Ho hagin anunciat obertament o no, gairebé tots els alcaldes dels municipis més grans d’Osona i el Ripollès tenen intenció de tornar-se a presentar el 2027. És el cas del vigatà Albert Castells, el manlleuenc Arnau Rovira o els actuals caps de consistori a Ripoll (Sílvia Orriols), Tona (Lluís Ges), Centelles (Josep Paré) i Campdevànol (Oriol Lázaro). D’altres d’aquesta franja dels més grans ho tenen encara per decidir, entre els quals el torellonenc Marçal Ortuño i el rodenc Toni Mas. Així mateix ho assegura Jordi Bruch, de Prats, que veurà com el seu poble esdevé formalment capital de comarca amb la constitució del Consell del Lluçanès, una altra de les fites marcades amb vermell entorn de les eleccions municipals del 2027.
Consultats un a un per EL 9 NOU, dels més de 70 alcaldes i alcaldessses d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès, n’hi ha 22 que a hores d’ara tenen previst tornar-se a postular. A l’altre plat de la balança, quatre ja ho han descartat: Mercè Cabanas (Taradell), Glòria Colom (Lluçà), Gil Salvans (Olost) i Ester Ordeig (Sobremunt).
I tota la resta? Tal com recull la infografia, la majoria –45– encara no saben què faran. O això diuen. Alguns argumenten que ho han d’acabar de parlar amb l’equip, fer balanç entre vida personal i política, o consideren que un anunci massa d’hora pot ser contraproduent si la decisió acaba canviant. D’altres ho emplacen als fruits que doni la recerca de relleu, un repte gens fàcil tenint en compte que cada vegada costa més engrescar gent per a les llistes.
Amb les particularitats de cada lloc, marcaran les municipals del 2027 temes com l’habitatge, la seguretat, el civisme, la cohesió social… I la inquietud creixent per la qualitat de vida i els serveis públics. Aquesta contesa marcarà, a més a més, l’arrencada d’una marató electoral. Al cap de dos mesos exactes, el 23 de juliol, hi haurà generals i, el maig del 2028, eleccions al Parlament de Catalunya.
