“Si realment volem reduir les víctimes d’accident, hem de treure cotxes”

Nascut a Campdevànol el 1964, Ramon Lamiel és el director del Servei Català de Trànsit des de fa tres anys. Continuarà en el càrrec com a mínim fins a final de mes, a l’espera de si hi ha canvis i nous nomenaments a mesura que avanci el desplegament del nou Govern socialista a la Generalitat. Lamiel es va llicenciar en Biologia, però també té una diplomatura d’Enginyeria del Medi Ambient i formació posterior en administracions públiques. La carrera l’ha desenvolupat sobretot a l’Ajuntament de Barcelona, en àmbits de transport i socials, com ara l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. Si l’avisen d’un accident greu al Ripollès, quina carretera li ve al cap?De les d’Osona i el Ripollès, la que s’emporta la major part del nostre interès és la C-17, per la quantitat de vehicles que hi circulen. Tot i això, hi ha un triangle de carreteres al voltant de Vic, cap a Manlleu, Torelló, el Lluçanès… que apareixen recurrentment als índexs de perillositat. Un exemple d’això és la C-37 i, últimament, la C-62 al Lluçanès i l’Eix Transversal, on han repuntat els accidents. La C-17 vostè la considera una bona carretera? És segura?Les dades demostren que la perillositat baixa molt a les vies de doble carril i un únic sentit de circulació, com és el cas de la C-17. No s’hi produeixen xocs frontals, l’accident més letal. A tot això s’han de sumar altres millores i intervencions. Si ens fixem en l’índex de perillositat EuroRAP, ara mateix ens preocupen més aquestes altres carreteres del perímetre de Vic. Mèrit dels radars?Hi han contribuït, però no només. A vegades m’he trobat intervenint en algun mitjà de comunicació que posa tot l’èmfasi en l’interès recaptatori. No és veritat. Els radars els col·loquem on s’acumulen pics anormals d’accidents: encreuaments perillosos, zones de revolts, punts recurrents de sortida de via a causa d’excessos de velocitat… Al cap de tres anys tenim l’obligació d’analitzar si realment estan servint per reduir la sinistralitat. Quan vaig arribar al Servei Català de Trànsit vam revisar les 240 caixes repartides arreu de Catalunya. No a totes hi ha aparell, per tenir marge i traslladar els radars en cas de detectar que es disparen els sinistres en un punt en principi controlat. Normalment, sempre acabem parlant de reduccions molt notables, d’entre un 70% i un 90%. El de tram al Congost ha augmentat la seguretat en una zona de revolts que abans era letal. Quines són les carreteres del voltant de Vic que més els preocupen?Un dels problemes d’avui dia és que ens trobem una sinistralitat dispersa. Des que va començar l’any, a Catalunya hi ha hagut 87 víctimes mortals, que possiblement han perdut la vida a una setantena de carreteres diferents. Això vol dir que ens hem de moure. A banda dels radars de tram i els fixos, treballar amb mòbils. Hem copiat de França els que van a sobre un carro. Preveiem posar-ne a l’Eix Transversal. Des del seu desdoblament, el 2013, els accidents greus hi havien caigut en picat, però el primer mig any d’aquest 2024 ha estat dolent...Per això hem d’actuar. Fa poques setmanes també hi vam fer, juntament amb els Mossos d’Esquadra, una campanya d’helicòpter amb radar de velocitat. Al viaducte de Sant Sadurní d’Osormort, eternament en obres, hi tenim les caixes taronja, igual que en alguna carretera perpendicular. Sabem que els cinc quilòmetres de la C-37 entre Manlleu i Torelló entraran al programa 2+1, però què implica això? S’habilitaran més carrils a banda i banda, una mitjana de separació...?El titular de la via és el Departament de Territori, ho hauria de contestar ell. L’última notícia que tenim nosaltres és que no s’hi col·locarà un xurro de formigó com a la C-55. Una senyalització central molt visible i contundent que evidenciï que no es pot avançar sí, però no d’aquest estil. Des del Servei Català de Trànsit podem complementar-ho instal·lant tecnologia que balancegi el trànsit i eviti concentracions de tants vehicles a les vies d’alta capacitat. Això valdrà tant per a la C-25 com la C-37 i aquesta xarxa de carreteres secundàries que ens preocupen al voltant de Vic. Què ens hem d’imaginar?Els radars són infraestructures tecnològiques de transport i seguretat, com també els avisadors d’animals, ciclistes i motoristes. L’any que ve s’intervindrà, per exemple, a tot l’Eix Pirinenc –la nacional 260 des del Pont de Suert fins a Portbou– i vies de l’entorn, entre les quals la C-16, la C-14 o la C-17. Per fer-hi què?Som bons en velocitats variables. Preveiem instal·lar-hi pòrtics on s’indiqui als conductors que l’han de moderar. Serà possible mitjançant intel·ligència artificial i per motius com una situació meteorològica adversa, congestió… Tot plegat ho enriquirem amb més informació d’interès per a aquell eix, com ara alertes de fauna salvatge o de presència de ciclistes i motoristes. Per llocs com la collada de Toses, té tot el sentit. Una altra cosa que estem treballant són les cruïlles intel·ligents: col·locar avisos a punts malvats i on sabem que mai es farà una rotonda. D’aquests pòrtics amb panells variables, actualment gairebé no n’hi ha fora de Barcelona. Ens poden ajudar molt a controlar la velocitat. La inversió que requeriran és altíssima, però tenim diners i un calendari de desplegament d’ara al 2030. I així anar teixint una xarxa de bones carreteres secundàries que espongin les principals?