“Que m’esculli un congrés on la majoria són homes de més de 50 anys diu molt de la nostra pagesia”

Fa 16 anys que la ramadera ripollesa Raquel Serrat (Manlleu, 1976) va començar a implicar-se amb Unió de Pagesos. En el congrés nacional del 6, 7 i 8 de febrer va ser escollida portaveu d’una permanent que la setmana passada la ratificava com a coordinadora nacional. La direcció d’Unió de Pagesos s’associa al llarg de gairebé 50 anys a dos noms: Pep Riera i Joan Caball. Deu fer vertigen, així d’entrada.La veritat és que sí. No fa massa dies, l’equip de comunicació d’Unió de Pagesos em va ensenyar una foto que, per casualitat, estem tots tres de costat i dius “uf, que petita em sento”. Són dos grans referents, però bé, acceptem aquest repte amb totes les ganes, que per això ens hem postulat. Vostè és la primera dona que encapçala el sindicat.No és res més que un reflex de la societat i és el que des de la sectorial de dones sempre hem reclamat. La dona hi ha sigut sempre a pagès, però a vegades d’una manera més invisibilitzada. Que un congrés t’acabi escollint quan la majoria de delegats són homes i d’entre 50 i 60 anys, diu molt a favor de la nostra pagesia. En aquest congrés també vam deixar per escrit que els càrrecs, si no és que hi hagi una causa justificada, no s’allargarien més de tres mandats (de cinc anys). Quin ha de ser el rumb a partir de l’any 2025 d’una organització agrària com Unió de Pagesos?Al congrés vam posar com a eixos principals l’accés a la terra i a la protecció de l’ús de l’aigua. I també que la pagesia sigui considerada un bé d’interès general, és a dir, que sigui una qüestió de país. També hem de posar l’accent que la pagesia estigui ben representada als llocs. Hi ha un cert desencant amb les organitzacions agràries, però la representació a les taules agràries és l’única manera que tenim per traslladar els nostres problemes. És veritat que som un 1,8% de la població activa, però s’ha d’entendre la importància que tenim com a sector estratègic. Parlant de representació. Quina ha de ser la del Gremi de la Pagesia?La Revolta Pagesa va mobilitzar molta gent el 6 i 7 de febrer de l’any passat perquè va esclatar quan es donava una conjuntura molt particular: moviments a Europa de tota la pagesia, els comptes corrents estaven buits perquè veníem de dos anys de sequera i, a més, gener i febrer, històricament, són mesos molt bons per fer mobilitzacions, perquè hi ha sectors que no tenen tanta feina. Ara bé, demanar representativitat essent triat a dit, ni la llei ni el sentit comú, com a país democràtic que som, ho haurien de permetre. El Gremi de la Pagesia és una organització agrària igual que nosaltres i com 200 i escaig més a tot Catalunya amb dret a presentar-se a les eleccions agràries del mes de març de l’any que ve. Mentrestant s’han reunit amb el conseller i li han arrencat compromisos.El que els promet o bé ho permet la llei o bé s’ha acordat amb una taula agrària i si afavoreix el sector, endavant. L’important és sumar. Com ha de ser la convivència entre els ramats i grans carnívors com el llop o l’os?La convivència no és possible, però aquest debat és inútil. Ja que hi hem de conviure s’ha de fer un acompanyament adequat als ramaders, s’han d’indemnitzar els atacs. No pot ser que es minimitzin o no reconeguin els atacs, tant els directes com els indirectes, perquè hi ha danys col·laterals que no es consideren. I també cal una gestió adequada. De la mateixa manera que nosaltres tenim una capacitat limitada d’animals a la nostra explotació, que es digui quants ossos pot admetre el Pirineu amb paràmetres científics. I pel que fa al llop, tenim un sector oví molt tocat. Si a més a més hi afegim tots aquests greuges, no quedarà cap pastor. Quan un ramat extensiu abandona es tanca una part de gestió de territori, es perd molta riquesa. Segur que amb mentalitats més ecologistes ens entendríem, no ens hem d’enfrontar. Hem de tenir clar quin model de país volem. Pot haver-hi altres mesures més efectives que la caça per gestionar les poblacions de porcs senglars o cabirols?Sí, i de fet gràcies a la Unió de Pagesos tenim una nova eina sobre la taula: un decret llei que permet que en zones que estiguin en emergència cinegètica sigui el mateix pagès qui pugui defensar les seves terres si té mals. I continuem treballant perquè Catalunya tingui la seva pròpia Llei de Caça, perquè juntament amb Madrid encara anem amb la llei