Una mirada d’Osona i el Ripollès a unes eleccions que afecten a tot el món

La victòria aclaparadora de Donald Trump a les eleccions presidencials dels Estats Units de fa quinze dies continua cuejant pels efectes globals que tindrà. Osonencs i ripollesos residents al país ho analitzen juntament amb periodistes que hi van anar a treballar. Donald Trump tornarà a la Casa Blanca el 20 de gener. Aquell dia és quan hi ha prevista la seva investidura com a 47è president dels Estats Units en el marc de la 60a inauguració presidencial de la història del país. Dos mesos per davant, al llarg dels quals s’aniran coneixent detalls de qui l’acompanyarà al govern i de com serà el seu segon mandat. Mentrestant, la victòria aclaparadora que va aconseguir fa encara no quinze dies continua cuejant i també proliferen les anàlisis dels efectes que tindrà arreu del món la posada en marxa de mesures que el candidat republicà va prometre durant la campanya, com ara l’aplicació d’aranzels. Catalunya, per exemple, té en els Estats Units el setè soci més important de vendes a l’estranger. Dels més de 100.600 milions d’euros que les empreses catalanes facturen gràcies a la seva activitat exterior, 3.600 milions corresponen als Estats Units. La Comissió Europea, a través del comissari d’Economia, Paolo Gentiloni, advertia divendres que un possible gir proteccionista del govern americà seria “extremadament nociu” per a les economies de la Unió Europea i dels mateixos Estats Units. També genera inquietud veure quina posició prendrà el magnat respecte a les guerres d’Ucraïna i el Pròxim Orient o sobre la seva sortida de l’OTAN. El país on governarà Trump és el quart on resideixen més osonencs a l’estranger, segons dades de l’Idescat d’aquest 2024. D’un total de 6.505 persones d’Osona que formen part del padró d’habitants residents fora de l’Estat i que no compten com a població de la comarca però sí que tenen dret a vot n’hi ha 240 que viuen al país nord-americà. Alemanya és la primera destinació, amb 2.129 osonencs; França, la segona, amb 1.186, i Bèlgica, la tercera, amb 703. En el cas del Ripollès, dels 847 ciutadans residents a l’estranger 34 ho fan als Estats Units i del Lluçanès són 7 d’un total de 154. EL 9 NOU ha volgut parlar de la importància que tenen aquests comicis arreu del món, de les afectacions que tindran i de com ho ha viscut el país, amb representants d’aquests osonencs i ripollesos que fa anys que viuen als Estats Units, com el santjoaní Ferran Prat i la manlleuenca Raquel Danés, i també amb dos enviats especialitzats experts en política: els periodistes de RAC1 Jordi de Planell, de Vic, i del 324.cat Ferran Vila, de Prats de Lluçanès. FERRAN PRAT HA VISCUT A CALIFÒRNIA, I ARA A TEXAS Ferran Prat, de Sant Joan de les Abadesses, treballa a l’MD Anderson Cancer Center de Houston, a l’estat de Texas, liderant un equip que busca generar relacions que aportin nous fàrmacs, diagnòstics, agents d’imatge i solucions d’informació més ràpidament al mercat per als pacients que pateixen càncer. Ell va arribar als Estats Units fa 29 anys, quan va anar a fer el doctorat a Los Angeles, i després es va instal·lar a San Diego, on va començar la seva trajectòria professional. A Califòrnia hi va residir 12 anys, de manera que coneix amb detall les característiques d’un estat demòcrata i ara les d’un republicà, on ja fa temps que està afincat, tot i que les grans ciutats com Houston també són blaves. Per Prat, “la sorpresa no ha estat el resultat sinó el marge amb què ha guanyat Trump” i explica que les enquestes preveien que seria igualat però en canvi els mercats d’apostes ja apuntaven una desfeta demòcrata. Ell, que vota des de fa 13 anys, assegura que aquests dies al seu entorn “la gent està espantada i té por perquè hi ha molta incertesa”. El santjoaní ressalta que “tothom sap que aquí el que es diu en campanya no té valor” i, per tant, caldrà esperar, però “és cert que els primers integrants del govern que s’han anunciat han despertat alarma als dos bàndols”. Prat creu que l’estil de Trump serà el mateix del primer mandat, però “ara serà més bèstia i anirà fins al