La doctora Judit Serra, especialista en microbiologia, encapçala des del Consorci Hospitalari de Vic un grup d’estudi que inclou 14 centres de l’Estat espanyol i que investiga el Mycoplasma genitalium. Es tracta d’un bacteri poc conegut que té una gran capacitat de desenvolupar resistència als antibiòtics.
Quins són els principals objectius del grup que presideix?
El projecte és per estudiar el Mycoplasma genitalium, un microorganisme que per les seves característiques avui en dia es coneix poc però que se sap que és un causant de les infeccions de transmissió sexual. La principal preocupació que tenim és que té una gran capacitat de desenvolupar resistència als antibiòtics. L’objectiu, en ser un projecte al qual participem 14 centres, és aglutinar dades representatives de tot el país. Això permetrà revisar les guies de tractament i determinar si cal modificar-les.
Com indica el seu nom, afecta els genitals. Què més sabem sobre aquest bacteri?
És el bacteri de vida lliure més petit que es coneix. Té un material genètic molt simple i, per les seves característiques, és molt difícil de detectar amb les tècniques i mitjans que tenim habitualment als laboratoris. És per això que fa relativament poc que s’estudia. Sí que se sap que es transmet exclusivament per via sexual. Pot provocar infeccions bastant greus tant en homes com en dones.
Quines?
En homes, uretritis, que és una inflamació de la uretra. En dones, les infeccions de transmissió sexual (ITS) són sempre més perilloses, perquè moltes vegades són molt asimptomàtiques en fases inicials i quan es diagnostiquen poden haver derivat en complicacions, com seria el cas d’una cervicitis, una malaltia pèlvica inflamatòria. Si no es diagnostiquen, poden arribar a comportar infertilitat femenina.
Com es detecta la presència del bacteri?
Amb la sospita que hi pugui haver alguna d’aquestes infeccions. En les últimes dècades s’han desenvolupat tècniques de biologia molecular que detecten el material genètic del bacteri, però per les seves característiques li costa molt créixer en medi de cultiu i fins fa uns anys no el coneixíem, passava desapercebut.
Es fan moltes campanyes per prevenir les ITS. Tot i això, considera que la gent està prou conscienciada?
Possiblement no. Penso que una de les principals causes és el fet que el VIH s’ha convertit en una malaltia crònica gràcies als tractaments que tenim a dia d’avui. Quan una persona s’infecta, pot viure pràcticament tota la vida amb tractament i sense més complicacions. Això ha rebaixat l’alerta i la por respecte a la resta d’infeccions de transmissió sexual, que en són moltes i probablement la població no coneix.
A les escoles i instituts es dediquen molts esforços a la prevenció. Què falta?
És complicat. Des de les escoles ja fa anys que s’està fent feina, però hi ha una part important que s’ha de fer a casa, com l’educació dels pares. Conscienciar dels perills que hi puguin haver i donar recursos per prevenir les infeccions.
Quins són els reptes de futur a curt termini del grup d’estudi que presideix?
Inicialment és molt una feina de gestió, perquè implica molta gent i moltes mostres. Espero a partir de l’any que ve començar la part de veure realment on estem i aconseguir resultats. A l’hospital estem intentant crear un grup de treball per tirar endavant diferents línies de recerca amb les malalties infeccioses. És un camp que dona per molt i on encara hi ha molt per investigar.
Així doncs, els resultats es coneixeran el 2022?
Tenim finançament per a tres anys. A partir dels dos primers començarem a tenir resultats més preliminars, però no serà fins a l’últim que obtindrem el grup de dades generals. A més, també està previst que una part del treball s’enviïn mostres a un centre de Copenhaguen, a Dinamarca, perquè hi ha un centre molt especialitzat en aquest tema, amb una persona que té una gran trajectòria científica sobre això. Ell farà una part més complexa que precisa requisits tècnics que aquí no tenim. Això serà el que ens permetrà lligar-ho tot. A partir d’aquí, analitzar les dades i veure si realment el que estem fent és el correcte o s’han d’introduir modificacions en la manera com manegem la infecció.
Al projecte hi participarà tothom que tingui la simptomatologia?
Quan detectem un pacient que podria entrar a formar part d’aquest estudi, se l’informarà i se li demanarà si en vol formar part.
Quin és el seu recorregut professional fins a arribar al Grup d’Estudi d’Infeccions de Transmissió Sexual (GEITS)?
Soc farmacèutica, vaig estudiar Farmàcia a Barcelona. Després em vaig preparar per fer l’especialitat de microbiologia i em vaig formar durant quatre anys a l’Hospital Vall d’Hebron. Allà vaig començar a fer temes de recerca enfocats amb el d’aquest estudi. Hi vaig tornar el 2012, després de dos anys en un laboratori a Terrassa, i contractada com a facultativa vaig presentar la tesi doctoral i vaig engegar diferents línies de recerca sobre resistència als antibiòtics, epidemiologia molecular.
Com és que acaba presidint el grup?
Fins fa uns mesos vaig tenir l’oportunitat de ser la presidenta del Grup d’estudi d’infeccions de transmissió sexual de la societat espanyola de microbiologia i malalties infeccioses. Això ens ha obert moltes portes i ens ha permès aglutinar molta gent que treballa en aquest mateix àmbit.
