Segueix el cicle d’entrevistes a representants polítics del Lluçanès per parlar sobre la governança de la comarca. En aquesta ocasió, Glòria Colom (Assemblea pel Municipi-AM), alcaldessa de Lluçà, reflexiona sobre el paper de la Mancomunitat del Lluçanès, el futur Consell Comarcal i la coordinació entre administracions.
Com valora la feina que ha fet la Mancomunitat fins a data d’avui?
Penso que déu-n’hi-do. No és una cosa fàcil: ningú dels que estàvem aquí ho havia fet prèviament, fins i tot potser cap comarca s’havia creat amb una mancomunitat intermèdia. A més, va sorgir d’una situació que no era nítida ni pels resultats de la consulta ni per la interpretació que se’n va fer, i amb la posició d’Olost de fer una segona consulta. Hauria pogut ser una situació molt dolenta i, en realitat, crec que s’ha portat molt bé per part de tothom. No era fàcil i no estava clar que fos així. Fins ara, crec que tothom ha estat molt a l’altura de les circumstàncies i amb voluntat constructiva. I això ja és un èxit, penso jo.
Va costar que es posés en marxa però ja es comencen a veure resultats…
Sí, jo crec que n’hi ha. Justament el dia 1 del juliol, a l’Ajuntament vam presentar tres persones noves. A banda d’un canvi de secretària, vam incorporar arquitecte i enginyera, unes figures llargament reivindicades que s’han contractat a través de la Mancomunitat. Poder tenir això és un èxit. Crec que en aquest aspecte s’ha anat ràpid i hem tingut sort que s’ha presentat gent. Nosaltres no podem assumir aquests serveis unilateralment. Tots els municipis petits tenim aquest problema, la llei ens obliga però no tenim prou volum de recursos, ni potser de dedicació, i per tant no tenim cap més remei que mancomunar aquests serveis. Jo estic molt contenta, és un bon començament.
Quines són les prioritats de la Mancomunitat?
Crec que, d’entrada, és fer comarca, claríssimament. Per tant, contribuir que aquest territori es potenciï, tant com les seves possibilitats puguin i vulguin. I, després, sobretot, és fer la força de la unió, la força que dona la unió dels petits, perquè els grans s’espavilen sols. Per als petits, si no ens unim, hi ha moltes coses que són impossibles. Com més petits són els municipis, més imprescindible és la figura del Consell Comarcal o de la Mancomunitat, en aquest cas, que és l’òrgan de transició.
Quins serveis oferirà el futur Consell Comarcal del Lluçanès?
S’està analitzant quins serveis s’hauran d’assumir obligatòriament, quan vencen els actuals acords amb el Consell Comarcal d’Osona i la possibilitat de realment nosaltres suplir-ho. També estem parlant amb tot de departaments de la Generalitat perquè ens contemplin en pròxims contractes programa. S’està elaborant un mapa dels serveis, el seu estat i els terminis, amb el suport de la Direcció General de Governs Locals i la gerència. És anar mirant quan caduquen les coses per saber quan haurem de tenir preparat un pla B de substitució. Tenim clar, però, que no cal deixar de col·laborar amb el Consell Comarcal d’Osona perquè hi ha coses que requereixen de molta escala. I qui diu Osona diu amb altres territoris per a altres serveis. Es tracta de no voler fer entrar les coses amb calçador. El que ha de ser més eficient, perfecte. El que no, potser no cal tocar-ho. I hem de veure com es vehicula, com a mínim, a mitjà termini.
En quines àrees se centraran?
Part dels serveis del Consorci hauran de passar al Consell Comarcal. El Consorci s’ha de fer petit i amb aquests serveis ha de créixer el Consell Comarcal. Entre les prioritats hi ha serveis socials, habitatge, tot el tema d’emprenedoria, de feminismes i igualtat… I llavors veure quins serveis del Consorci del Lluçanès ens interessa seguir potenciant.
Com és l’entesa entre els vuit municipis de la Mancomunitat?