de 1970. Tot passa per la caça?Hi ha unes espècies de fauna tan sobrepoblades que amb la caça no en tenim prou, però amb senglar i cabirol sí que hi té un paper important. També hem de fer entendre a la societat que una cosa és la caça esportiva i l’altra cosa és quan es necessita una gestió sostenible de sobrepoblacions de fauna que causen danys tant a l’agricultura com a la ramaderia, perquè poden transmetre malalties. El fosfur d’alumini s’ha d’utilitzar contra el conill?Amb el conill tenim molt a la boca les terres de Lleida, però és que d’aquí a dos dies a Osona tindrem el mateix problema. És un problema molt greu i s’ha d’actuar. El fosfur d’alumini, si s’autoritza, es farà sota unes normatives molt estrictes, podent-lo utilitzar en infraestructures públiques de manera controlada. I si és útil, hem d’entendre a nivell social què s’ha de fer. Es tracta de buscar un equilibri amb les mesures que es necessiten per gestionar aquesta fauna. Sovint es queixen d’excés de burocràcia. De què parlem?A la pagesia produïm aliments, per tant, uns controls els hem de tenir, faltaria més. Però ens arriben exigències burocràtiques d’Europa, Espanya i Catalunya. I acabem duplicant informacions o fent gestions que un et demana, l’altre no. Es podria simplificar molt. Hem d’anar treballant graó a graó. Consideren insuficient el paquet de mesures que va aprovar fa 15 dies el govern. Per què?Teníem el compromís des de l’any 2023 que es crearia una taula tècnica de seguiment per la simplificació burocràtica. No s’ha reunit mai i ha de ser una eina útil. Nosaltres ja havíem analitzat individualment tots els tràmits que es poden simplificar en determinats sectors, com el porcí. Parlen sovint també de la bretxa digital a la pagesia.L’administració pública ha d’estar per servir. Si tenim una realitat com són les zones rurals amb manca d’accés a les noves tecnologies o que el 60% de la pagesia té més de 60 anys, no tenim cap dret a demanar-los que estiguin pendents de notificacions electròniques i coneixements informàtics. El temps ja els va a favor a l’administració, perquè als més joves ja els va bé aquesta gestió, però s’ha de donar un període d’adaptació i facilitats a qui ho necessita. El sector lleter està més calmat?És un sector que està molt condicionat per la gran indústria. Ara es torna a insinuar que hi haurà una baixada de preus, però el que és molt important és aplicar d’una vegada la llei de la cadena alimentària, que està aprovada. El que fa és prohibir vendre sota el preu de cost i, per tant, protegim tota la cadena alimentària, començant pels productors. S’haurà de conviure amb el tractat amb el Mercosur?Mercosur té un acord polític. Ara l’han de ratificar tots els estats i després ha d’haver-hi un acord econòmic. Poden passar anys, però preocupa. Què s’hauria de fer? Hi ha el principi de preferència comunitària, que no s’aplica, perquè si s’apliqués es potenciarien els productes locals. Europa sempre ha fet servir l’alimentació com a moneda de canvi. Vostè coneix bé el boví i l’equí. El preu del boví està disparadíssim.No hi estic d’acord. Hem tingut uns preus justos des de fa molts anys, però ara es donen per una sèrie de condicions: venim de la sequera i molta gent es va treure molts animals i a Espanya hi ha la malaltia hemorràgica que va afectar un important cabana de boví. Hi ha una demanda al mercat i fa pujar el preu. I l’equí? Com està?Té molt recorregut perquè és un sector molt oblidat. S’han rebut uns ajuts associats a la ramaderia extensiva i volen potenciar-la i l’equí no hi està considerat. S’han activat uns ajuts de producció sostenible, a la ramaderia sostenible. L’equí tampoc hi és. I és allò d’anar-los recordant cada dos per tres, que existim. Som l’únic sector que no tenim taula sectorial i des de la Federació (FECAPI) hem reclamat crear-la. També tenim sobre la taula, de cara al 2027, la reforma de la nova política agrària comuna a escala europea, perquè és un sector que no s’ha considerat mai ni pel que fa a ajudes ni com a sector de producció. Destaca més el cavall d’oci. “Hem de deixar de creure que és bona notícia que no s’obri una granja de porcs” Parlem del porcí. Reclamen mesures perquè el nou reial decret de benestar animal no faci disminuir la capacitat de les granges.Hi hem estat treballant i se’ns ha dit que el Ministeri decretarà una moratòria, tot i que no serà immediata, però tenim el compromís. El que hem de