Marta Moreta, regidora a l’Ajuntament de Manlleu des del 2015 i fins al 2024 també diputada al Parlament, no repetirà com a cap de llista del PSC. Va anunciar-ho dijous en una entrevista a Angle obert d’EL 9 TV.
És oportú que la tinguem al programa aquesta setmana, perquè han fet reunió de militants de cara a les eleccions del 2027. Quin és el titular?
Ens anem reunint habitualment, aquesta trobada no era ni més ni menys important, però sí que vaig comunicar personalment als militants i simpatitzants que no seré la candidata. Per diverses raons, totes elles molt lògiques. Primer, perquè amb aquest porto tres mandats, 12 anys a l’Ajuntament. Crec que calen nous lideratges i noves maneres de treballar. La política no està feta per eternitzar-s’hi; ho sabia des del minut u. També és evident que ja està prou desprestigiada, de manera que els que ens hi hem dedicat un temps hem de ser coherents i saber plegar. Si fem repàs, vam començar sense regidors, després vam passar a tres, i ara en tenim quatre. És una evolució positiva del PSC, amb bones campanyes i encerts pel que fa als equips. Estic contenta i tranquil·la de marxar així.
La decisió és seva o fa el que li han demanat?
L’he pres jo. Ser regidora no és la meva professió. I trobo molt important aquesta coherència que hauria de ser més general en política: saber plegar quan toca, i fer-ho amb tot l’honor i voluntat. A Manlleu hi ha regidors que porten 20 anys a l’Ajuntament i que han passat per diverses sigles, fins i tot quatre de diferents. També vull deixar clar que no em presentaré, però que continuaré sent del PSC. Hi hagi coses que m’agradin i d’altres que no, mantindré els meus ideals i col·laboraré en el que calgui per a la propera llista.
Com ha pesat l’actual mandat en la decisió de no repetir?
Les formes de fer política han canviat molt, les d’ara no les comparteixo. Hi ha molta crispació i massa atacs personals. A vegades es perd de vista que l’objectiu és millorar els municipis, no atacar les persones. També es ven molt fum: anuncis a les xarxes socials quan realment a darrere hi ha poca acció i planificació. Aquest mal humor i crispació es trasllada als plens. No és la manera de fer política que m’interessa.
S’ha desil·lusionat?
Cadascú expressa els sentiments a la seva manera, no sé si és la paraula, però tinc clar que per mi la política no és això. Ara bé, si repasso els anys a l’Ajuntament, estic satisfeta del que hem fet. Aquest últim mandat hem desencallat projectes dels quals feia 20 anys que es parlava.
Com ara?
La carretera de la Gleva, que l’hem eixamplat i ara és molt més segura; s’ha enderrocat l’antiga caserna de la Guàrdia Civil amb l’objectiu que pugui acollir habitatge públic; el nou polígon del pla del Mas, clau per dotar Manlleu de nou sòl industrial, i la ronda nord, que ha de servir per treure els camions dels carrers. Però també altres projectes que teníem al cap, com treballar la col·laboració publicoprivada. Això ha fet possible la nova urbanització dels Rentants o els pisos que s’estan construint al Molí Muntada. M’és igual qui es pengi les medalles, però puc assegurar que totes aquestes coses no surten d’un dia per l’altre. Abans hi ha d’haver moltes converses, feina prèvia i coordinació. Me’n vaig contenta per això, i m’és igual qui ho inauguri.
L’any i nou mesos al capdavant d’Urbanisme, en el marc del govern amb Junts, ha estat la seva millor etapa a l’Ajuntament?
