Joan Vilaplana, de 61 anys, presideix la Societat de Caçadors de Granera i des del juny passat n’és també l’alcalde. Mai abans havia estat en política. Amb reptes al davant com la gestió i la falta d’aigua, diu que està molt motivat a treballar per millorar el poble. “Les administracions s’omplen la boca però després posen traves”, diu.
Què el va motivar a agafar aquesta responsabilitat?
El 2019 vaig tenir un accident aquí a Granera, tornant amb moto a casa. Em vaig trencar el coll. Literalment. Després de diverses operacions i una decisió mèdica de molt risc, vaig anar millorant. I tot i que la meva dona tenia algunes reticències, ens vam traslladar aquí, a la casa on havíem vingut a estiuejar tota la vida i que va construir el meu pare. De mica en mica vaig anar recuperant la mobilitat. Ara surto a caminar cada dia 10 quilòmetres amb els gossos. L’exalcalde em va proposar si volia encapçalar la llista i ho vaig veure bé, perquè volia sentir-me útil. Sempre he estat molt actiu. Vaig treballar durant 34 anys com a tècnic metal·lúrgic. Dirigia una planta a Rubí, oferint assessorament per fabricar vehicles. Viatjava molt, tractava amb la Seat, Opel, Mercedes… Sempre he sigut una persona inquieta i, per mi, era prioritari que el client estigués satisfet. Si havia de treballar a les 4 de la matinada o allargar fins a les 12 de la nit, cap problema.
L’accident li va canviar la vida.
Estic content de seguir viu. Celebro dos aniversaris: el 22 d’abril, quan vaig tenir l’accident, i el 9 de maig, el meu aniversari, que és doble, perquè coincideix quan em van tornar a operar, al cap de poc, a causa d’una infecció.
Fins ara mai havia estat en política?
No, i no soc polític. Anem amb Junts perquè el Pere hi anava i perquè el partit ens va oferir suport i assessorament. Penso que la política real és el que intentem fer aquí, gestionant els recursos comuns de la millor manera a fi d’un bé comú, i no la política que veiem per la televisió. El primer que vaig fer va ser renunciar al sou d’alcalde. Tota la vida he treballat per diners, per beneficis empresarials. Ara volia fer-ho amb una motivació diferent.
Amor a l’art?
Per vocació, fins que en vagi tenint ganes. És molt gratificant treballar per aconseguir millors serveis per la població, però s’han de buscar recursos de sota les pedres.
Sense experiència prèvia, com ha sigut aquest primer any?
Un repte. Ens han vingut moltes coses de nou. M’he mogut molt, assistint a jornades, formacions… Encara ens queda molt per aprendre, però estic motivat. També és cert que hi ha dies de nervis i moltes traves burocràtiques que impedeixen tirar endavant els projectes.
Quins són els principals que volen desenvolupar?
Estem en una zona rural i hem de tenir cura de l’entorn perquè no es torni a donar una situació com la dels incendis de 2003. La població envelleix i la volem atendre bé. També és important potenciar el turisme. Tenim ganes d’impulsar moltes qüestions diferents, però no és fàcil i he tingut algunes discussions. Totes les administracions s’omplen la boca dient que s’han de potenciar els pobles rurals, per pal·liar la despoblació, però a l’hora de la veritat no ens ofereixen solucions. Costa molt que arribin recursos, i ens posen traves. Als pobles petits com el nostre, amb 83 habitants, no tenim capacitat de recaptació.
Complicat.
Però jo no dono res per perdut. Insisteixo molt i, si no, tiro pel dret.
El tema estrella de Granera és l’aigua. A principis d’any hi havia el projecte de connectar-se a la xarxa de Castellterçol. A quin punt passen?
Em vaig afiliar a Junts a canvi que la Diputació ens donés recursos per a aquest projecte. L’enllaç de Granera amb Castellterçol tindrà un cost de 350.000 euros.
Tenen la subvenció?
Sí, però estem obligats a executar l’obra durant l’any 2024; si no, la perdrem. S’han de fer molts tràmits i demanar diversos informes. Aquesta setmana he anat a mirar el traçat que hauria de tenir. I, en una reunió propera amb tots els agents implicats, ho acabarem de tacar. Cal fer-ho, tant sí com no. Potser no ho aconsegueixo, però hi posaré tot l’esforç. Sempre dic que allò difícil s’ha de portar a terme al moment; allò impossible pot trigar una mica més, però s’ha d’obtenir. Si a finals d’any aconseguim tenir tota la documentació, el 2025 demanarem un ajut per a l’execució.
Això solucionaria el problema de l’aigua?
Gastem 23 o màxim 25 metres cúbics al dia. No és res, i des de Castellterçol tenen excedent i estan disposats a ajudar-nos.
Quines altres estratègies volen desenvolupar?
No hi ha ningú connectat al clavegueram, i tard o d’hora s’hauria de fer. També necessitem una depuradora. Seria interessant tenir almenys un parell de punts per aprofitar les aigües brutes i omplir els dipòsits de l’ADF. Ara difícilment es poden abastir perquè, quan la gent no té aigua a casa, no podem desviar-hi cisternes. També volem desenvolupar una Comunitat Energètica Local de plaques fotovoltaiques per subministrar-ne als habitatges que estiguin a un radi de dos quilòmetres. Pensem que en una població disseminada en diversos nuclis com la nostra, això funcionarà millor que l’anterior projecte que es volia impulsar, una caldera de biomassa. El que no permetria seria fer plantacions de plaques, perquè cal preservar l’entorn natural i rural. Les plaques les volem col·locar a sobre d’una pèrgola que construirem a l’aparcament de la zona de davant de la piscina. També tenim la intenció de crear franges de seguretat per prevenir incendis. Ja ens han adjudicat el recurs tècnic. En part, aprofitarem la franja de sota les línies d’alta tensió i així el projecte ens sortirà més assequible. Alhora, treballem per tenir els camins arranjats i que s’hi puguin desplaçar els serveis d’emergències en cas de necessitat. També volem millorar la seguretat veïnal i posar fi a l’ocupació il·legal d’immobles. Diria que en general volem tenir el poble endreçat. Per això també hem instal·lat unes casetes de fusta que tapen els contenidors de recollida selectiva.
