En l’anterior mandat va ser alcalde per un pacte amb ERC, que en les darreres eleccions no es van presentar, si bé alguns membres van anar a la seva llista. Van absorbir el seu grup?
No és que els absorbíssim, però com que ERC no s’hi va presentar vam demanar a algunes persones que anessin a la llista per continuar treballant per Sant Quirze com en la passada legislatura. Ens hem reforçat pujant a set regidors.
Creu que el vot d’ERC va anar a parar a la seva llista?
Creiem que sí, però és molt complicat saber què ha fet cadascú i com va influir que no hi fossin. Hi ha persones que no votarien la CUP, d’altres que potser no van anar a votar o van preferir votar Junts. També va baixar la participació, així que no tot és tan directe com per afirmar aquest traspàs.
Van dir que s’havien presentat per trencar el bipartidisme. Ara, amb actors diferents, hi torna a haver dos grups.
Sí, va ser la gran decepció que vam tenir, nosaltres preferim que hi hagi més llistes perquè haver de pactar i compartir enriqueix la política municipal. Quan tens una majoria absoluta, tot es redueix a fer el que tu vols i ja està. Preferim una política més oberta, més participativa i confiem que en el futur torni a haver-hi tres partits.
Han parlat en alguna ocasió amb l’oposició per governar conjuntament?
Vam parlar amb Junts l’endemà de les eleccions. No els vam oferir entrar al govern, per la campanya tan crítica que havien fet, però sí a comissions. Encara no hem tingut resposta en aquest sentit, així que entenem que no hi estan disposats.
Fa dues setmanes es va posar en marxa el porta a porta. Com ha estat l’inici?
Estem molt satisfets i agraïts amb els veïns i veïnes que s’esforcen per fer-ho bé, que han entès el canvi i hi col·laboren. Som al principi, cal veure si es consolida. Pot ser un projecte transformador per millorar la recollida selectiva i reduir residus.
Sant Quirze estava a la cua de la comarca en recollida selectiva, prop del 50%. A quins valors aspiren ara?
Hauríem de poder arribar al 80%, perquè els altres municipis que fan el porta a porta ja tenen aquestes xifres. Fa dos anys vam fer una campanya per conscienciar sobre la recollida selectiva i gairebé ni es va notar, per això vam veure que si haguéssim continuat amb contenidors no arribaríem on volem.
Recentment han posat en marxa una xarxa de calor que dona servei als equipaments escolars i al pavelló.
L’objectiu és substituir cinc calderes de gas –les tres de l’escola, una a l’institut i una a la llar d’infants– i la de gasoil del pavelló per un sistema de biomassa. Així reduïm els efectes d’emprar combustibles fòssils i econòmicament també ens afavoreix. Volem estalviar per poder tirar endavant altres projectes.
Volen fer com a Sant Pere de Torelló, on tenen una xarxa de calor municipal que abasteix a pràcticament tots els veïns del poble?
Sí, però és molt complicat. Plantegem fer algunes parts del poble, com blocs de pisos. Però de moment hem de conèixer com funcionarà, testar-ho i que la gent hi confiï. Implementar-ho de facto és impossible, perquè si els veïns no hi creuen no funcionarà.
La caldera que tenen podria fer servei als barris?
No, es va calcular per fer front al consum dels equipaments i tenir marge per escalfar més, però no com per cobrir blocs de pisos o arribar a altres parts del municipi.
També han posat plaques solars a edificis municipals. Pretenen que els equipaments siguin autosuficients?
Un dels objectius que té el Pla de Transició Energètica és tenir equipaments sostenibles. Ja tenim la llar d’infants i la cooperativa amb plaques, ara n’hem posat a la piscina i aviat també al pavelló. A més, estudiem posar-ne a la Casa de Cultura i a la residència de gent gran, on també instal·larem caldera de biomassa. Intentarem anar bastint tots els equipaments del municipi en aquest sentit.
Es poden penjar la medalla de ser pioners en impulsar la reversió de la concessió de les centrals hidroelèctriques. A la de Can Trinxet se li acabarà aviat la concessió.
Al juliol s’acaba i estem en comunicació amb l’energètica pública i amb l’ACA. Esperem que l’1 d’agost funcioni de forma pública perquè fa tres anys que ho estem parlant i hi som a darrere. Ja que no pot ser gestió municipal segons ens diuen ells, que almenys sí que sigui pública i hi hagi un retorn cap al territori.
Revertirà en mans públiques, però la gestionarà l’Energètica, d’abast català. Quin paper hi tindran?
Sempre ens diuen que ens tenen en compte. Ara hem de veure amb l’Energètica què posa els estatuts i quin paper hem de jugar-hi perquè a dia d’avui no està definit i també volem saber quina part d’energia torna cap al municipi. Volem tenir-hi poder de decisió i poder parlar de què s’ha de fer amb aquestes centrals. No busquem tenir-hi un lloc remunerat, sinó no perdre pistonada.
Com els afecta la sequera? Des de l’ACA no els han penalitzat per excedir-se.
Encara tenim reserves, però ens preocupa. La nostra xarxa d’aigua és antiga i estem contínuament fent reparacions de canonades per evitar fuites. Enviarem una carta als veïns perquè sàpiguen quin consum han tingut els últims trimestres i vegin quina tendència estan seguint per fer èmfasi en la importància d’estalviar aigua. Hem de donar valor a l’aigua, ja que no sempre ho hem fet: pensàvem que sempre n’hi hauria i ara veiem que no hi ha res assegurat.
