Maria Balasch, d’ERC i cap de l’oposició a Vic, encara no avança si repetirà com a candidata a les municipals del 2027. Aquesta setmana ha repassat a l’Angle obert, d’EL 9 TV, l’actualitat a la ciutat, com la consulta pel CAP dels Caputxins o la seguretat, i també la del seu partit.
El govern va desestimar celebrar la consulta de la Plataforma Cap-Caputxins perquè, segons diuen, no és competència seva. Des d’Esquerra i part de l’oposició van carregar-hi en contra.
El govern no ha cregut mai en la participació lliure. Si és dirigida, pactada o que es pugui controlar, llavors entren en el joc. La participació tal com l’entenem democràticament, els hi costa.
La plataforma presentarà recurs. Què creu que dirà la comissió de control?
Si mirem altres casos, com a Moià, fa quatre dies que va passar el mateix. Espero que els facin fer la consulta.
Serà una derrota del govern?
És lleig parlar de derrotes. Volem que guanyi la ciutat i perquè això passi se l’ha d’escoltar, saber què vol i què pensa, encara que no agradi.
El govern s’ha compromès que l’edifici del CAP dels Caputxins no quedi tancat. Ho veu possible?
Que no quedi tancat i que s’hi puguin fer altres activitats ho veig possible. No veig clar què hi pot haver allà dins ni per on van els trets. L’atenció sanitària és un dret i la ciutat de Vic ja fa molts anys que es mereix tenir una bona sanitat.
Vic ha començat l’any amb més de 50.000 habitants oficialment. El govern ha posat el crit al cel i demana més recursos per afrontar, com diu l’alcalde, Albert Castells, “l’emergència sociodemogràfica”. Vic està col·lapsada?
Que som 50.000 habitants no és d’ara. També és evident que tenim alguns serveis tensionats, no només a Vic. Però això no t’ho trobes d’avui per demà. No pot ser aquesta sorpresa de cop i volta, fer aquest paper de víctima i demanar ajuda perquè som 50.000. Han governat tota la vida els mateixos. Quan érem 40.000 ja ens havíem de plantejar què passaria. Falta visió de futur. No tenen molt clar com volen que sigui la ciutat i què volen ser quan siguin grans. Hem d’assumir que hi ha 50.000 habitants i lluitar entre tots per tenir uns serveis dignes. Siguem constructius.
Que l’alcalde proposi controlar el padró és una solució per evitar la tensió d’alguns serveis?
No. El padró és un dret. No pot ser que es tardi dos mesos a empadronar i que durant aquest temps no es tingui dret al metge o a l’escola. A la que hi hagi un control del padró tindrem problemes greus.
Junts ha endurit el seu missatge en aquest sentit?
Totalment. És una qüestió de política, d’eleccions, de tenir molta por d’aquests partits de dretes que ens estan trepitjant els talons a tots, no només a Junts.
Una de les prioritats del govern és la seguretat. Vic és una ciutat segura?
Vic podria tenir una política de seguretat molt més valenta, molt més activa i preventiva. Des d’Esquerra i el meu equip en particular, hem lluitat sempre per la mediació, la prevenció, l’educació… Als pressupostos vam demanar una taula de seguretat on ens asseguem tota la gent del món polític, social, religiós, escolar… perquè d’aquesta manera pots prevenir, detectar nuclis que es poden treballar abans.
Un dels grans problemes és la manca d’habitatge. Quines propostes hauria de fer el govern?
Primer de tot, una acció molt contundent amb els més de 2.000 pisos buits de la ciutat. No pot ser tampoc que tinguem una llista d’espera de quatre anys pels pisos de protecció a l’oficina d’habitatge. Hi ha això perquè no hem fet res abans. I torno a repetir: és el mateix grup polític que hi ha hagut tota la vida. Vam fer una abstenció al pressupost per l’aposta d’una persona que es dediqui a veure aquests pisos tancats. També ens trobem amb coses que ens van en contra, com els pisos d’estudiants o el lloguer d’habitacions. S’ha d’atacar per tot arreu.