Últimament, els caps de setmana estem veient molta congestió al viaducte en obres a Sant Sadurní d’Osormort. No és gent d’Osona que va i torna de la platja, sinó de Barcelona que s’estalvia l’AP-7 passant per la C-25 i la C-17. Fins i tot el president del RACC. És un exemple de com millora la xarxa en plantejar alternatives de circulació. Hem parlat molt de velocitat i carreteres, però què passa amb les distraccions?Els accidents mai tenen una sola causa, se n’hi sumen diverses. Al que hi va haver a la C-37 a Castellfollit del Boix [Bages] al juny, amb tres ferits crítics i tres víctimes mortals, entre les quals una dona de Vic, hem pogut constatar per càmeres que hi havia excés de velocitat, conducció sota els efectes de l’alcohol i una distracció. Al frontal d’aquest juliol a Ripoll no sabem exactament quina, però també. Del global d’accidents, no només els mortals i els greus, en el 25% hi ha com a concurrència la distracció. El telèfon mòbil?Majoritàriament, però no sempre. Pot ser menjar. El setembre del 2022 van morir a la C-12 a Alfés [Segrià] tres motoristes. Els va atropellar una dona que bevia un cafè comprat a la gasolinera cinc minuts abans. Què es pot fer per combatre les distraccions?Tal com parlàvem d’avisos de fauna, cues, accidents... introduir algun element tecnològic que les multi. A les entrades de Barcelona ja funciona. Tenen estudiat si els conductors som cada vegada més prudents o més temeraris?Al volant hi ha cada vegada gent de més edat perquè, tot i que a comarques es nota menys, pocs joves de ciutat es treuen el carnet de conduir. A les carreteres actualment predominem els boomers, amb una formació viària de temps enrere que no s’ajusta a elements com les rotondes. A això hi hem de sumar la pèrdua de reflexos vinculada a l’edat. La DGT hauria d’impulsar, més enllà dels exàmens de renovació del carnet, formació viària. Els números canten: un 60% de les víctimes d’accident mortal són persones de més de 50 anys. No crec que el problema el tinguem amb els joves. Anant al fons de la qüestió, però, diria que falten carreteres o és que hi ha massa cotxes?Des del primer dia que he estat molt contundent: si el 2030 volem haver reduït a la meitat les víctimes mortals del 2019, que és l’objectiu de totes les autoritats europees del trànsit, i que el 2050 siguin zero, hem de treure cotxes. No que millorin i millorin les prestacions i tothom en pugui tenir, sinó oferir bones alternatives de transport públic i que una part de la població ni s’ho plantegi. El problema és que en transport públic hem perdut un llençol a cada bugada. Només cal veure la línia R3. Des de Trànsit estem potenciant els carrils d’entrada a les ciutats via autocar. N’hem fet a la C-31, la C-58, s’està construint el de la B-23 pel sud de Barcelona... Què pensa de possibles variants com la de Roda de Ter o la Guixa?Sense entrar en aquests casos concrets, que els desconec, puc dir que nosaltres fugim de noves carreteres. El que proposem és millorar les connexions entre les existents, incrementar la plasticitat per balancejar el trànsit d’unes a altres. Hi ha llocs que, un cop s’han pres determinades decisions polítiques, es comprova que la infraestructura no està ben dotada i s’ha d’ampliar. Aleshores d’acord, o potser una travessera molt congestionada i d’alt risc, però en general hi ha moltes mesures de pacificació perquè es pugui resoldre el problema amb els vehicles circulant a menys velocitat. Potser m’equivoco, però diria que l’època de construir grans carreteres ja ha passat. “Fa molts anys que no em posen una multa per excés de velocitat” Sap si continuarà com a director del SCT?De moment no, però em miro més el que hem aconseguit aquests tres anys que no si hi seré a partir d’ara. Per ganes continuaria?Els bons projectes de transformació i gestió pública duren uns sis anys. M’agradaria completar els que falten, però de tota manera ja hem materialitzat o embastat projectes pendents de fa temps. Com ara? Les subvencions d’un màxim de 150.000 euros a municipis de menys de 50.000 habitants per materialitzar intervencions proposades als plans de seguretat viària, els carrils addicionals a les autopistes un cop alliberats els peatges, totes les mesures d’innovació que comentàvem a grans eixos viaris, millorant la seguretat mitjançant intel·ligència artificial… També hem provat els drons i sabem com treure’n profit, hem activat dispositius de realitat virtual perquè persones que han comès violència viària puguin posar-se al lloc de la víctima i, entre altres, el programa Invictes, d’atenció posterior a ferits greus. Una de les entitats que presta el servei a la Catalunya Central és l’ADFO. Fa mal gestionar accidents?Sí. Puc assegurar que n’hi ha que queden gravats. Vostè va néixer a Campdevànol, però fa molts anys que viu a Barcelona. Quin vincle manté amb la comarca?La meva dona, la Montse, també és de Ripoll, i a banda d’una casa hi tenim família. Pugem sempre que podem. Condueix un... Dacia Sandero. No fa pinta d’anar ràpid.Quan era jove segurament premia una mica més el pedal, però fa molts anys que no em posen cap multa per excés de velocitat. Es va treure el carnet a la primera? Sí, l’any 1982 a l’autoescola Ripollès. Tenien d’eslògan “No ensenyem a aprovar, sinó a conduir”. Algun altre vehicle? Bici elèctrica. Me la vaig comprar pensant a moure’m per Barcelona durant i després de la pandèmia, però de moment l’he fet servir pel Ripollès. Una prova d’estrès estant al capdavant de Trànsit. Les manifestacions i vagues dels pagesos. M’ho enduré com a experiència. Vam descobrir alternatives de mobilitat que s’han quedat com a rutes, i on ens sembla interessant invertir i posar infraestructura per incrementar la seguretat. Ha tallat mai cap carretera?Una vegada als anys 80, quan devia estar acabant la carrera. En una de les crisis a La Farga Casanova, Comforsa, l’amenaça de tancar la fàbrica semblava molt real, amb el risc que es quedessin sense feina centenars de famílies. Vam fer una manifestació des de Campdevànol fins a Can Villaura.

