Arnau Basco és el nou president de l’executiva de Junts a Osona i el Lluçanès. En aquest extracte de l’entrevista de l’Angle obert d’EL 9 TV repassa els reptes i objectius que té el partit, així com també qui integra la nova executiva.
La candidatura que encapçalava era l’única que es va presentar per liderar el partit a Osona i el Lluçanès. Com ho entoma?
Amb respecte i il·lusió, és una barreja de les dues coses. Respecte perquè sempre m’he considerat prudent i exigent per intentar fer les coses al màxim de bé possible, tant políticament com en l’àmbit personal. Aquest respecte és important tenir-lo a les persones que hi ha hagut fins ara i als projectes que tenim per endavant. I d’il·lusió, d’altra banda, se n’ha de tenir en un projecte d’aquestes característiques.
Com es va gestar la candidatura? Van anar a buscar-lo? Va fer un pas endavant?
D’una manera molt natural. Quan a l’octubre es va fer el congrés de Junts i el partit va obrir el procés de renovació de càrrecs, em va semblar que era un bon moment. Tant pel bagatge que tinc com per l’aprenentatge que he fet en els últims anys o pel canvi que penso que el partit ha de fer d’ara endavant des d’una perspectiva d’Osona i el Lluçanès.
Amb quins objectius i reptes treballa l’executiva?
Tenim la voluntat de construir a sobre el que ha fet el meu antecessor, Enric Roca, i de tota l’executiva comarcal. És un partit de pocs anys i ens falta cohesió de grup. També entenem que la formació en política és clau. Ser regidor i fer política cada vegada exigeix més coneixements i en àmbits diversos, des de la comunicació fins a procediments administratius. Més enllà d’això, tenim la problemàtica de la contaminació de l’aire, un pes molt important de la indústria agroalimentària a l’economia, la constitució de la comarca del Lluçanès… molts temes que aquesta executiva estem compromesos a treballar i, en la mesura que sigui possible, deixar les coses una mica millor del que ens les hem trobat.
La nova secció comarcal fa alguna proposta concreta sobre el Lluçanès?
A la candidatura hi ha dos alcaldes que representen els que en formen part [Perafita] i no [Sant Boi de Lluçanès]. Anem a treballar pel partit a les dues comarques. Per tant, allò que legítimament han triat els municipis i representen els alcaldes, ho hem de respectar. Intentarem ajudar-los a tots perquè el projecte de Junts tingui un sentit ple en aquests municipis.
Una de les peticions de Junts és endurir les penes als multireincidents. Vam veure els alcaldes de Vic i Manlleu a Madrid reivindicant-ho. És una problemàtica a pobles petits i mitjans?
La multireincidència no coneix de pobles grans o petits. És un tema que ens preocupa a Junts i a la societat catalana. La ciutadania ens demana mà dura amb aquelles persones que de forma continuada cometen delictes, com furts. A més, és un percentatge molt petit que acaba fent la majoria de petits delictes. També acabem veient com aquells municipis més grans, i amb més recursos, prenen mesures en favor de la seguretat i part del problema es trasllada als municipis de la perifèria.
El 2016 va presentar-se per liderar el PDeCat a escala comarcal, però va acabar retirant la candidatura. Assumint ara la presidència de Junts es treu l’espina?
No és cap espina. Amb un cert paral·lelisme amb l’actualitat, vaig decidir retirar la candidatura perquè no volia formar part de les divisions. El PDeCat necessitava un lideratge i un canvi de rumb, no que hi haguessin tres candidatures disputant-se una presidència. Ara el context és diferent. Vam fer el trànsit cap a un nou partit que anava a l’una i també m’ha vingut de gust fer aquest pas.
El seu rival a Osona i el Lluçanès és Esquerra, que actualment passa hores baixes. Creu que això els pot beneficiar?