Ser del PSC a la comarca d’Osona és molt complicat. Hi va haver una època en què el que estava de moda era ser independentista. Aleshores vam governar amb ERC i la feina i relacions van ser excel·lents, però el pacte es va trencar per l’aplicació del 155. De l’etapa que vam començar aquest mandat amb Junts n’esperàvem un govern cohesionat, perquè els objectius eren semblants, però la ideologia va dificultar molt la feina. Amb un equip que es torna d’ultradreta era molt difícil que ens entenguéssim. Tot i això, hem pogut avançar projectes importants per Manlleu. Me n’alegro moltíssim. Un exemple és la reforma dels pisos de Vilamuntà. Fer un vídeo donant la culpa de tot a la Generalitat és molt fàcil, però quan el PSC vam aterrar a Urbanisme és la primera cosa que vam demanar. Vam córrer de manera brutal perquè no s’exhaurís el termini de garantia de les obres. L’Incasòl ens va donar la raó i ara per fi es materialitzarà la reforma d’uns habitatges que es van construir molt malament. Les condicions en què viuen els veïns i veïnes no són les que toca.
En la presentació que va fer com a candidata el 2023 insistia que a Manlleu li calia un canvi. Hi està sent?
Hi va ser el primer any i nou mesos de mandat. A partir d’aquí les coses no han sigut igual. Si parlem d’inversions, el 50% de les previstes no s’han tirat endavant tot i tenir els diners a caixa. Això diu molt de l’actual gestió. Hi ha projectes que hem deixat perdre però que confio que mirarem d’atrapar, com presentar-nos al Pla de Barris o oferir sòls a la reserva de la Generalitat per a habitatge públic.
Li queda alguna espina clavada?
El que més greu em sap és el nou CAP. Es va treballar molt amb el Departament de Salut per fer la cessió dels terrenys, però, quan ja ho teníem avançat, van canviar els criteris de construcció i el projecte es va haver de reformular: més metres quadrats i, en comptes d’un edifici de planta baixa, afegir-n’hi una primera. Quan vam sortir del govern, va quedar encallat.
I l’edifici definitiu per a l’institut escola del Ter?
Tots els grups coincidim que Manlleu el necessita. Però això no passa només a la nostra ciutat, és un problema general del país, ja que a Catalunya no s’han fet grans reformes a les instal·lacions educatives. Novament tots els governs de Junts i ERC n’han parlat, però cap el va incloure a les seves prioritats.
Des del PSC pot assegurar que ho han donat tot per aconseguir-lo?
Personalment, he contactat amb tothom que he pogut i més. Altra cosa és que l’equip de govern de Junts decideixi anar fent el paper que no ens contesten. Aquest mandat han vingut a Manlleu molts consellers. Siguem a govern o a l’oposició, el PSC continuarem treballant per les necessitats de la ciutadania.
En les legislatures al Parlament havia estat companya de Miquel Iceta. Amb el president Illa, quina relació hi té?
Som un partit que ens coneixem tots. Amb en Salvador també hi he estat uns quants anys al Parlament. La relació no va ser tan estreta com amb en Miquel, perquè llavors érem un grup molt petit, però la tenim bona i per tot el que necessitem sempre està a punt.
Com veu l’Ajuntament de Manlleu ara mateix?
Hi ha un govern que ens pensàvem que era de centredreta que està derivant cap a la dreta dura catalana, semblant a Aliança, i una Esquerra Republicana molt desapareguda. Ens sap greu. Vam tenir oportunitat de construir una alternativa quan hi va haver el trencament, oferint l’alcaldia a la senyora Eva Font, però ens va dir que no es veia amb cor. Ara, en canvi, és capaç de governar amb aquesta ultradreta que no ens portarà enlloc.
Però vostès amb Junts hi van començar el mandat plegats.
Pensant que el projecte era bastant comú i que podíem anar a l’una, però és impossible quan ideològicament s’està als antípodes. Menys encara amb un Junts que cada cop més governa només per a uns quants.
Qui li agradaria que liderés el PSC el 2027?
Estic molt contenta amb els regidors que hi ha a l’Ajuntament. Excepte en Toni [Poyato], que m’acompanya des del 2015, l’Aida [Montoya] i l’Andreu [Garcia] n’han après molt en poc temps. Qualsevol podria encapçalar la llista. Però també podria ser una persona nova. És el que hem d’anar treballant en les reunions.
