El nombre d’aturats sense cobertura ha tornat a pujar tant durant l’any 2020 com fins al febrer d’aquest 2021, que és fins quan hi ha les darreres dades a les comarques d’Osona i el Moianès, però en canvi ha baixat al Ripollès. Entre els que no reben ajuts hi ha des de persones que estan apuntades a l’atur i encara no estan treballant o busquen un canvi de feina fins a, la majoria, persones que ja han esgotat qualsevol de les prestacions i són aturats de molt llarga durada. A Catalunya la taxa de cobertura també ha baixat i se situa en 57,9%, havent-hi un 42,1% de persones aturades sense cap prestació.
A Osona un 55,1% dels aturats reben algun tipus de prestació –5.068 dels 9.192 que hi havia al febrer– mentre que 4.124, un 44,9%, no en rep cap. D’aquests 5.068, 2.893 reben la prestació contributiva fins a dos anys, 1.992 obtenen el subsidi assistencial i 183, la renda activa d’inserció. Manlleu i Vic tenen les taxes més baixes, amb un 46,3% i un 51% d’aturats amb cobertura. Al Moianès, dels 411 que reben prestació, un 58,9% del total, 260 reben la prestació, 135 el subsidi i 16 la renda activa d’inserció. Moià i Castellterçol són les poblacions amb més afectats. Al Ripollès, en canvi, dels 1.197 estan sense prestació 345, un 28,8% del total. Un percentatge que s’acosta al que hi havia entre els anys 2009 i 2010, quan començava l’anterior crisi financera i es venia d’uns alts percentatges de cobertura. La xifra del 71,2% dels aturats amb cobertura és la més positiva de les tres comarques, tot i que al febrer baixa en relació amb el desembre. Dels 852 aturats que reben prestació, 522 ho fan al nivell contributiu, 302 reben el subsidi i 26, la renda activa d’inserció.
Els anys anteriors a la crisi del 2008, les cobertures en prestacions eren molt altes –en el cas d’Osona, del 84%–. Aquell nivell, tot i l’excepció actual de la comarca del Ripollès, no ha tornat. Valorar el que està passant més enllà de l’augment de l’atur i “sobretot del de llarga durada ja arrossegat del 2019”, com explica la responsable de l’Observatori Socioeconòmic d’Osona, Sandra Àlamo, és complicat. “Estem en una situació nova que fa difícil preveure què pot passar un cop s’acabi l’opció de l’ERTO”, diu, mentre afegeix que “es poden convertir en ERO”. La no cobertura dels aturats comporta, alhora, l’augment dels ajuts assistencials.
{{ comment.text }}