Tal com ja havia dit la nit electoral, Xavier Guitart reconeixia aquest dissabte que el resultat “ha costat de pair”. La seva victòria amb més d’un 70 per cent dels vots i 9 dels 11 regidors del consistori li obre les portes d’un mandat tranquil, però tot i això va dir que el començaven “amb ganes d’escoltar i ser aconsellats”, en un discurs breu, tancat per l’ovació dels assistents que omplien la sala de plens.
Més llarg i detallat va ser el parlament del regidor Xavier Juncà, que representarà al costat de Marcela Mendieta el grup de Més Camprodon-ERC, després que el cap de llista, Joaquim Coch, decidís plegar abans de prendre possessió. Juncà va reconèixer que el resultat havia estat “una pallissa, en llenguatge futbolístic”, i es va posar a disposició de l’equip de govern per “ajudar” en el que fos possible, tot avançant que amb només dos regidors “no tindria sentit fer una oposició ferotge”.
De fet, ni tan sols es va presentar com a candidat, i el vot dels dos regidors d’ERC va ser en blanc. Juncà va dir que continuarà “perquè ens devem a les persones que ens van votar”, i va avançar qüestions que creu que “s’hauran de resoldre” durant aquest mandat, com ara la de la convivència “entre cotxes i persones” en un poble en què hi ha moments concrets de molta saturació. Els problemes de “civisme” també els va posar en el seu programa, que va dir que tenia molts punts coincidents amb el de Tots per Camprodon – PSC.
La sessió va tenir diversos moments entre emotius i anecdòtics. Va començar amb l’alcalde repartint entre tots els regidors un pin institucional, que l’Ajuntament no havia tingut mai. També el va donar als dos exalcaldes presents a la sala, el socialista Esteve Pujol i l’independent Xavi Sala. En el seu parlament va recordar tots els alcaldes precedents, començant per Berta Badà, la mare d’Esteve Pujol.
I es va emocionar en el moment de parlar de la seva família, amb aplaudiments del públic que van cobrir la pausa en el discurs. Xavier Juncà, per cert, va recordar que amb l’alcalde eren “amics de poble” de fa temps, i que s’havien conegut jugant a futbol junts. Davant la proximitat de la festa major, tant Guitart com Juncà van incloure el “visca Sant Patllari!” a l’acabar les seves intervencions.
{{ comment.text }}