“Vivim en un país en què la cultura s’emporta les engrunes”

Un dels projectes més ambiciosos del municipi és el Pla Estratègic de Turisme. Quan podrem veure’l desenvolupat?Serà difícil desenvolupar-lo del tot en aquest mandat, però en farem una part. Ho vam iniciar amb el punt d’acollida d’autocaravanes, perquè els vehicles de senderistes i escaladors no acabin aparcant per tot arreu, sinó que tinguin una zona ordenada i on disposin de serveis. A partir d’aquí s’ha fet un plantejament més ambiciós. Mataplana, escalada, gastronomia, natura… Què més pot oferir Gombrèn al turisme?D’això en tenim de tot i de nivell. La gastronomia està situada en el mapa, i més ara que ha tornat a obrir el restaurant del santuari de Montgrony, sumant-se al Portal del Comte i la Fonda Xesc, que són ofertes permanents i consolidades. També podem oferir història. Quan parlem de turisme hem de fer-ho de forma global. Ara mateix hem engegat un projecte, que és Música de Trobadors, amb la intenció de recuperar la figura d’Huguet de Mataplana, un dels trobadors més importants que hi ha hagut al país. Vam ser un punt fins i tot de pelegrinatge d’altres trobadors vinguts també d’Occitània. Volem ser el centre de la cançó trobadoresca del país. Ho fem conjuntament amb Castelló d’Empúries i Canet de Rosselló, però no en diria oferta turística sinó més aviat cultural, que pot revertir això sí en turisme cultural. A Calonge ja fa anys que van apostar per obrir-hi llibreries, i ara és conegut pel gran nombre que n’hi ha. És més complicat apostar en oferta cultural per un poble petit que per un de més gran?És un problema, perquè en pobles grans s’entén que han de tenir-ne, tot i que sovint és de pa sucat amb oli. A Gombrèn tenim el tret diferencial del castell de Mataplana, i a partir d’aquí podem incentivar projectes que s’hi relacionin. El problema per la cultura és la manca de diners. Les subvencions són minses i de vegades a la mateixa població li costa d’entendre-ho. Si fas una oferta turística o econòmica, funcioni o no, la gent ho comprèn perquè té l’objectiu de fer calés, que vinguin visitants que portaran divises. En canvi, posar el poble en el mapa amb oferta cultural, tal com ho han aconseguit a Calonge, o com ho intentarem nosaltres amb els trobadors, és més complicat, encara que ens reporti un prestigi i un coneixement. La sort si funciona és que amb el temps el poble s’ho acaba fent seu. Vostè ve de l’activisme musical. Creu que aquestes complicacions són un tret general del país?És generalitzat a tota la societat. No tenim la cultura com un valor principal. És un mal de soca-rel, una cosa de més a més, quan ja tenim tota la resta feta. Llavors que entrin els pallassos…Això mateix, les engrunes. Queda bé, però ningú li dona el valor que té. Ciutats com Barcelona que havia estat un punt de producció atractiu, tampoc ho és ara mateix. La gent mira Telecinco o qualsevol tele, i si li ofereixen merda, doncs es queda amb la merda. La turismofòbia també ha arribat a Gombrèn?Hi ha una mica de tot. Hi ha qui té més aviat xenofòbia als que no són de casa, però afortunadament també molts que no en tenen. A Barcelona ho entenc, perquè les poques vegades que hi vaig passeges i tot és una mena de parc temàtic per als turistes, preus inclosos. Aquí això no ens passa. A les eleccions catalanes el va sorprendre que Aliança Catalana fos la força més votada a Gombrèn.No em va sorprendre, no. Més aviat em va sorprendre que no tingués més vots a altres llocs del país. Aliança fa uns plantejaments d’immigració, en una comarca on no hi tenim problemes. A Ripoll n’hi ha perquè ningú se n’ha fet càrrec ni s’ha tractat bé. Si no, tampoc hi serien. A la comarca tenim molt presents els atemptats, i això fa mal. A més els vents que bufen a Europa ja sabem que són aquests. En canvi, a llocs on sí que tenen problemes d’immigració, AC no van tenir tanta repercussió com aquí, potser