Havia estat al Museu Episcopal de Vic i a la catedral, però en una època en què podia passejar pels carrers molt més tranquil. Avui, en canvi, Quim Torra acapara les mirades allà on va. I la visita d’aquest divendres a la capital d’Osona no va ser una excepció.
Amb el temps just entre el recorregut per les instal·lacions del Grup Bon Preu i la inauguració del nou Tris Tras, el 131è president de la Generalitat es plantava davant la Casa Comella quan faltaven tres minuts per a 2/4 de 5 de la tarda. Allà mateix s’emportava el primer aplaudiment, el d’un grup de tertulians que –tot fent el cafè– l’havien descobert des d’una finestra del Casino. Era el preludi del que vindria: un autèntic bany de masses pel centre de la ciutat.
Entre salutacions, fotografies i en companyia de l’alcaldessa de Vic i el president del Consell Comarcal d’Osona, Torra recorria aleshores els poc més de cent metres que separen el carrer Verdaguer de l’Ajuntament, on arribaven les primeres preguntes: Per què l’àliga de la ciutat té dos caps? Com es trien els retrats de les persones que hi ha penjades a la Sala de la Columna? En aquest mateix espai, comparava el quadre que presideix la sala amb el que hi ha a la sala de plens de l’Ajuntament de Palamós. Dues obres de Josep Maria Sert amb una semblança evident. Però també una gran diferència: a la platja el protagonitzen pescadors; a la capital d’Osona, segadors.
Proper i de tracte cordial, Torra continuava la visita sortint al balcó, on Erra li va comentar que “sempre hem dit que proclamarem la independència des d’aquí”. Ell no li discutia: “Podríem començar i després ja anirem fent”. La reivindicació nacional va tenyir també el missatge que el president va deixar escrit al llibre d’honor: “A la ciutat de Vic, sempre fidel a la terra, la llibertat i la cultura. En un moment de cruïlla de la nostra història, defensem amb la dignitat d’un Bac de Roda l’ambició nacional de progressar en fer efectiva la República catalana. Recordant els nostres presos polítics i exiliats i sabent que Vic hi serà, sempre, pel que la nació demani”.
La signatura del llibre representava ja el tram final de la visita a l’Ajuntament, que va tenir com a colofó dos regals de mans de l’alcaldessa: l’obra Poesia completa, de Lluís Solà Sala, per qui Torra va expressar un “respecte reverencial”, i unes litografies de Sert que ja tenen destí: “Les penjarem a Can Canonges, que és on visc ara”.
De nou al carrer i apressats pel rellotge, la comitiva feia parada a la XixoVic. Una visita que alterava el ritme habitual d’una tarda de juliol. Els pares de la petita Farners, per exemple, apartaven el cotxet per deixar-li pas i ell es parava a saludar-los comentant la coincidència: la seva família procedeix de Santa Coloma de Farners. No hi havia temps per a gaire més, però entre selfies i amb un granissat de llimona a la mà, el president es permetia encara atansar-se fins al Temple Romà. I va tenir recompensa: tot passant per la xarcuteria Solà li van regalar un fuet.
