La consulta que Olost va celebrar l’octubre del 2024, en què va guanyar l’opció d’iniciar els tràmits perquè el municipi sortís del Lluçanès, ha estat molt present en el debat polític sobre la comarca. En aquesta entrevista, l’alcalde d’Olost, Gil Salvans (Independents), parla d’aquell moment, de la seva visió sobre la Mancomunitat i del futur Consell Comarcal del Lluçanès.
Com valora la Mancomunitat del Lluçanès?
En fem una valoració positiva. Jo crec que va en la bona línia, la d’estudiar i plantejar quins són els serveis que pot prestar la Mancomunitat –i en un futur el Consell Comarcal– en una comarca com la del Lluçanès, que és petita, rural, diferent segurament a la gran majoria de comarques.
Va costar que es posés en marxa…
Sí, el gran debat als inicis del mandat va ser no tant comarca sí o no, sinó el que havia de fer la comarca. Va ser en aquest punt en què hi va haver diferències més importants. I jo crec que ara tots anem molt alineats en el sentit de fer una cosa adequada i ajustada al territori.
També hi va haver la consulta…
Sí, som conscients que som una mica culpables que es retardés temporalment l’arrencada de la Mancomunitat, tot i que no vam ser l’únic municipi que va tardar a entrar. Però sí, a Olost seguim defensant que la creació de la comarca del Lluçanès es va fer de forma precipitada, fet que va fer que ara no hi siguem tots representats. A més, en el moment de l’arrencada, hi havia punts de vista molt diferents. Alguns defensaven crear una macroestructura i assumir des de l’inici tots els serveis que presten els consells comarcals. Des d’Olost, en canvi, ens feia por que, en serveis tan bàsics com l’aigua, els residus o l’educació, potser necessitàvem uns quants anys per tenir una estructura prou madura per poder-hi fer front. I és aquí on es van produir més tibantors. També el fet que de 13 acabéssim sent 8 municipis. Hi havia molts dubtes i ja en campanya ens vam comprometre a fer una consulta i així ho vam fer.
En quin punt es troba el procés?
L’Ajuntament d’Olost ha seguit els passos que marca la llei de consultes, que és acceptar els resultats, aprovar-los per ple i comunicar-los a la Generalitat. Ja fa gairebé nou mesos que vam comunicar-ho, al juliol es va obrir un període d’exposició pública, i de moment no tenim resposta. Sigui quina sigui, entenem que el ple d’Olost també haurà de prendre decisions, tot i que possiblement serà en el següent mandat i ja hem comunicat que ni jo ni bona part del meu equip de govern no continuarem.
Què creu que passarà?
Personalment, considero que els resultats van ser molt ajustats i, per tant, no permeten extreure una conclusió clara. Crec que, en la decisió final, tindran molt pes tant el treball que està fent actualment la Mancomunitat com el que faci el Consell Comarcal. Si l’òrgan que es crea s’adequa a les necessitats del territori i, alhora, es complementa amb grans serveis que ens presti algun altre consell comarcal, considero que tindria sentit continuar avançant en aquesta línia.
Hi ha marge de maniobra per decidir sobre el model de comarca?
Hauríem d’haver pressionat més la Generalitat per fer una prova pilot. Només de néixer, un consell comarcal ja té una estructura molt feixuga, tant a nivell econòmic com de personal. A partir d’aquí, els consells comarcals de Catalunya són molt diferents entre ells, cada un presta els serveis que els municipis els sol·liciten. Marca molt el pla d’actuació comarcal que s’aprovi, que és el que guiarà les actuacions de futur. Per tant, sí que hi ha cert marge de maniobra. En el pla d’actuació comarcal cal incloure aquells serveis que et veus capacitat per prestar i que el territori necessita, i pels que no llavors hi ha altres consells comarcals. Aquest hauria de ser el model a seguir.
Olost participa en l’activitat de la Mancomunitat?
