Si s’hagués de fer un titular genèric de l’evolució de les finances dels ajuntaments d’Osona i el Ripollès durant l’últim mandat segurament la idea que generaria més consens seria la de la notable reducció del deute bancari. Segons les últimes dades disponibles al Ministeri d’Hisenda, corresponents al 31 de desembre de l’any passat, el deute viu conjunt dels ajuntaments d’Osona s’ha reduït un 42% respecte al de quatre anys abans (de 71,75 milions el 2014 a 41,32 el 2018) i el del Ripollès, un 33% (de 21,80 milions a 14,50). Aquesta disminució no es produeix per cap conjunció astral, sinó que té molt a veure amb el marc legal: la Llei d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera (LOEPSF) colla els ajuntaments.
Ja no hi ha barra lliure per demanar crèdit. D’una banda, l’obligació de respectar el principi d’estabilitat pressupostària (els ingressos no financers com impostos, taxes, subvencions o alienacions han de ser iguals o superiors a les despeses ordinàries i inversions) i, d’altra banda, el fet que el superàvit obtingut en liquidar el pressupost s’hagi de dedicar a amortitzar crèdits són variables que expliquen la reducció del deute. L’obligació de destinar el superàvit a reduir deute s’ha flexibilitzat en els darrers anys i, ara, es permet utilitzar-lo per a inversions financerament sostenibles. El concepte financerament sostenible s’objectiva a partir d’un seguit de paràmetres, un dels quals és que les inversions que es facin no incrementin en el futur la despesa ordinària.
Aquestes mesures contrasten amb el poc cost d’interessos que tenen ara mateix els crèdits. Referenciats majoritàriament a l’euríbor, s’han abaratit. Aquest índex va tancar l’agost en negatiu: -0,356. Per aquest motiu els experts opinen que des d’un punt de vista financer sigui òptim amortitzar crèdits a un interès baix i exposar-se, pel retard en el cobrament d’una subvenció, per exemple, a haver de sol·licitar un crèdit pont o fer una pòlissa a un interès superior. Tot i això, amb l’inici del present mandat, i després d’anys de reducció, és fàcil que l’endeutament torni a créixer per finançar inversions. A 31 de desembre de 2018 hi havia 24 ajuntaments d’Osona i 3 del Ripollès sense endeutament bancari. Aquest 2019 ja hi ha hagut canvis. Sant Martí de Centelles, per exemple, també ha amortitzat tot el deute. Apareixerà reflectit a les dades d’aquest any que es faran públiques el curs que ve. L’endeutament viu només recull els crèdits bancaris. Per això el real (inclou altres conceptes) sol ser més elevat.