Els partits són moments i les persones que hi ha. Esquerra ha de fer el seu procés i nosaltres l’hem fet en paral·lel sense tantes tensions de protagonismes personals o possibles lideratges. Són moments molt diferents. La gent ens demana claredat i contundència. Vivim en una societat superpolaritzada que no admet matisos i aquests són l’èxit de la política catalana, com en el seu moment va ser Convergència i Unió durant tants anys d’hegemonia. Necessitem, doncs, que els partits polítics, i en aquest cas Junts, donin respostes a temes importantíssims com la seguretat, l’habitatge, l’emergència climàtica… i no quedar-nos amb la vella política de com que s’ha fet així tota la vida ha de continuar així.
Fa quatre dies van homenatjar el president Jordi Pujol a Castellterçol. Què en pensa de la seva figura?
Per mi ha estat un referent polític, de quan era ben jovenet i ja m’agradava la política. Ho és per molta gent pel seu llegat. És indiscutible el que va fer en l’àmbit educatiu, policial o d’entomar la transició cap a una democràcia. Va assentar moltes bases. Se li ha de reconèixer això, però evidentment també han passat coses que no són exemplars.
A Junts conviuen diverses ànimes, l’anomenada convergent que reivindica aquests anys de gestió al govern, i l’altra més d’independents que marquen diferències. Són compatibles?
És com un matrimoni. Als partits sempre hi ha dos blocs: persones poc vinculades a l’estructura del partit, com militants més independents, i els càrrecs electes. Això ho hem de posar en valor i ser capaços de casar-ho. Els projectes d’èxit són aquells transversals on han de saber conviure aquestes ànimes o sectors de Junts. Hem d’intentar separar les diferències i capitalitzar allò que tenim en comú perquè hi hagi cohesió, convivència i un full de ruta compartit, i arribar als veïns d’Osona i el Lluçanès per transformar les comarques.
Qui l’acompanya a l’executiva comarcal?
Hem intentat fer una executiva pensada per treballar, representativa del territori, paritària amb homes i dones, amb persones amb més experiència i d’altres militants de base… per complementar el full de ruta que tenim en els propers anys. Hi ha des de persones que estan començant en política, com Débora Díaz, de Sant Julià, o Adrià Gil, de Manlleu, fins als que ja tenen una experiència i un bagatge, com Maria Teresa Espadaler o Carles Banús, que venen del món municipal. Hem intentat fer un equip al màxim de polièdric per arribar a tota la militància i comarques.
Semblava que no tornaríem a veure Carles Banús en política. Com s’ho ha fet per convèncer-lo?
Tot i que havia fet un pas al costat, l’hi vaig demanar i s’ho va haver de rumiar. Hi comptava molt perquè sé que és un actiu a la comarca que pot ajudar des de la seva experiència, però també des del seu tarannà. Li vaig demanar que assumís la secretaria de política municipal amb la responsabilitat d’afrontar les eleccions municipals del 2027.
Quan començaran a treballar en les municipals?
És molt d’hora encara. Aquesta setmana he quedat amb l’Enric [Roca] per fer el traspàs i a partir d’aquí ho començarem a engegar. Les municipals, evidentment, són un dels objectius importants, però també ho és la nostra gent i enfortir la base en un moment en què la política no està de moda. A través d’aquesta és quan es poden fer coses i transformar. Són eines que s’han d’empeltar amb les bases, com regidores, regidors, alcaldes, alcaldesses i militants que no tenen cap responsabilitat. Un partit és fort i encerta la seva política si escolta el món municipal, els problemes que hi ha als pobles o ciutats. Les municipals, per tant, han de servir per pensar en persones i equips que facin feina a un municipi i la facin ben feta.
Ja s’ha rumiat si es tornarà a presentar a l’alcaldia d’Orís?
Ho acostumo a decidir quan falta un any en funció del moment personal i si em veig amb cor de tornar-me a presentar i estar al capdavant. Seria absurd dir-ho ara perquè no és una decisió que estigui presa.
