“M’ha sabut greu el desgast que alguna gent provoca en la política local”

Després de quatre anys al capdavant de l’Ajuntament de les Llosses, Andreu Llimós deixarà l’alcaldia d’un dels municipis més petits del Ripollès pel que fa a habitants, però alhora el més gran en superfície, amb veïnatge amb les comarques d’Osona i el Berguedà, i amb una estructura urbana disseminada amb múltiples masies i sense un nucli definit. La comarca perdrà un dels alcaldes més joves i amb projecció dels últims temps. Amb un sol mandat d’alcalde i ja ha anunciat que no es presentarà a la reelecció. Què ha passat?Combinar la tasca d’alcalde amb la meva feina particular no m’ha deixat pràcticament temps lliure per a mi mateix, per fer la meva vida. A l’edat que tinc això se m’ha fet complicat de portar. Altres motius que també hi han influït han estat que no han sigut anys fàcils, i que ens han desgastat molt. Hi han contribuït els temporals que hem tingut, el coronavirus, i darrerament, la inflació que estem patint. I també, encara que sàpiga greu dir-ho, hi ha la gent que desgasta més del compte i que han ajudat a prendre aquesta decisió. Gent del poble o de la política comarcal?De tot. Però sap més greu pel que fa a la gent del poble. De fet, la política comarcal ja anava d’una determinada manera abans que jo m’hi involucrés, i continuarà fent-ho quan no hi sigui. La seva etapa política pot donar-se per tancada?No descarto presentar-me de nou en un mandat futur, però com a mínim en deixaré passar un o dos més, perquè no vull estar tan lligat com ho he estat en aquests últims quatre anys. Com li agradaria que fos recordada la seva alcaldia?No m’ho havia preguntat mai. Diria que he intentat, amb els recursos que tenim a l’Ajuntament, fer el que he cregut que era millor pel poble i de la millor manera possible. A partir, d’aquí que cadascú en tregui conclusions. Penso que hem fet una molt bona feina i amb això ja em dono per satisfet. ERC té garantida llista electoral a les Llosses per a les properes municipals?De moment tot són rumors, tant per ERC com per altres formacions polítiques, però diria que sí. Tradicionalment, les Llosses era un feu convergent i en els últims mandats s’ha convertit en un poble governat per ERC. A què creu que és degut aquest canvi de paradigma?En un poble tan petit, com de fet deu passar en d’altres de similars, té el mateix pes el partit polític que la persona que es presenta. Les llistes obertes afavoreixen la possibilitat que el cap de llista no acabi entrant a l’Ajuntament si no és dels cinc més votats. Els ideals de partit pesen. Les persones poden valorar el fet de ser o no independentista, però diria que ho fa encara més la persona que es presenta. Que conegui i sigui del poble, que tingui bona entesa amb tothom, i si a més el partit acompanya pel que fa als ideals del votant, millor que millor. Les cases de pagès són un objecte preuat per joves parelles o gent que volen tenir-ne per passar-hi els caps de setmana. Això és un regal per les Llosses i pobles similars que han vist com el patrimoni arquitectònic s’ha reformat bastant en els últims anys?Sí, però és un regal que no és fàcil d’obrir. Hi ha força masies al municipi, però, per una banda, hi ha les que són propietat de gent que les ha heretat i no està vivint al poble. D’aquestes, en un noranta-nou per cent dels casos els interessa llogar-les per als caps de setmana. Això va totalment en contra del jovent que vol establir-s’hi. El cas d’aquests joves que s’hi volen instal·lar han de tenir en compte que cal reformar-les, perquè n’hi ha moltes de velles, i condicionar-les costa molts calés. Per una banda, la covid ha accelerat que vingui a viure-hi gent de fora, però per una altra no és tan fàcil com aparentment pugui semblar. Cal un acompanyament per part de l’Ajuntament, o Diputació i Generalitat, perquè puguin vindre-hi amb una vida decent. Els lloguers de cases per fer-hi festivals o festes s’havien convertit en un problema pel municipi. Poden considerar-se erradicats?Ho consideraria erradicat. Durant el coronavirus va haver-hi un parell o tres de casos. Però els mateixos Mossos d’Esquadra ja et deien que això passava una mica a tot arreu del país. El fet de sortir a TV3 ens va fer més mediàtics, però era complicat de controlar. No pots pas anar casa per casa. Però alhora considero que va ser testimonial, i que en el futur continuarà sent-ho. Així, el turisme de gorgs i càmpings és encara el principal maldecap?Sí, sobretot a l’estiu. A la riera de Merlès és un dels maldecaps forts que hem tingut. Així i tot, ha millorat, perquè fa quatre o cinc anys era insostenible. Ara estem aplicant i millorant un model que hem acordat amb els altres ajuntaments afectats, i ho anirem arreglant més cada any que passi. Traslladaré al nou alcalde que és un dels punts on cal estar més atents. D’ençà que Ripoll va posar un vigilant a l’entrada del camí cap a Molins de Vilardell per la carretera de les Llosses, per no accedir-hi en vehicle, ho ha solucionat bastant. És aquesta la millor via?La solució és complicada. Si educant la gent i dient què i com es pot fer o no, n’hi hagués prou i complissin, i aparquessin on cal fer-ho, i deixessin el pas de les vaques tancat, i altres normes de sentit comú que sembla que no ho siguin