Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Els serveis socials de Ripoll reclamen més recursos per lluitar per la integració després del 17-A

La xarxa veïnal Som Ripoll treballa per millorar la convivència des del 2017

L’ona expansiva dels atemptats del 17-A del 2017 continua afectant el Ripollès. Com si es tractés d’un terratrèmol, els impactes sobre la població de Ripoll –d’on eren els terroristes– s’han anat repetint en el temps. És el símil que va fer servir Elisabeth Ortega, directora del Consorci de Benestar Social del Ripollès, dimarts durant la Comissió d’Investigació sobre els atemptats del 17 i 18 d’agost de 2017, que es va fer excepcionalment a Ripoll.

Ortega va fer una radiografia del que va suposar aquest terratrèmol pel Ripollès. Hi va haver fins a sis impactes pels ripollesos, des de saber la notícia fins a l’obertura de la segona part del sumari i saber que “hi ha converses telefòniques que impliquen persones que viuen a Ripoll i que sembla que fossin coneixedores del que havia de passar. Això ha fet tornar la por i la desconfiança”, explicava Ortega. “Hem de treballar per prevenir nous extremismes violents però no tenim recursos”, admetia i denunciava Ortega. “Sembla una zona idíl·lica i lliure de dificultats socials. Però no és així. Tenim de tot i ens passa de tot però sempre en un nombre més reduït. No som mai una prioritat en abordar conflictes perquè no hi ha recursos suficients”, afegia.

La directora del Consorci va ser crítica, explicant que “les polítiques socials i el model d’integració efectiva han fet aigües”. El check list –la llista d’ítems per poder considerar que una persona està integrada– no ha funcionat perquè aquestes persones no se sentien integrades i això demostra que socialment tenim disfuncions sistèmiques”. Ortega basava aquestes disfuncions en tres principis. El principi de pertinença, pel qual tothom hauria de ser membre de ple dret d’una comunitat però la societat “posa etiquetes i això exclou”. El segon és el principi d’equilibri, que vol equiparar el que donen els nouvinguts amb el que reben. “No tenen les mateixes oportunitats i això els genera molt malestar”, explicava Elisabeth Ortega. Finalment, el principi de jerarquia, que “no el respectem”. “Hi ha persones nouvingudes amb nivells acadèmics molt elevats però acaben fent feines de poc valor afegit”, aclaria.

La compareixença de Núria Perpinyà, tècnica de Participació i Convivència de l’Ajuntament de Ripoll, va ser la més emotiva. “Em toca molt de ple i em fa reviure moments durs. Havia treballat amb tots aquells joves i els havia tingut en projectes educatius. A més, érem veïns”, explicava. Perpinyà va fer un relat de l’impacte dels fets en la població els dies de l’atemptat i com Ripoll “es va convertir en l’epicentre del món. Més de 125 mitjans de comunicació, de tot el món, eren aquí”. L’endemà dels atemptats “la ciutadania està en xoc. No s’ho creuen. Per la resta del món són terroristes però per nosaltres encara són els nostres veïns, amics, germans…”, explicava la tècnica.

El canvi des d’aquell 17 d’agost ha estat gegant per a tècnics, mestres i famílies. “No havíem sentit a parlar de radicalització i ara gairebé ens hem tornat experts”. “El treball previ a l’inici de curs amb mestres i famílies va ser clau perquè el curs 2017-18 no fos un fracàs. Va començar amb normalitat i sense actituds racistes ni xenòfobes”, recordava Perpinyà.

La pregunta “Per què a Ripoll?” va ressonar durant dies. “Hi havia una preocupació per veure què passaria, treballàvem perquè no hi hagués un trencament social, que hi va ser”. Ara Perpinyà i Ortega treballen conjuntament per “cosir” aquesta fractura social. “Hem aixecat la catifa i hem tret la pols. Havíem d’escoltar a tothom, no només les persones a favor de l’acollida sinó també les que tenen actituds xenòfobes. No té sentit escoltar només una part de la població”, explicava Ortega, alhora que reconeixia que “no estem preparats per aquest exercici”. “Els punts de partida són molt diferents i és un procés a llarg termini”, augurava.

També van comparèixer Raquel Rull i Eduard Castellà, representants de la xarxa veïnal Som Ripoll, creada arran dels atemptats. “Volíem unir esforços sota un mateix paraigua”, explicava Rull. “Vam fer una crida a les entitats per fer-los saber que comptàvem amb ells per teixir els ponts d’aquesta vila. Des del 2017 no hem deixat de treballar”. Som Ripoll ha fet tot tipus d’activitats. “Hem fet xerrades formatives, hem passat documentals i hem fet tallers de sensibilització”, explicava Castellà. Tot i això tenen punts a millorar perquè “les activitats no han arribat suficientment a les persones joves”, però “existeix l’interès perquè la xarxa continuï activa a Ripoll”.

Des d’Unitat contra el Feixisme i el Racisme, Carme Brugarola va parlar de com la presència d’El Hadi El Ouarti, inspector d’Educació de Nador, ens “ha donat informació molt valuosa per plantejar-nos noves maneres de treballar amb la immigració”. També va parlar dels perills latents. Parlant amb nens, la setmana passada, Rull i Brugarola els preguntaven si creien que “et podrien radicalitzar? I ells afirmaven que potser sí, depèn”. I deien que potser hi podrien caure si els convencien d’aquella manera. “Hem de buscar ajudes. Alguns imams no estan prou preparats per fer front al radicalisme. Però nosaltres també hi hem de ser”, afirmava Brugarola.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.