també pel fet que la candidata sigui ripollesa. El va entristir?Sí, perquè t’adones que hi ha poca cosa sota la barretina. La senyora Orriols planteja uns problemes que algú havia de posar sobre la taula, i en aquest sentit la felicito. El que no comparteixo són les seves solucions. Pel que fa a la resta, ja no és que no es plantegin solucions, sinó que estem a un nivell que no m’agrada dir-ne de “bonisme” sinó més aviat de fer el préssec. Sabem que el problema de la immigració no ve del cel. Hi ha molts motius. Al nord d’Europa s’està traient la immigració, i molta ve aquí. Allà es queden els que treballen i no representen cap problema, però els que no interessen ens els porten. És un problema estructural de la Unió Europea, molt complicat. Però la gent que vota alegrament Orriols desconeix l’impacte que això pot tenir. La segona residència està ben regulada a Gombrèn?Simplement no està regulada. Ens apareixen habitatges d’ús turístic, i això genera un problema que també té la comarca, i és la falta d’habitatge. Des de la pandèmia, el lloguer ha augmentat els preus de forma escandalosa. Hi ha cases amb propietaris que estan buides, que impedeix que s’hi instal·lin nous habitants. Aquí tenim una segona residència diferent de les de la Vall de Ribes o Camprodon. Hi ha la casa de l’avi, pràcticament inutilitzada, però no patim el macroturisme de segona residència. Ni dretes ni esquerres sembla que tinguin voluntat de solucionar aquest tema.No sé si tenen la voluntat, però posar-hi calés, no ho han fet. I és un problema car, que no es resol amb quatre duros. Nosaltres fem el que podem posant un pis de lloguer, arreglant-ne un altre de municipal, o reformant una casa de dalt a baix que costarà molts diners. Tot plegat per poder-los oferir a 300 euros quan els preus que es demanen ara mateix estan per sobre del doble. L’objectiu és influir en el mercat abaixant preus perquè la resta també els abaixi. La telefonia encara és un maldecap per al municipi?Ara mateix ja no. Ho era per una companyia, però van fer reparacions i fa temps que no tenim queixes. I el transport públic?Últimament hem rebut propostes per al transport públic a demanda, que ens semblen interessants. Tenim serveis regulars, però sovint hi viatja poca gent, i a vegades, ningú. És un tema complicat d’arreglar. Gombrèn és un poble que tradicionalment ha tingut alcaldes longeus. Es tornarà a presentar, acabats els vuit anys?Compto que no. No està en les meves previsions. Però a les últimes eleccions tampoc volia, i aquí estem. Si de Cèsar Ollé depengués, tenint en compte que es presenta amb una llista associada a ERC, faria Salvador Illa president de la Generalitat?Ni fart de vi. I menys amb els antecedents que té com a ministre espanyol de sanitat durant la pandèmia. Ara bé, tampoc et sé dir a qui faria president.

“Vivim en un país en què la cultura s’emporta les engrunes”

Manlleu portarà al pla de barris un projecte amb actuacions sobretot al centre i el passeig del Ter

Gil Codina pren possessió com a alcalde de les Masies de Voltregà

Ripoll torna a amenaçar de retirar la recollida de residus al Consell

“En un poble de 200 habitants no es tracta de pensar en volum, sinó en serveis de qualitat”

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

Tanca el Viena de la plaça Major de Vic

Mor Jaume Parramon, en Jaume del 'Parra' de Manlleu

Mònica Usart i el llegat Pratdesaba

Vicens Maquinària argumenta la compra de Vernis per "la voluntat de continuar avançant en la professionalització"

“Som dels pocs llocs on sobreviu un nucli de granges de vaques de llet”

El Tour confirma que hi haurà tercera etapa però sense públic ni caravana un cop a França

Francesc Esteller, el nen que anava a l’estació per veure els que abandonaven

Arnau Tordera, i el retorn simfònic d'Obeses, dissabte a la Plaça Major de Vic

“Tenia molt clar que no volia repetir. El meu moment era el 2023”