fons”. Per entendre el resultat dels comicis americans, ell assenyala com a primer element l’ús que ha fet Trump de la immigració, “tot i que és curiós perquè aquí no és un problema tan visible com a Europa i no n’hi ha a les zones rurals, cosa que fa difícil entendre que fos un tema important per tanta gent”. L’altra anàlisi que fa ell és que hi ha hagut una reacció a les maneres de fer de l’esquerra. “Hi ha hagut atletes trans competint amb noies o han fet posar pronoms després del nom per identificar-te com a home, dona o transsexual, per exemple, i molta gent creu que han perdut els papers.” “Ha estat –continua– un tema de detalls que han comportat una associació tribal i quan t’identifiques amb una tribu la resta no importa i perdones qualsevol comportament dels teus”. RAQUEL DANÉS VA VOTAR PER PRIMERA VEGADA L’any 2001 la manlleuenca Raquel Danés va fer les maletes després de veure un anunci a EL 9 NOU d’una família que buscava una au-pair als Estats Units. Ja no ha tornat i treballa a Nova York en una empresa de comerç alimentari internacional. Va obtenir la doble nacionalitat l’any 2021 (a la foto, el dia que li van donar el passaport) i aquest novembre va votar per primer cop a unes eleccions americanes. Ho va fer de manera anticipada la setmana abans per evitar aglomeracions. “Eren unes eleccions que per les enquestes semblava que havien de ser igualades, però jo ja tenia la sensació que sortiria Trump. Crec que la gent està en xoc però també molts s’esperaven que podia guanyar”, confessa. Després de 23 anys residint al país entre estudis i feina explica que la campanya de Trump arriba a les persones. “Et pot agradar o no, te’l pots creure o no, però atrau molta gent. Als mítings prometia que els Estats Units tornaran a tenir la millor economia del món, a ser un dels millors països del món, i això la gent s’ho creu.” La inflació i la immigració són per Danés els dos elements clau que ajuden a entendre la victòria. “Té la capacitat de fer creure a la gent que deportarà milers d’immigrants il·legals dels Estats Units. Sempre diu que vol immigració legal i els altres els qualifica de criminals i de persones que prenen la feina. Ha fet que la gent els tingui odi, quan aquest país està fet per immigrants”, diu. La manlleuenca detalla també que Trump “ha sumat molts vots d’estats com Michigan i grans ciutats com Detroit on abans hi havia feina i ara ja no, i fins i tot a Nova York l’ha votat molta gent llatina i afroamericana”. “Utilitza un vocabulari molt fàcil”, continua, “i tenir el suport de gent de poder com Elon Musk l’ha ajudat”. Danés recorda que tradicionalment el partit republicà havia tingut el vot “de l’home blanc de zones rurals però ara l’han votat dones” i també s’hi suma el fet que “els homes llatins no han votat Kamala Harris perquè és dona i afroamericana”. Per ella, “els Estats Units és un país molt divers i difícil d’entendre des de la perspectiva de gent que no hi viu”. FERRAN VILA VA COBRIR LES ELECCIONS DES DE TRES ESTATS El pradenc Ferran Vila va ser un dels periodistes enviats per cobrir les eleccions americanes pel portal 324.cat. Els dies previs va visitar l’estat de Michigan per conèixer la realitat de Detroit i les ciutats de la perifèria, però també l’estat de Pensilvània, i va acabar l’estada a la capital, Washington. “Volíem conèixer testimonis de dos estats clau i seguir la nit electoral des del lloc on es decideix tot i on hi havia més risc de manifestacions, tenint en compte el precedent de l’assalt al Capitoli”, detalla. Vila qualifica l’experiència laboral d’“apassionant”. “Parlar amb gent de perfils molt diferents et permet fer-te una idea clara de les preocupacions que tenen al dia a dia, que moltes vegades s’allunyen de la imatge simple que ens en fem des de Catalunya”, afirma. El testimoni dels que va trobar que més el va impactar va ser el d’un exmarine que va combatre al Vietnam. “Gosaria dir que va anar més enllà que el mateix Trump en insults i menyspreus cap a Kamala Harris. En aquell moment no entens per què tant odi, però et fas una idea dels temes que preocupen una part important de la societat