L’alcalde de Perafita, Joan Compta (Junts), és un dels que debutava aquest mandat, malgrat que ja tenia experiència com a regidor durant vuit anys. Es tornarà a presentar i la setmana passada feia balanç de l’estrena a l’Angle obert d’EL 9 TV.
Com va l’experiència?
Abans de començar em feia molt de respecte però estic content de com ha anat, amb els regidors i amb la gent.
Tenien previst fer un relleu amb Maria Barcons, però per motius professionals ella hi va renunciar. Va ser un problema haver de continuar per vostè?
Tothom té les seves coses personals i de feina. Ella no havia estat abans a l’Ajuntament i a l’entomar-ho i veure com se li incrementaria la feina amb l’alcaldia s’ha d’entendre que se li fes gran o que prengués aquesta decisió. Jo m’hi he trobat prou còmode sempre, comptant amb tots els regidors.
Per què volien rellevar-se?
Ho havíem decidit així perquè jo fins ara no em veia com a cap de llista i ella, com que venia de zero, tampoc. Vam decidir fer dos anys cada un, començant jo, que ja havia estat regidor, i llavors que ho entomés ella amb una mica més de rodatge. Volíem que una persona jove agafés l’aire.
N’hi ha d’altres, de joves que es vulguin implicar en política municipal, o costa?
Crec que és molt fàcil criticar des de la barrera, però un cop ets a dins en pobles petits és complicat rebre les crítiques perquè són de manera personal. Sempre sap greu rebre’n. Hi han de ser i a vegades són constructives, però a vegades no i aquestes fan mal. Ara hem de veure qui continua. Alguns no estan massa per tornar-se a presentar. Veurem si en les properes reunions els acabem de convèncer o si haurem de buscar gent nova o suplents de la llista.
Vostè ja ha dit que es tornarà a presentar.
Sí, però si entren perfils nous estic disposat a fer un pas al costat si és per millorar el grup o fer coses noves.
Porta molta feina ser alcalde de Perafita?
Jo diria que gairebé igual que a una ciutat. El meu punt de vista és que t’hi podries dedicar tant com volguessis i tan poc com vulguis, també. Has de valorar què pots aportar perquè professionalment també quedes limitat. S’ha de mirar de buscar l’equilibri i tirar-ho tot endavant.
Vostè forma part de l’executiva de Junts a Osona i el Lluçanès. Li agrada la política més enllà del poble?
Quan feia una temporada que era alcalde vaig rebre la trucada del president, que buscava una persona que representés el Lluçanès. Li vaig dir que aportaria el que podria i aquí estic. Hi ha un grup molt maco, que fa molt bona feina i també va molt bé per teixir aliances amb altres alcaldes. Estàs una mica més al cas de la política comarcal. L’experiència és bona.
Ja treballen de ple per a les properes eleccions?
Des que vam començar. El que passa és que hi ha més de 50 municipis i és molta feina. El president i altres persones s’hi dediquen més plenament i els altres ajudem. Ens reunim cada 15 dies a Vic, es va poble per poble i treballem intensament.
S’hi veu, assumint més responsabilitats?
No em desagradaria. Estic bastant al límit entre feina i política, però no dic que no.
Com va la creació del Consell Comarcal del Lluçanès?
És un inici, que vol dir molta feina. Al principi amb Olost hi havia alguna discrepància i ara hi ha una bona sintonia i sembla que va tot més encarrilat.
Hi ha opcions encara que puguin mantenir-s’hi?
Hem de fer els possibles perquè es mantigui perquè si marxa Olost, que és un dels municipis grans, seria una patacada important i faria repensar moltes coses del pròxim Consell Comarcal. Tinc esperança que hi acabaran sent i la meva esperança personal és que Sant Boi i Sant Agustí també hi acabin sent tard o d’hora. No sé com, perquè les lleis són rígides, però com a veïns diria que hi han de ser perquè sigui una comarca com Déu mana.
I també podria passar amb d’altres que se’n van desmarcar més ràpid?
Jo entenc que els de la perifèria, com Sant Bartomeu o Sant Feliu, és més difícil perquè els seus engranatges amb Osona o el Bages són diferents. Ho puc arribar a entendre, però els que formem més el nucli hi hem d’acabar sent.
