot al centre i el passeig del Ter

Gil Codina pren possessió com a alcalde de les Masies de Voltregà

Ripoll torna a amenaçar de retirar la recollida de residus al Consell

“En un poble de 200 habitants no es tracta de pensar en volum, sinó en serveis de qualitat”

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Tanca el Viena de la plaça Major de Vic

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

Jordi Pujol, des de Planoles: "Si alguna cosa voldria que es recordés de mi és que he intentat servir Catalunya"

Mònica Usart i el llegat Pratdesaba

Mor Jaume Parramon, en Jaume del 'Parra' de Manlleu

Vicens Maquinària argumenta la compra de Vernis per "la voluntat de continuar avançant en la professionalització"

Vic, el barri de Roda

La desarticulació d’una xarxa d'explotació sexual ‘low cost’ esquitxa Vic

“Som dels pocs llocs on sobreviu un nucli de granges de vaques de llet”

Arnau Tordera, i el retorn simfònic d'Obeses, dissabte a la Plaça Major de Vic