deixar de creure a nivell social és que sigui bona notícia que en un territori no s’ha obert cap granja. Hi ha zones on potser no en calen més, però on es pot estar donant vida a aquell territori i al sector. Aquí estem en zona vulnerable.Si s’ha arribat a aquesta situació, evidentment, és perquè hi va haver molts anys que les coses no es van fer bé. I estem d’acord que en zones vulnerables s’hagi de prendre mesures, però que sigui igual per a tothom, que no només rebi la petita pagesia. Tothom ha de complir. No ha de ser un tabú parlar de les dejeccions ramaderes. Els fems o els purins són font de fertilització orgànica, els necessitem. Tenim una normativa de com els hem d’aplicar als camps i quan algú veu un tractor amb una cisterna, que no l’assenyali com un criminal, perquè està fent una feina de fertilització i l’està fent bé. Ja fa anys que complim les normatives. El pagès també ha de ser un actor en la transició energètica i sovint es posa sobre la taula la dicotomia entre cultiu o plaques solars.La posició d’Unió de Pagesos en aquest sentit és molt clara. Diem energies renovables, sí, si no és a costa d’un pagès. Què volem dir? Que les grans empreses que estan invertint o que estan prometent inversions en aquest sentit busquen les terres més accessibles, que moltes vegades coincideix amb planes agrícoles i que són molt bones. El 70% de les terres que es cultiven estan en règim d’arrendament. Això vol dir que qui acaba decidint si aquelles terres les lloga a un pagès o les acaba venent a una empresa de fotovoltaiques és el propietari. Per tant, tenim un problema. Demanem que es protegeixi el sòl agrari i des d’Unió de Pagesos hem decidit que portarem al contenciós tots els projectes de parcs fotovoltaics que tenen més de vuit hectàrees perquè no n’hi ha cap que porti adherit un estudi d’impacte agrari i tenen l’obligació de fer-ho. I plantejar solucions com la convivència de plaques fotovoltaiques a determinada alçada i cultius?Des de Unió de Pagesos, tenim identificades unes 100.000 hectàrees que es podrien aprofitar per posar plaques solars, fins i tot en teulats de polígons industrials. Ara, és clar, per a aquestes empreses no són tan atractives perquè les línies d’evacuació queden més lluny i el cost és més elevat. Socialment costa d’entendre que un producte produït aquí sigui més car que un que ve de quilòmetres lluny. El preu és sovint un element decisiu a l’hora de comprar.Això es dona perquè tenim unes exigències de producció molt més altes. Europa és el continent que té unes exigències més elevades de control de fitosanitaris, de benestar animal, de sostenibilitat, de consciència social, de relacions laborals i de drets humans. Això fa que s’encareixin els productes davant dels de països tercers on estan utilitzant substàncies que aquí fa molts anys que estan prohibides o la mà d’obra és fins i tot infantil o no està regulada. Estem en competència deslleial. Com a consumidors tenim dret a saber d’on ve el que comprem. Hi ha qui tria per preu perquè no arriba a final de mes, tothom ha de fer-ho com bonament pugui, només faltaria. Però moltes vegades és qüestió de prioritats: trobem cara una garrafa d’oli a 50 euros i no ens plantegem que aquella garrafa ens dura mesos. I, en canvi, ningú es qüestiona si un nen de 16 anys ha de portar un mòbil de mil euros a la butxaca. Per tant, a vegades també és qüestió de prioritats.

“Que m’esculli un congrés on la majoria són homes de més de 50 anys diu molt de la nostra pagesia”

Granollers de la Plana, el punt de trobada de la pagesia

Josep Espona, nou president de la Cooperativa Plana de Vic

Fira de Sant Isidre a Granollers de la Plana, sense boví

La festa major de la Revolta a Barcelona s’allarga 24 hores

LA PREGUNTA

Aprova el preacord salarial del Govern amb els docents?

El ‘do’ de trobar aigua sota terra

La família d’una difunta, atrapada al cementiri després de l’enterrament

“Venim de pagès i ningú ens ha de convèncer de treballar amb xip local”

Operatiu a Calldetenes per un delicte de tràfic de persones

Manlleu estrena un mural gegant de Pilarin Bayés que converteix la ciutat en una enciclopèdia visual

Operatiu de la Guàrdia Civil a Vic per delictes econòmics

Incendi a l'adoberia de Can Macara de Vic

Protesta a Vic per plantar cara al Plater

Ja són dues les persones mortes en l'accident de dimecres a la C-17 a Ripoll

L’enxampen amb 17 embolcalls de cocaïna a Vic