L’alcalde de Torelló, Jordi Fàbrega, que és també diputat de Prevenció d’Incendis i Gestió Forestal de la Diputació de Barcelona, va ser entrevistat aquesta setmana a l’Angle obert d’EL 9 TV. Entre altres coses, va parlar de com ha condicionat el mandat la pedregada de l’estiu del 2024 i també del fet que es planteja tornar-se a presentar.
És un dels alcaldes veterans d’Osona i ha hagut de gestionar moltes situacions des del 1999. La pedregada va ser de les més difícils?
Sens dubte la més difícil per a tot el consistori però també per al conjunt de la població. Això passa a inicis d’agost del 2024 i molta gent havia marxat de vacances o estava a punt de fer-ho i va deteriorar tot el poble. Jo recordo de no fer ni un sol dia de vacances, d’estar tot el mes d’agost i setembre al peu del canó, dia rere dia i nit moltes vegades. Donant resposta a les necessitats de la gent, perquè estar al costat de la gent és el més important que hem de fer les persones que tenim responsabilitats de gestió pública. Una catàstrofe t’agafa sense tenir coneixement de com has de reaccionar. Jo recordo els primers dies dir a la gent que deixessin tot el que estava destrossat al carrer i que passaríem els serveis municipals a recollir-ho, fer llista de constructores perquè la gent pogués demanar què els costaria refer la teulada o haver de fer venir l’oficina del consumidor perquè hi havia assegurances que no responien a aquesta destrossa a més de 800 teulades en un poble amb 1.050 habitatges. Van ser 37 minuts de pedres de la mida d’ous de gallina. És una bestialitat que tant de bo no torni a succeir, però que malauradament en un context de canvi climàtic segur que es tornarà a produir a altres llocs.
Està tot arreglat després de tot aquest temps?
No, tot no. D’habitatges encara en deuen quedar una quarantena que estan malmesos, alguns perquè tenen conflictes o altres perquè són expropiats per entitats bancàries que no donen resposta. També encara fa pocs dies els veïns del nucli antic es queixaven que saltava l’enllumenat públic. Hem tingut molts problemes perquè petites fissures a la xarxa provocaven que entrés humitat i feien saltar tota la línia.
Hi ha 41 fanals que encara tenen problemes.
Sí, i el més trist és que detectem que venia d’un lloc del campanar, on cada dia un colom feia les seves necessitats i feia saltar tota la xarxa. Trobar això és com buscar una agulla en un paller. El problema és que la ciutadania ha de conviure amb aquesta situació, que l’Ajuntament no sabíem com donar resposta.
Dels equipaments municipals, què queda per fer?
Està tot correcte. A banda de les teulades també va quedar afectada la xarxa d’aigua potable, tant els sistemes de captació, de distribució com de tractament. L’enllumenat públic, com dèiem, o la gespa del camp de futbol. Tot s’ha refet, però poden continuar apareixent coses amb les quals no comptàvem.
Quin cost ha tingut?
Per a l’Ajuntament, més de 3 milions d’euros. D’aquests, 136.000 venen del govern de l’Estat, del qual hem pogut treure molt poca cosa; de la Diputació, que n’hem pogut treure més d’1,2 milions, i de la Generalitat, que n’hem aconseguit més d’1,3 milions. Hem cobert el 80% de les destrosses que vam patir.
Això és el que va fer que el pressupost de l’any passat fos el més gran de la història de Sant Pere.
Sí, de més de 9 milions, equiparable al d’un Ajuntament de 8.000 habitants i nosaltres som 2.724. Quan passa una cosa així, recules en el temps. Si ja és dificultós de normal tirar endavant el teu municipi i fer noves inversions, quan passa una cosa així en un municipi petit, que tens l’estructura tècnica que tens, vol dir que tens molta més càrrega de treball. Has de donar-hi prioritat i deixar de donar-ne a altres qüestions. Per exemple, no hem pogut fer un manteniment correcte dels carrers, places i parcs. A hores d’ara encara hem de canviar totes les papereres o hem d’actuar als parcs. Moltes coses acabarem el mandat i no hi haurem pogut arribar.
Si ha pogut tenir alguna cosa bona és que ha desaparegut el 80% del fibrociment de Sant Pere, no?
Concretament, estem parlant de 80.000 metres quadrats. Anem a l’avançada en allò que està planificat com a país, que és que entre el 2030 i el 2035 ha de desaparèixer el fibrociment perquè és nociu per a la salut. També hem vist la part negativa, que és que la gent va tenir enormes dificultats per fer-ho tot i haver aconseguit unes línies d’ajuts importants de més d’un milió i mig d’euros a través de l’Agència de Residus de Catalunya. No era només restituir sinó que necessitaves una empresa especialitzada per fer-ho, tot i que també hem detectat males praxis com ara uns contenidors deixats al costat del pont de Targarona, que és fibrociment d’una granja.
Els abocaments il·legals i l’incivisme és, de fet, un tema recurrent.
Cada vegada més. Quan la societat actual critiquem moltes de les coses que no funcionen bé al nostre país i que en devem tenir gran part de responsabilitat les administracions, també hem de dir que hi ha un comportament social bastant generalitzat d’incivisme. No vull dir que ho faci tothom, però és molt més alt del que esperava. Els abocaments incontrolats a l’entorn natural s’han multiplicat per quatre a Sant Pere en els últims tres anys. Ens han augmentat els pneumàtics, la runa d’obra, les andròmines, quan recollim el que necessiti qualsevol veí.