Que el govern hagi aprovat el pressupost sense cap no és una derrota de l’oposició?
No, és un premi per a la ciutat. Ja ho vaig dir al ple: la regidora Núria Homs va fer un molt bon treball, va picar molta pedra, ens va escoltar moltíssim… És un mèrit d’ella i un guany per a Vic perquè, encara que ens sembli que no, és molt important tirar endavant els pressupostos.
Aquest ímpetu el posa a tot arreu el govern?
No. Ens venen a buscar per aprovar pressupostos. La resta de l’any no se’ns consulta. No tenen un tarannà de fer participar l’oposició.
Què li sembla el Pla d’Acció Municipal (PAM), el full de ruta a seguir del govern?
Sobre paper tot s’aguanta, haurem de valorar què s’ha fet al final. El que critico des de sempre és què ha aportat al programa el soci de govern d’Ara Vic. No he vist la seva empremta enlloc. Una mica és el paper de la trista figura.
Quan diu que no saben què volen ser de grans, es refereix que no tenen projecte?
No n’hi ha hagut mai gaire en els últims anys. Han perdut una mica el nord i han viscut una mica de les èpoques bones. No me n’amago: en l’època de Jacint Codina, tot i les maneres de pensar diferents, es feia participar l’oposició, hi havia diàleg… això es troba a faltar. Ara anem fent sobre la marxa, vivim una mica del que som, del passat, i això ens està passant factura.
Què fa bé aquest govern?
Fa molt bé els vídeos perquè en fa moltíssims. Personalment, tinc una bona relació amb l’alcalde perquè podem treballar conjuntament, però faria les coses molt diferents.
L’alcalde té la intenció de repetir com a candidat de Junts a les municipals. Maria Balasch també, a ERC?
Encara no ho hem decidit. Serà en els propers mesos. Hem de decidir el que sigui millor per a Vic i el que aconsegueixi millors resultats. Hem de ser molt generosos perquè venen unes eleccions i uns moments molt complicats: serem més regidors i hi ha partits que estan creixent moltíssim que no són del nostre grat. Hi ha gent que es dedica a la política, n’hi ha que hi passem perquè venim de fer-ne a altres llocs: al teatre, als escoltes, a la feina… és una altra manera. Passi el que passi no deixaré de fer-ne i potser continuo fent-la així.
Va fer tàndem amb Joan Ballana, que ara s’ha tornat a involucrar en política com a assessor a la Diputació i a la nova executiva comarcal. També s’involucrarà a les municipals?
Només et puc dir el que ha sortit de la seva boca i és que no, que no seria el candidat. Ara ha fet aquest pas d’entrar a assessorar, a escala nacional, perquè va fer una molt bona feina a la ciutat de Vic quant a seguretat.
En una entrevista a El Punt Avui deia que no se sentia còmoda amb la direcció actual del partit d’Oriol Junqueras i Elisenda Alamany.
Per mi ara la direcció del meu partit no quadra gaire amb els meus valors. La societat, la gent, els companys de govern… han canviat. Per tant, hauria estat partidària de fer un pas al costat, com han fet tots els altres, i picar pedra des d’una altra perspectiva. La manera d’actuar no és la que a mi més em convenç.
Què no li ha agradat?
No m’ha agradat com s’han fet les coses i les formes com s’han fet les campanyes o com s’ha tractat segons quines persones molt importants dins el partit. No és la manera de fer política que a mi m’agrada. Soc d’anar de cara. No em trobaran en això d’anar i tramar per darrere.
Marta Rovira, amiga i companya de partit, va poder tornar a Catalunya el juliol del 2024. Com va ser el retrobament?
Encara se’m posa la pell de gallina. Sempre que s’anaven sabent coses li demanava al seu marit, en Raül, però m’ho tirava per terra. Aquell dia em va dir que semblava que podia ser que sí. Quan al vespre ho va confirmar TV3, he de confessar que semblava una dona boja per casa meva. No sabia com dir a la Marta que em casava i al final va poder venir al meu casament. Per mi va ser el regal més gran.