Durant la campanya electoral també parlaven de l’obertura d’un nou pou.
És el pou de la placeta, a la rambla Sant Antoni. El tenim localitzat i hi ha una subvenció per dur-lo a terme aquest any. No és un pou de molta capacitat, però ens dona seguretat per tenir aigua si mai falla el de l’escorxador, més profund però que podria quedar afectat en cas d’alguna riuada forta. A part, també tenim un altre pou, però ens va bé tenir-ne un tercer.
L’ampliació o reforma de l’escola continua endavant?
És un projecte que actualment no està avançant perquè el Departament d’Educació no hi posa el pressupost que ens agradaria. Hi havia un avantprojecte de més de 2 milions d’euros, el 100% del pressupost municipal, però ens oferien que nosaltres féssim la licitació i l’execució de les obres i ells només ens pagarien una part, i no és possible perquè no tenim capacitat econòmica. Des d’Educació també ens diuen que l’escola no està tan malament i l’actuació no és tan prioritària com a les escoles que estan en barracons o en situacions de risc. Nosaltres, mentrestant, l’anem millorant perquè estigui bé, però sense oblidar que en un futur s’ha de fer nova.
El teatre també necessita reformes. Fa un parell d’anys hi va haver polèmica però encara s’hi fa activitat.
Tota la problemàtica vinculada amb l’activitat del bar ha desaparegut però s’està treballant a fer una reforma integral de l’edifici d’acord amb la normativa. Disposem d’una subvenció del Departament de Cultura d’uns 13.000 euros per fer el projecte i el més segur és que en breu es firmi un conveni amb l’entitat per executar-lo i que durant aquest temps cedeixin l’usdefruit a l’Ajuntament i que es pugui fer activitat teatral com els Pastorets o Reis, per conservar la tradició.
Quin cost tindrà la reforma i quan es durà a terme?
El cost no el sabem perquè s’ha de licitar. Segur que pujarà perquè és una obra gran i important. Esperem fer-ho aquest any, juntament amb la cessió de l’espai.
És perillós fer-hi activitat?
No hi ha perill en el sentit que és una construcció de l’any 1987 que es va fer bé però que lògicament no complia amb el que hi ha avui al codi tècnic. Ara el que volem fer és prendre mesures per evitar riscos. La mateixa entitat va fent millores, com canviar la caldera, però el pressupost que tenen és petit i no tenen tanta capacitat.
En l’inici de l’anterior mandat es va parlar molt del soterrament del pas a nivell de l’R3. Han passat quatre anys i no hi ha hagut novetat.
Ho estem treballant amb Adif, aquest estiu vam facilitar informació que ens van requerir a nivell tècnic. Encara no hem vist el projecte acabat, però sí que hi ha compromís per tirar-ho endavant per part d’Adif, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Sant Quirze. Nosaltres esperem que es faci aquest mandat, perquè és una de les obres amb més implicació i és necessària per evitar el risc del pas de nivell i les estones d’espera en una R3 que sabem que és una línia que no funciona correctament.
Ja està xifrat i té data?
Hi havia una adaptació d’import cap als 3 milions d’euros, dels quals des de Diputació i Adif pagaven la gran part i una part petita d’uns 400.000 euros anirien a càrrec de l’Ajuntament, però encara són imports orientatius. Partim d’un projecte del 2009, però cal actualitzar-ne els preus i les metodologies a través de l’estudi que estem fent ara, per això tampoc sabem el calendari.
El projecte pretenia que els cotxes passessin per sota de la via un tros més enllà de l’estació, en direcció al Castell de Montesquiu.
Exacte, seria just després del que seria l’aparcament de l’estació, fent el revolt per tornar cap allà. Això faria que l’estació quedés molt més integrada al municipi i que l’accés cap al castell fos més fàcil i amb menys riscos.
Parlant de riscos, la seguretat ha estat a l’ordre del dia quan s’han produït algunes onades de delictes. Com està la situació ara mateix?
A dia d’avui han baixat i els Mossos també ens ho diuen, però cada fet delictiu ens suposa un daltabaix. L’últim va ser al desembre i a la mínima que n’hi ha un genera molt rebombori perquè la gent se sent vulnerable. Hi posem el coll per evitar-ho, però no tenim tants recursos o no depèn de nosaltres. Creiem que si una persona t’entra a casa, se l’ha de detenir i ha de pagar pel que ha fet. Potser és l’hora de canviar lleis i normatives i fer un altre procediment, sobretot si hi ha reincidència. A més, hem de començar a agafar consciència que és un problema de territori, un problema de tot el país, i cal evitar els discursos d’extrema dreta on només s’assenyala la immigració: hi ha moltes persones amb nacionalitat espanyola que roben i tampoc en poden quedar impunes.
Ho reivindicaven fa temps. Què han fet des del consistori per reduir la delinqüència?
Hem mantingut el que fèiem. Hem incorporat un vigilant a mitja jornada, que és la disponibilitat que té, per cobrir la persona que tenim de baixa des de fa dos anys i mig i que no sabem si tornarà o no. I també fem molt treball preventiu. S’ha creat una taula de salut comunitària amb el CAP de Sant Quirze per veure què podem fer en xarxa, es treballa també l’absentisme als centres educatius, amb Serveis Socials i Joventut, per detectar els que podrien ser els primers fets que portin cap a una conducta inadequada i reconduir-los.
{{ comment.text }}