L’alcalde de Santa Eugènia de Berga, Cristian Parras (Som SEB), ha signat aquest divendres una resolució per la que expulsa de l’equip de govern els tres regidors independents, Josep Sallent, Irene Rovira i Roser Nadal, amb qui fins ara formava majoria absoluta al consistori.
És la seva resposta a la moció de censura que el grup encapçalat per Sallent ha presentat al costat dels cinc regidors de Junts, i que comportarà fer-lo fora de l’alcaldia.
El ple està convocat per al dimecres 18 de setembre de les 12 del migdia.
Si no hi ha sorpreses d’última hora, doncs, Santa Eugènia haurà viscut un mandat amb tres alcaldes diferents quan la primavera de l’any 2027 arribin les pròximes eleccions municipals.
El motiu és que l’actual cap de consistori i els altres dos regidors de Som SEB, candidatura sota paraigua d’ERC, passaran a l’oposició aleshores, el 18 de setembre, quan amb tota probabilitat prosperarà la moció impulsada per Junts i els independents.
Aquest darrer grup, que està representat al ple per tres regidors, governa ara mateix amb els republicans, però ha decidit fer un canvi d’aliances.
Segons Josep Sallent, el portaveu, no és per desacords en la gestió del dia a dia ni perquè no es valori la feina de l’actual equip de govern, sinó perquè troben a faltar mirada llarga a Som SEB-ERC: “La planificació d’obres i temes importants, com el POUM o la millora del polígon industrial, requereixen un treball rigorós de pautes i calendaris. La velocitat d’ara no és la més oportuna. Els tempos de l’administració ja són de per si molt lents, i si no s’accelera les coses no surten”.
Xevi Fernández, alcalde el mandat passat i qui al capdavant de Junts es va quedar a sis vots de la majoria absoluta, hi afegeix que, “tot i escriure’n de noves”, serà prioritari per al nou govern “tancar-ne de pendents”. En concret, les reformes de l’entorn de l’església i el polígon industrial, així com acabar el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) i preparar el projecte de millora de l’escola. També continuar vetllant per tenir els carrers “nets i endreçats” i ampliar els serveis públics que s’ofereixen des de l’Ajuntament.
“El POUM, el polígon i l’església són temes que quan vam quedar a l’oposició estaven pràcticament enllestits”, diu Fernández (Junts), “han de tirar endavant perquè Santa Eugènia ho necessita”.
El pacte entre el seu partit i els independents, l’actual soci de govern de Som SEB-ERC, ha agafat relativament per sorpresa els republicans. Cristian Parras, l’encara alcalde, explica que estaven al cas de les trobades entre tots dos grups, però que la resposta de Sallent era que “no hi havia motius” per propiciar el canvi.
En termes urbanístics apunta, de fet, que el seu partit veia amb bons ulls el plantejament que es van trobar a sobre la taula de l’antic govern de Junts, i que no es va avançar més de pressa perquè hi havia discrepàncies dels independents: “Nosaltres sempre hem volgut treballar amb l’única pressió de la ciutadania i les necessitats del municipi”.
Segons Parras, “darrere de la llista del senyor Josep Sallent hi ha la pressió de grups empresarials i propietaris de terrenys interessats a especular. Amb el creixement del polígon i el desenvolupament de Puigsacost, els signants de la moció defensen interessos diferents del que convé al poble”.
Cristian Parras: “No hi ha cap argument polític que la sustenti. És fer prevaler interessos personals”
Parras també assegura que durant aquest any i mig “s’ha treballat amb moltes ganes i compromís”, per exemple amb el canvi de model ja actiu al centre de dia: “Sap greu que tot això es passi per alt amb una moció de censura que no se sustenta en cap argument polític, a més a més que és un mecanisme que s’hauria de reservar a circumstàncies molt greus”.
Desmenteix, així mateix, que no s’hagi avançat en el projecte de la plaça de l’església o la reforma de l’escola.
Segons Fernández (Junts) i Sallent (independents), entre els seus grups hi ha hagut bona sintonia tot el mandat, però hauria estat l’últim mes quan s’han accelerat els contactes per teixir aliança. Un cop aprovada la moció, en un ple que tindrà lloc el dimecres 18 de setembre, Junts ostentarà l’alcaldia dos anys. Posteriorment traspassarà la vara als independents, que estaran al capdavant del consistori l’últim tram del mandat.
“Des de Junts vam dir des del principi que la cadira no seria una línia vermella”, explica Fernández, “cap dels dos tenim majoria absoluta i repartir-nos l’alcaldia és una mesura de respecte mutu i consciència que l’un sense l’altre no podríem governar”.
Pel que fa a cartipàs, el grup de Sallent mantindrà les actuals regidories, entre les quals Serveis Socials, Urbanisme o Comunicació; i Junts en recuperarà que van desaparèixer amb el canvi de color polític, com Món Rural i Transició Energètica.
La moció de censura i el pacte entre aquestes dues sigles arriba després que les eleccions municipals de l’any 2023 les guanyés Junts amb el 47% dels vots i cinc regidors. Els de Xevi Fernández es van quedar, de fet, a sis paperetes de la majoria absoluta, però això va obrir la porta a Som SEB-ERC i els independents a formar un govern alternatiu.
L’acord, que engloba 6 dels 11 integrants del plenari, va tirar endavant i és el que ha regit l’Ajuntament de Santa Eugènia durant l’últim any i mig.
El festeig entre totes dues formacions havia començat ja en precampanya, quan fins i tot es van plantejar presentar-se en una sola candidatura. Sallent destacava aleshores que compartien prioritats.
Ell mateix havia estat regidor d’ERC a l’oposició i de govern entre 2007 i 2011, amb Filo Tió a l’alcaldia, però es va desvincular d’Esquerra Republicana abans de les eleccions municipals del 2019, molest per com s’havia articulat una llista que en aquella ocasió va encapçalar Naiara Puchades.
La tretzena moció de censura a Osona i el Ripollès
- Folgueroles. 1987 A càrrec de CiU i ERC. Sumaven cinc regidors contra els quatre de la llista socialista d’Antoni Noguer.
- Campdevànol. 1989 La van presentar per desbancar el socialista Francesc Briones l’oposició i els seus propis companys.
- Calldetenes. 1992 Un regidor de CiU va sumar amb l’oposició d’ERC. L’alcaldia, de Josep Aguilar a Jaume Mas.
- Tavèrnoles. 2000 Les crispacions internes dins d’ERC van desembocar en la moció contra Salvador Colom.
- Oristà. 2002 La van presentar CiU i dos regidors expulsats dels independents que liderava Robert Pardo.
- Campdevànol. 2006 Impulsada per CiU, els independents i un regidor trànsfuga contra Ferran Martínez (ICV).
- Sant Hipòlit. 2017 Del PDeCAT i Som Voltregà-AM envers el PSC després de l’1-O i l’aplicació de l’article 155.
- Setcases. 2017 Dos edils del PSC van sumar amb el PDeCAT, a l’oposició, per forçar el relleu de Carlos Fernández.
- Viladrau. 2019 Independents i JxCat desbancaven ERC quatre mesos després que hagués guanyat les eleccions.
- Roda de Ter. 2020 Amb l’executiu d’IPR i JxCat en minoria, la van tirar endavant ERC i dos regidors sortits del govern.
- Setcases. 2022 Joan Casadevall, no adscrit, va convertir-se en alcalde fruit de les desavinences dins d’ERC.
- Espinelves. 2023 La van promoure dos regidors d’ERC i l’únic de Junts per desbancar l’alcalde, també d’Esquerra.