tant, ja en tindríem prou. Però hi ha gent que afortunadament no són majoria, que resulten problemàtics. I al final cal posar vigilants perquè no passi ningú, o bé que sancionin els infractors, encara que acabin pagant justos per pecadors. La promoció d’un municipi on no hi ha un nucli comercial, i l’activitat es limita a restauradors, cases de turisme rural i productors agrícoles, és un objecte secundari en la política local de les Llosses?Fer promoció mai és sobrer. Tenim rutes per fer senderisme, tenim bons restaurants, botigues de producte local i ecològic, cases de pagès de primera o segona residència o de lloguer de cap de setmana. Al final el que vull és que les Llosses no mori, i en aquest sentit la promoció mai és sobrera. Vostè apostava a l’inici de mandat per la recuperació de la colònia de la Farga de Bebié. S’ha avançat en aquest sentit?Bé, estem en converses amb els propietaris de la Farga de Bebié, perquè ells també estan interessats a no deixar-ho perdre. És un espai que ja tenim i que està edificat, encara que calgui fer-hi reformes. El que no podem fer és deixar-ho caure. Com que hi tenen interès estan buscant inversors a qui els pugui seduir d’entrar-hi. L’Ajuntament els posarà totes les facilitats perquè si troben un projecte amb el qual estiguin còmodes, i que pugui ser bo pel poble i portar-hi gent, el tirin endavant. A l’espai de Can Casals de Ripoll s’hi ha fet una aposta de reindustrialització de la zona inactiva. Seria també una bona solució per a Bebié?Podria ser. Però és un lloc diferent, perquè és més gran, i hi havia habitatges de quan hi havia la colònia industrial. Crec que té més possibilitats, com ara la parada del tren. Podria atraure projectes més importants, i de fet estic convençut que alguna cosa o altra hi farem. També es va mostrar favorable a la industrialització del polígon de la carretera de les Llosses, encara que no pertanyi al municipi, però per ara no hi ha hagut cap moviment. Creu que ha estat per la tessitura política de Ripoll o bé perquè en realitat hi havia poc interès d’empreses a instal·lar-s’hi?En realitat no he estat massa al corrent d’aquest tema des de llavors. És un punt on hi ha la gravera abandonada al costat de la carretera, que si la tiren a terra i hi construeixen una nau, com a mínim farà un servei. Ara és un espai vell i abandonat. Segur que alguna empresa s’hi voldria traslladar perquè està just a l’entrada de l’autovia. Una altra cosa és que afectessin els camps de pastura del costat, però si només fos a la gravera, doncs per mi endavant. El veïnatge amb el Berguedà continua tenint un mur en les comunicacions?En pobles de muntanya sempre estàs una mica lluny de tot arreu. La C-26 és una carretera que està molt bé i estem a tot just mitja hora de Berga. Amb els ajuntaments del Merlès ens hi portem molt bé, per tant, no crec que es pugui dir que hi tenim un mur. Com a mínim és la percepció des de les Llosses. Potser des d’altres punts de la comarca aquesta sigui una afirmació que s’ajusta a la realitat, però no des del nostre municipi. Com li agradaria que fos les Llosses del futur?Si pot ser que sigui amb més habitants, i que no es perdin ni les masies, ni les tradicions que tenim, ni la tranquil·litat, ni l’essència de poble que sempre ens ha acompanyat. ERC ja no té presos polítics. Li sap greu que estrenyi, o que com a mínim sembla que estrenyi més lligams amb partits espanyols que amb Junts o la CUP?En això m’és igual el partit on jo militi o del partit del qual estiguem parlant. El que vull és que governi qui governi i hi hagi la cohesió que hi hagi, es pacti sempre el millor per Catalunya. Punt i s’ha acabat. Si tot plegat ho podem encaminar a més a més cap a la independència, molt millor. El que no pot ser és que ens embarquem en ximpleries, siguem o no companys de viatge, i estar-nos més estona discutint, que no pas pactant per aspectes que ajudarien Catalunya econòmicament, en educació o sanitat o el que sigui. Jo el que vull és que tots plegats es posin d’acord per tirar endavant el país. És l’única condició que posaria a qualsevol partit que estigui representant-nos dins de la Generalitat de Catalunya.

“M’ha sabut greu el desgast que alguna gent provoca en la política local”

Emily Dixon s’emporta la primera etapa de la Volta Osona Femenina

La UVic-UCC celebra el bronze europeu del seu equip masculí de rugbi als EUSA Games

Una moneda de Baitolo, troballa de la campanya d’excavacions al Camp de les Lloses de Tona

La joventut del Club Taekwondo Vic es vesteix de medalla

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Cremen dos cotxes en un aparcament del Costabona, a Molló

La plantilla de Leche Pascual a Gurb aprova un acord amb indemnitzacions equivalents a les de l'acomiadament improcedent

“Sobre l’hospital, conec molta gent que es decanta per anar a Olot per proximitat”

“Treballo de cambrera, tot i així, els meus pares m’han d’ajudar”

El temps troba casa a Ogassa

Mor Jaume Freixas, "en Farines", històric de la UD Taradell

Mor un veí d'Ogassa en un xoc frontal a l'Alt Empordà

Dimecres comença una prova que afectarà 10.000 vehicles diaris a Vic

Tancada de nou la piscina del Patí Vic per la presència de material fecal a l'aigua

Convivencia Cívica Catalana demana retolar en castellà a Vic