També han tingut algun episodi de robatoris. Quines mesures estan prenent?
La seguretat i l’incivisme és un tema que les administracions hem de posar en primer nivell. És del que més preocupa tothom i és un tema cada vegada més recurrent. Avui en dia, a través de les xarxes, és possible magnificar-ho tot i això també hi és, perquè si féssim cas de les dades estem en els índexs més baixos de la comarca. Però quan parles amb un ciutadà que ha tingut un furt et diu que li és igual si n’hi ha hagut 100 i té raó. La por, la inseguretat i el patiment són aspectes que hem d’atendre més. Combatre-ho és difícil, perquè encara que poséssim un policia a cada cantonada seria difícil d’evitar. Calen altres mesures com ser contundents amb la justícia, que ha de ser més àgil per poder actuar contra les persones que fan actes d’inseguretat. Hem de posar elements de persuasió com càmeres i en això estem treballant. També haurem de posar més vigilància al poble, tot i que hem incrementat la policia autonòmica. Jo crec que ho hem de posar fàcil a la ciutadania. Quan has patit un furt, haver de baixar a Vic a demanar cita prèvia i haver de presentar la denúncia fa que hi hagi gent que ja no ho faci. Potser el que hem de fer és que quan passa es pugui fer in situ. Aquesta és una de les reivindicacions que hem fet al Departament.
A Sant Pere aquest any el pressupost no és tan alt però hi ha la reforma del pavelló. És una de les principals inversions?
Nosaltres ens vam presentar a les eleccions, com sempre, amb un projecte ambiciós, que en aquesta ocasió era la reforma des del Casal Municipal de Cultura, casal d’avis, llar d’infants, consultori, llar de jubilats, fins a la piscina i pavelló i gimnàs. És enorme i s’havia de fer una rehabilitació integral perquè hi havia equipaments molt deteriorats. Necessitàvem fer l’aïllament, canviar tancaments, repintar i reformar. Hem aconseguit fer-ho i ara ens falta canviar les grades i la pista del pavelló i sobretot els vestidors. Pensem que podrem fer-ho el 2026-2027 amb el PUOSC i altres ajuts de la Diputació, amb un cost total de 570.000 euros. La resta ens ha costat a la vora d’1,7 milions i ho hem fet amb ajudes de la Diputació i la Generalitat.
Són pioners en temes de transició energètica. També en la tèrmica, però es troben amb dificultats per trobar biomassa?
Sí. Hem patit i continuem patint. Són 20 anys patint per fer la transformació energètica, però amb l’objectiu, que en part s’ha complert, que som un poble descarbonitzat des d’un punt de vista d’utilització del combustible fòssil per a calefacció i aigua calenta i tenim una cooperativa energètica que està sent exitosa. Amb la biomassa tenim un problema que és que hi ha poca gestió forestal.
A la xarxa d’aigua hi havia moltes pèrdues. Com estan?
N’hem pogut substituir un 90% i continuem tenint algunes pèrdues sobretot als accessos a alguns habitatges. Teníem un 44% de pèrdues i ara estem al voltant d’un 15%.
“Estaré al servei d’aquest país”
Falta un any per a les municipals. Com a responsable de la secretaria de municipis d’ERC, com es preparen? Costarà fer llistes?
Costarà trobar gent i jo, per exemple, m’estic pensant si em tornaré a presentar, perquè si alguna cosa em farà no presentar-me és el context d’administracions que tenim, que són arcaiques, amb molt procediment administratiu, que va en contra de ser administracions àgils a favor dels ciutadans. És molt trist que per comprar un bolígraf ens costi 10 vegades més. Si comptéssim tota la burrocràcia, que vol dir tenir partida pressupostària, fer un informe de necessitat per poder-lo comprar, fer la petició, comprar-lo i rebre’l, vol dir més de tres quarts d’hora. Si vas directament a la botiga val menys d’un euro i d’aquesta manera segurament ens en valdrà 15. Quan jo vaig començar això no ens passava. Aprofito per queixar-me i dir que no anem bé. I això tant està passant a Ripoll, com a Sant Quirze de Besora, com a Torelló, com a Sant Pere de Torelló o Vic. A mi el que més greu em sap és que acaba afectant el conjunt de la ciutadania, que ni ho entén ni ho comparteix. L’únic que pretén el ciutadà és ser ben atès, amb agilitat i que es doni resposta a les seves necessitats. Optimisme? Jo crec que Esquerra Republicana és necessària, si no no en formaria part. Davant la situació de manca d’esperança que vivim, de molta incertesa, amb la gent amb problemes per arribar a final de mes, apareixen fenòmens populistes que diuen mentides clares. És la gent de la mala fe, que ens vol portar a l’abisme.
Creu que ho tindran més fàcil per fer llistes?
Criticar sempre és més fàcil que ser-hi i gestionar. A Ripoll d’espectacular no han fet res. Han sabut vendre. Sí que vull dir que en el que més ens hem equivocat és en l’habitatge. Des de l’esclat de la bombolla el 2008 hem deixat de fer habitatge públic perquè vam salvar els bancs amb diners de tots plegats, que mai ens han tornat, i vam deixar com a garantia molt habitatge. Aquest habitatge ens l’havíem d’haver quedat a mans públiques.
Però es presentarà o no?
He set sempre molt clar. Estic a disposició d’un grup i mai ho acabo dient, perquè fins que el grup no ho decidim no deixaré ningú a l’estacada.
En té ganes o no?
Sempre he dit que la política m’encanta i estaré al servei d’aquest país i de la seva gent
