“Vaig sortir de l’armari quan vaig conèixer algú igual que jo”, va ser el seu primer referent i el va ajudar a fer el pas, recorda el centellenc Àlex Font. “No ho vaig fer abans perquè no pensava que fos possible o ho veia com una cosa fictícia, que només passava a les pel·lícules”. Tenia 21 anys, la mateixa edat en què va descobrir el primer conte infantil sobre diversitat sexual. El va conèixer a través d’una professora del grau de Mestre d’Educació Infantil que va estudiar a la Universitat de Lleida. Ara vol aportar el seu granet de sorra a la literatura infantil amb la publicació de Per què es riuen de Noa? (Editorial Bellaterra), un conte que tracta sobre la identitat de gènere.
La idea del llibre va sorgir del seu treball de final de grau que tractava la diversitat sexual en la literatura infantil. “Costa trobar contes d’aquestes temàtiques, sobretot en botigues físiques, n’hi ha molt pocs i no es coneixen”, assegura. Després d’una recerca en va trobar de diferents temàtiques relacionades com l’homosexualitat, persones trans, diversitat de família, rols de gènere, d’educació sexual en general i també sobre abusos sexuals. L’autor pensava que era interessant que els més petits “es puguin posar a la pell de què pot sentir una persona que és petita i no és acceptada pel seu entorn, com Noa, qui protagonitza el conte de Font. Al principi del relat “en cap moment es diu cap pronom ni masculí ni femení” i en les il·lustracions d’Inés Garriga-Nogués, explica el mestre, van intentar utilitzar colors que no fossin ni blaus ni roses, que socialment se solen atribuir a un gènere determinat. Al conte es mostra com Noa va a l’escola i els seus companys es riuen de determinades accions que fa, per la qual cosa “intenta canviar la manera de fer i de ser per adaptar-se” fins que arriba a un punt en què “explota i diu: soc en Noa, no la Noa”. Font comenta que en aquest cas va escollir un nom “unisex”.
El conte està adreçat a infants a partir de 6 anys. Segons l’autor, en ocasions “es creu que no entenen determinades coses i ho fan millor que els adults”, de manera que, afegeix, “és important que des de ben petits” vegin que hi ha diferents models. Font comenta que habitualment la societat, i també es reflecteix en les pel·lícules, “sempre és tot molt binari, amb la norma CIS heterosexual, marcat per rols i gèneres”. Així doncs, cal que “treballem perquè des de ben petits els puguem llegir contes” sobre diversitat perquè puguin entendre determinades situacions amb què es poden trobar. “A qualsevol persona del col·lectiu LGTBI li pot costar saber què li passa quan és petita” i mostrar diferents opcions i normalitzar-les ja a través de la literatura infantil pot contribuir a normalitzar moltes situacions. “És important que des de petits se’ns ensenyi que no només hi ha dos models”, diu l’autor del conte.
La història de Noa, explica Font, però, no té res a veure amb la seva: “Des de petit anava amb un rol masculí, cabells curts… però mai ho he passat malament per ser qui soc jo” i assegura que afortunadament “vaig tenir una infància feliç”, i no es va trobar amb casos de bullying. “Ho manifestava però no de manera directa”, comenta, i també recorda que quan va explicar-ho a alguns amics li van dir que “ja era hora”. A casa també va ser fàcil, li van donar suport i el van acompanyar en tot el procés: “Cap persona de l’entorn més proper m’ha rebutjat” i no s’ha sentit discriminat, ni a la universitat quan estava fent el procés ni a fora.
Fa uns anys, explica, feia activisme, però “va arribar un punt que em sobrepassava perquè vaig deixar de ser l’Àlex per ser ‘aquell noi trans”. Font afegeix que “soc moltes altres coses; hi ha massa etiquetes que no són necessàries”. Com diu a la sinopsi del conte, “totes les persones som diferents, però totes mereixem que ens vulguin tal com som” perquè “ser diferent no té res d’estrany, encara que a altres persones, al principi, els ho sembli”.
{{ comment.text }}