Han comprat la Torre Malla de Prats com a futura seu i tenen gerent. Van avançant amb tècnics?
Sí, s’han fet dos concursos d’enginyer i tècnic per mancomunar aquests serveis i si els que no són del Lluçanès volen formar-ne part amb convenis també hi estan convidats.
Els ha fet patir en algun moment que no prosperés?
No. Crec que aquesta direcció hi creu i els tècnics que els envolten, també.
A Perafita aquest no era un mandat on es plantegessin grans obres però sí avançar per aconseguir l’escola i la depuradora. Com ho tenen?
Per a l’escola aquest any s’ha fet un concurs i s’han presentat diferents empreses per fer el projecte. Això vol dir que anem fent passos, a poc a poc però amb bona lletra. En el cas de la depuradora, se’ns va dir que a l’últim projecte hi havia alguna discrepància perquè s’havia portat en paral·lel amb el POUM, que no s’ha acabat aprovant. Vam reformular-lo amb les normes subsidiàries, que són les que tenim ara, i estem pendents que a través de l’ACA i el Consell Comarcal tinguem el finançament per fer l’obra. Ens han dit que potser ara acabi entrant als pressupostos de la Generalitat.
Quina salut té l’escola?
Estem en un dels moments àlgids i hem fet tràmits per poder incloure-hi l’escola bressol. De moment, no ens han dit el contrari i en principi el curs que ve ja s’integra si res no canvia. Jo crec que està en bona forma, tot i que sempre hi ha alts i baixos i, pel cost que té per l’Ajuntament i per garantir la continuïtat, hem fet això.
Han apostat també per renovar canonades i estan recuperant pous.
Les canonades ja estan i ara estem acabant els pous de la Serra i la Tria. Així depenem menys dels pous de Vilaseca, i això en períodes de sequera és molt important perquè ja ens vam veure abocats fa uns anys a portar aigua amb cisterna i és un sobrecost.
També han posat en marxa una àrea d’aportació de residus. Com va?
La vam obrir a principis de març i ens vam fixar en Tavèrnoles. Al conjunt del consistori ens va semblar que abans del porta a porta, que ens encaria molt el rebut, podíem provar-ho. Tenim l’àrea feta i, si mai no acaba de funcionar, com que quan fas el porta a porta has de tenir l’àrea d’emergència, ja ens serviria. De moment funciona bé i, a més, hem endreçat els punts que hi havia abans de contenidors, que eren molt a prop de la carretera, i tenien molt impacte visual.
I com va Cal Prats?
El que funciona més és el pis del mig, on hi ha els avis, es fa gimnàs a la sala polivalent de dalt i també s’hi organitzen actes. Fins i tot ens ho lloguen per coses professionals o personals. Ens queda pendent el jovent, que no els hem acabat d’enganxar per tenir un local, o fer un espai per a la canalleta.
Els falta res per fer?
Tenim una casa, que havíem comprat en mandats passats i on hi havia hagut el jovent, que vam haver de clausurar per deficiències estructurals. Hem demanat subvencions per poder-hi fer pisos socials. Estem esperant resposta.
Preocupa l’habitatge als seus veïns?
Sí, bastant. Els preus, tant de compra com de lloguer, són bastant elevats. Amb la pandèmia va venir molta gent de ciutat i això dificulta les coses a la gent del poble perquè no és el mateix el poder adquisitiu de Barcelona que el de Perafita. Hi hem d’anar treballant. Hi ha parcel·les en moviment i a veure si es poden fer casetes a preus assequibles.
I la seguretat?
Hi ha episodis puntuals, no són seguits, però sí que cada any passa dos o tres cops. Ho hem parlat amb els Mossos i estem mirant de posar càmeres. Tenim tres punts a les sortides del poble i a veure si dissuadeixen una mica aquests episodis. Els Mossos no poden ser a tot arreu, la comarca és extensa. No sé si amb la posada en marxa del Consell Comarcal tindrem comissaria pròpia, però si es creen efectius nous potser es pot millorar una mica la situació.