i que han acabat esclatant a les mans dels demòcrates”, diu. També el va ajudar a entendre per què molts demòcrates han canviat de bàndol una trobada amb un sindicalista del sector de l’automòbil de Detroit. “És per les tres ges: guns, gays and God. L’estima per les armes, el rebuig a les polítiques LGTBI i els valors cristians i antiavortament”, comenta. Vila assegura que els dies previs ja copsava que els demòcrates estaven preocupats i “ho tenien més clar que molts analistes”. Des del seu punt de vista, Trump “ha aconseguit trencar les barreres tradicionals entre demòcrates i republicans, ha capitalitzat les ganes de canvi i s’ha valgut de promeses grandiloqüents per enfrontar-se a una candidata que no estava consolidada, malgrat que ha fet una campanya sense grans errors” i té clar que ara el vencedor de les eleccions “és el partit i no hi haurà contrapoders” com va tenir en el primer mandat. A la foto, el periodista de Prats de Lluçanès, davant la Universitat de Howard, on els demòcrates van seguir la nit electoral i on Harris va parlar l’endemà per assumir la derrota. JORDI DE PLANELL VA INFORMAR DES DE NOVA YORK El periodista vigatà Jordi de Planell va ser l’encarregat de coordinar El món a RAC1, el programa de ràdio de Jordi Basté, que va desembarcar a Nova York per seguir les eleccions a tocar de la Torre Trump. Durant la nit electoral, a més a més, va ser qui va informar del minut a minut dels resultats amb l’anàlisi corresponent. “Va ser una experiència esgotadora, però molt enriquidora i gratificant. En el nostre ofici, res és comparable a explicar el que passa des d’on passa”, diu. El va sorprendre constatar el grau de suport de Trump fins i tot a una metròpoli tan demòcrata com la ciutat dels gratacels. “En barris desafavorits i molt diversos, com el Bronx, el discurs trumpista hi triomfava, paradoxalment, per la contundència dels seus missatges xenòfobs. Ha aconseguit instal·lar un relat divisiu que enfronta els penúltims contra els últims. És a dir: els nouvinguts en situació regular que treballen en feines de baixa qualificació acaben enfrontats als que ara decideixen emprendre el mateix camí que van recórrer ells”, comenta. També li va cridar l’atenció que una cita tan transcendent arreu del món fos menystinguda per molts ciutadans. “Al carrer no es respirava cap clima electoral, amb cartells de propaganda o debats encesos als bars o als cafès, per exemple. Ara bé, que no es percebi una atmosfera social polititzada no vol dir que la gent no acabi participant a les eleccions”, ressalta De Planell. Segons ell, la contundència de la victòria de Trump s’explica també pel fet que els “demòcrates no han estat capaços de mobilitzar els seus votants tradicionals” perquè el relat enfocat a alertar dels perills per la democràcia i les llibertats del retorn de Trump “ha perdut capacitat de seducció”. El periodista creu “que estem a les portes d’una onada nacionalpopulista que pot contagiar Occident” i que “figures com Milei, Bolsonaro, Meloni, Orban, Kaczynski, Kickl, Abascal o Orriols i partits com Alternativa per Alemanya avui brinden amb xampany”.

Una mirada d’Osona i el Ripollès a unes eleccions que afecten a tot el món

“Junts és un partit de pocs anys i ens falta cohesió”

Les obres de la teulada de l’escola de Ribes s’endarrereixen i no es faran per les vacances de Nadal

El pressupost de Taradell s’enfila per primer cop a més de 10 milions

Jordi Pujol fa reviure el foc convergent

LA PREGUNTA

És bona idea que el Govern central creï una empresa pública per construir habitatge?

Troben un home mort en una nau abandonada de Vic

Vic posarà en marxa els primers radars de velocitat el 9 de desembre

Operatiu antidroga de Viladrau: tres detinguts i l'haixix amagat en pneumàtics

La Guàrdia Civil confisca unes 1.500 joguines falses a Vic

Transformen un casal d’avis de Vic en una cafeteria oberta a tothom

“Preferim tenir 3.000 clients petits que no pas un de gran”

Detingut per portar paperines de cocaïna amagades en un pot de caramels

La mort d’un home revifa el malestar per la nau abandonada al final del carrer Torelló de Vic