Sí. Des del primer moment vaig agafar el compromís que, passés el que passés amb la consulta, donaríem suport a la Mancomunitat, perquè una cosa és el que faci Olost i l’altra és posar bastons a les rodes als altres. De fet, estem adherits a alguns dels serveis que la Mancomunitat està començant a treballar, com la recollida dels residus tèxtils, el tema dels animals de companyia, etc. Olost dona suport als projectes i treballa perquè la Mancomunitat sigui un òrgan de servei i de qualitat.
Quines han de ser les prioritats?
Les prioritats estan ben encaminades. Hem de tenir present que el Consell presta pocs serveis directament als ciutadans, ho fa als ajuntaments. Està ben encarat tot el tema del Servei d’Assistència Local, que facilita que els municipis tinguem enginyers, arquitectes, secretaris… També hi ha tot el tema d’ocupació i l’escola d’oficis, en què ja s’ha començat a treballar, i el tema dels animals de companyia. El Lluçanès té un tret turístic diferencial i, per tant, el Consell Comarcal també ha d’apuntar cap aquí. Després, entenc que absorbirà els serveis del Consorci del Lluçanès, com el d’esports, que és molt important per als ajuntaments. També ho és el tema dels serveis socials. Hem de veure com vinculem el Consell Comarcal del Lluçanès amb el Consorci de Serveis Socials d’Osona, que fa una feina important al territori. Per nosaltres, l’objectiu seria que això no canviés gaire, perquè tenim un servei molt ben prestat. I, finalment, caldrà anar plantejant quin ha de ser el paper del Consell Comarcal dins d’òrgans com Depuradores d’Osona o el Consorci de Residus d’Osona.
Suposarà un benefici per al Lluçanès tenir consell comarcal propi?
Esperem que sí, entenc que aquest és l’objectiu i l’interès de tots els pobles que en formem part. Aquí és on va haver-hi el dubte a l’inici: hem de fer una cosa que ens demostri que anem a millor, és a dir, que doni benefici al territori. Hi ha serveis que com més de proximitat es prestin, millors seran, hi ha demandes que tenim segurament els municipis del Lluçanès que potser altres zones d’Osona no tenen.
Quin ha de ser el paper d’Olost dins del Consell Comarcal del Lluçanès?
Un paper actiu, participant en aquesta línia de prestar serveis adaptats a les necessitats d’un territori rural.
Com és la relació entre els vuit municipis de la Mancomunitat?
Crec que és molt bona. La consulta va generar tensions i fins i tot crec que és sabut que Olost i Sant Martí d’Albars hem tingut les nostres tensions per temes vinculats a determinades activitats econòmiques, com la gasolinera o la planta de Fumanya. Però en els darrers anys hem acostat molt les posicions. Amb Sant Martí tenim una bona relació actualment i ens trobem molt còmodes amb la resta de municipis. També tenim molta relació amb ajuntaments com Sant Bartomeu i Sant Boi i Sant Agustí perquè tenim projectes comuns com l’aigua i fronteres que es toquen. Per tant, aquí també crec que hem de seguir fent un treball per intentar que la comarca sigui sencera, a no molt enllà.
Quin ha de ser el futur del Consorci de Lluçanès?
Sempre hem defensat que dos òrgans d’administració pública per a un territori de 7.000 habitants són massa. Hem d’aconseguir trobar un equilibri. Crèiem que la figura de la Mancomunitat havia d’absorbir el Consorci i el Consell Comarcal, però legalment no s’ha pogut fer i s’ha decidit tirar per la Llei de comarques de fa 40 anys. Per tant, sota el paraigua d’aquesta llei, crec que el Consorci, no sé quan, si abans o després del juliol del 2027, s’hauria d’anar tancant i els seus serveis s’haurien d’anar absorbint des del Consell Comarcal. Al final, com més òrgans té l’administració, més despesa hi ha.
I els municipis que formen part del Consorci però no de la Mancomunitat?
Crec que hi haurà l’opció de prestar serveis a aquests municipis a través de convenis i prestacions, i intentar fer una cosa prou interessant i ben feta perquè, a la llarga, a alguns els pugui interessar formar part de la comarca del Lluçanès. Però això és més feina nostra, o dels qui impulsin la comarca del Lluçanès, de fer-la prou atractiva.