“Si realment volem reduir les víctimes d’accident, hem de treure cotxes”

L’Esquirol licita les obres de les futures pistes de tennis

Estrenen el centre d’innovació de la neu a Camprodon

Esport, tradició i llegenda

“Hem de ser àgils, el màxim de sostenibles i, sobretot, que la ciutadania no trobi els canvis”

LA PREGUNTA

Aprova el preacord salarial del Govern amb els docents?

La família d’una difunta, atrapada al cementiri després de l’enterrament

Operatiu a Calldetenes per un delicte de tràfic de persones

Judit Sardà pren possessió com a alcaldessa de Tona, encara amb retrets de Josep Salom

Ripoll, una de les poques estacions de Catalunya on es pot netejar de grafits els trens

El treballadors de Leche Pascual tallaran diumenge la C-17 a Gurb

Tres excursionistes ferits a Vilanova de Sau i Llanars

La C-17, tallada tres quarts d'hora a Gurb, en sentit nord, en una nova protesta dels treballadors de Pascual

Oda a la bardissa, la planta que dona nom al projecte a les Berengueres d'Oló

Prenen possessió els dos nous regidors del PSC a Ripoll, a qui Orriols titlla "d'esquirols"

Ja són dues les persones mortes en l'accident de dimecres a la C-17 a Ripoll