Quan van der Knokke és neerlandès, però després que s’hi traslladessin els seus pares va viure durant set anys a Camprodon, on va completar els estudis de Primària, l’ESO i el Batxillerat. Ara mateix manté un peu tant a Catalunya com als Països Baixos, però no resideix ni a l’un ni a l’altre lloc, sinó a Brussel·les, ja que està fent pràctiques a la Comissió Europea.
Per motius de confidencialitat no pot explicar exactament a què es dedica, però sí que forma part del directorat d’acció climàtica, l’organisme que estableix els marcs legals perquè els països dissenyin posteriorment els seus plans de transició energètica o de reducció del CO2, a més a més d’oferir suport en ciència, investigació i tot tipus d’estratègies de mitigació del canvi climàtic.
Des del que ell mateix descriu com “una gran bombolla europea”, perquè a “Brussel·les hi ha molta gent que treballa per a alguna institució o els ens públics associats”, Van der Knokke destaca la importància d’anar a votar diumenge: “Del que decideixen els nostres representants aquí en depenen moltes de les polítiques que després marquen el nostre dia a dia”.
Sentint-se alhora neerlandès i català, és del parer que la “falta d’esperit europeu es dona a molts països, no només a l’Estat espanyol”, i té diagnòstic sobre els motius: “El principal problema el tenim amb la comunicació.
No s’arriba a explicar la rellevància de les institucions europees, com ara la injecció de finançament que han suposat els fons Next Generation o la transcendència de la regulació dels plàstics d’un sol ús”. Hi afegeix que si alguna llei no agrada als ciutadans, “de seguida se’n culpa Europa”, mentre que “quan la cosa va bé la medalla se la pengen els partits a escala nacional”.