Podrien volar ganivets [riu] perquè som tots molt diferents, però no. Realment jo crec que hi ha bon ambient. Que no s’augurava, abans de la constitució. I és constructiu, i surten idees, i hi ha col·laboració. Jo estic molt contenta.
Quins avantatges suposarà per al Lluçanès tenir Consell Comarcal propi?
Jo crec que el més important és la qüestió identitària i el fet de poder tenir una comarca més homogènia. En les reunions que fem a la Mancomunitat parlem d’igual a igual i això facilita molt les coses. Per això, crec que només seran beneficis. I espero que serveixi perquè la Generalitat doni una mica de gas a la nova llei de reorganització territorial, que fa molt temps que està encallada i que hauria de permetre justament fer una mica menys feixuga tota l’organització comarcal i, sobretot, adaptar-la millor a les diferents realitats del territori. S’han d’adonar que hi ha altres realitats comarcals que se surten de la mitjana, caldria una llei prou clara perquè tothom tingui clar què ha de fer però prou flexible per atendre totes les realitats. Jo crec que potser nosaltres podem ser un revulsiu més perquè aquesta llei s’acabi desencallant. Potser no en podrem gaudir a curt termini, però a mitjà termini ens pot ajudar a fer encara una comarca més àgil.
I hi haurà desavantatges?
L’inconvenient serà que per negociar per exemple el transport escolar o els menjadors escolars haurem de ser molt imaginatius perquè el model està pensat per a grans empreses que mouen volums molt grans, que tenen marges molt petits i que els números només els surten amb alts volums. Per això penso que podria quedar-nos deserta alguna licitació. Llavors aquí jo crec que haurem d’esprémer la creativitat, mirar de solucionar-ho d’altres maneres més properes, més artesanes, i aconseguir que la normativa ens ho accepti.
Quin serà el paper de Lluçà dins del Consell Comarcal?
Lluçà sempre ha estat molt pioner amb moltes coses, hi ha hagut sempre molta creativitat i ha tingut una visió molt ecologista. A part, Lluçà sempre ha tingut molt convenciment amb la comarca. Per tant, crec que nosaltres aportarem perseverança i constància, seguir endavant sense mirar enrere. I de tant en tant donar idees que poden ser interessants.
Quin ha de ser el futur del Consorci del Lluçanès?
Hi ha opinions diferents, si hi hagués unanimitat seria més senzill. Hi ha comarques que tenen les dues figures, consorci i consell comarcal, fet que els permet presentar-se a diferents línies d’ajuts. En el nostre cas, que el Consorci també sigui com un nexe amb els municipis que no han volgut entrar a la Mancomunitat i al Consell Comarcal doncs de vegades embolica molt la cosa. Llavors no és només aconseguir més o menys diners per al territori, sinó que la decisió té un paper en les relacions entre el Lluçanès històric i el Lluçanès Consell Comarcal. Això és una arma de doble tall.
En quin sentit?
Dels vuit municipis de la Mancomunitat no n’hi ha cap que no senti que hem de continuar fent pinya com a Lluçanès històric. Ara, dit això, al final la vida són decisions i les decisions porten conseqüències. Penso que hem de fer el que ens convingui als vuit municipis. Hem de ser generosos quan puguem, però hem de mirar per nosaltres. I Confuci deia que el bon govern és fer les coses tan bé per als de dins que els de fora se sentin atrets. Si podem ser capaços de fer les coses tan bé que els altres se sentin atrets, perfecte. Que no, doncs cadascú a casa seva.
Què diria a aquells que pensen que la creació de nous ens és poc eficient?
L’estructura s’ha de fer tan lleugera com es pugui, però hi ha de ser. Justament el Consell Comarcal evita que hi hagi serveis que cada municipi hagi de tenir per separat. Posar l’estructura el més a prop possible i, allà on no arribem, fer col·laboracions amb altres administracions. Això no és duplicar estructura, és complementar-la i, per tant, optimitzar.
