Més enllà de la tensió viscuda per la cessió per construir un nou CAP a la ciutat, el ple de dilluns de Vic va estar marcat per l’aprovació d’incorporar la figura de gerent municipal a l’estructura de l’Ajuntament. Tal com defensava la regidora d’Economia, Núria Homs (Junts), “la ciutat s’ha fet molt gran i l’Ajuntament té prop de 400 treballadors”. En aquesta línia, remarcava que es tracta d’una “figura reclamada” per tot el personal de la casa per tal que l’administració sigui “més eficient i pràctica”. Homs també destacava que no es tracta d’un càrrec polític, sinó d’un “càrrec tècnic”, és a dir, “no és al gust de l’equip de govern, sinó que quedarà a la institució”. A part d’això, justificava la necessitat d’incorporar aquesta figura “de coordinació” després d’una diagnosi que es va fer per un pla de formació
El govern de Vic havia dit en reiterades ocasions que volia aconseguir una majoria per la votació d’aquesta figura (de fet, la va retirar de l’ordre del dia d’un ple), però va estar lluny de recollir acords. Va prosperar gràcies a l’abstenció dels Comuns. És a dir, va aconseguir 10 vots a favor del govern (Junts i Ara Vic) i 10 en contra d’ERC, la CUP, el PSC i Som Identitaris. El regidor de Vic En Comú Podem, Arnau Martí, es va abstenir. Precisament, es va haver de votar dos cops ja que hi havia un empat tècnic que va acabar decidint el vot de qualitat de l’alcalde, Albert Castells.
Des de la resta de l’oposició, els motius per votar no eren molt semblants: no és el moment i és una despesa massa elevada. Des d’ERC, Maria Balasch reconeixia que segurament hi havia la necessitat d’un gerent, però creien que ara no és el moment: “S’hauria d’haver explicat molt abans, no a mig mandat”. En aquesta línia es pronunciava el cupaire Quim Soler, argumentant que es podria haver dit durant la campanya o el Pla d’Acció Municipal. A part d’això, es preguntava si el gerent feia una feina quin regidor deixaria de fer-la.
Des del PSC, Josep Pou apuntava que es tracta d’una figura poc regulada, cosa que li generava “dubtes”. Per això, més enllà de ser a mig mandat i no tocar, deia que seria més prudent fer-ho el proper mandat quan hi hagi “una mica més de base legal”. Josep Anglada, de Som Identitaris, posava el focus en la despesa de 100.000 euros anuals que suposaria per a l’Ajuntament. “No és el moment oportú i és un sou bastant elevat”, afegia.
Arnau Martí, de Vic En Comú Podem, justificava l’abstenció després de parlar-ne amb els “tècnics de la casa”. Malgrat reconèixer que s’hauria d’haver presentat des del principi, remarcava que “hi ha una necessitat clara de coordinació” perquè l’administració pugui “ser més productiva”.En el torn de rèplica, Homs va remarcar que el procés per incorporar la figura estava molt ben regulat i que, més enllà del cost en el seu sou, suposaria un estalvi per a les arques municipals.
