“Les riuades també són el risc natural més important a Osona i el Ripollès”

El vigatà Arnau Prats Puntí és enginyer de camins, canals i ports; i, actualment, investigador a la UPC, on està acabant una tesi doctoral sobre dinàmica fluvial. EL 9 NOU hi ha parlat amb motiu dels aiguats al País Valencià, per entendre millor la magnitud del temporal i per calibrar si es podria donar una situació semblant a Osona i el Ripollès. Era previsible una DANA de conseqüències tan greus? Amb la quantitat de pluja que va caure, 772 litres per metre quadrat en 14 hores, no hi havia manera d’evitar que s’inundessin algunes zones. Durant el Glòria, el gener del 2020, Viladrau va ser on més va ploure d’Osona i el Ripollès, 424 litres en quatre dies. I el dia que més, 173, quan al País Valencià se’n van registrar 185 en només una hora. És una barbaritat, per això no es podia evitar la crescuda dels rius i que la rambla baixés com va fer-ho, però va haver-hi un error molt greu de direcció política. La gent no havia de ser a dins dels cotxes. Se l’hauria d’haver avisat de pujar a plantes superiors i llocs segurs. Amb els sistemes actuals, episodis com aquests són fàcils de predir? Els models no afinen fins a preveure exactament on caurà un patac enorme, però sí que avisen de pluges intenses en una zona determinada. Els equips que gestionen l’emergència disposen de dades a temps real, com la pluviometria o les estacions d’aforament dels rius; es pot alertar la població d’evitar desplaçaments innecessaris o no aparcar en rieres. El problema va ser que a l’Horta Sud ni tan sols hi plovia. Van passar en minuts de carrers secs a una onada de dos o tres metres. Es podria comparar amb la riuada del Francolí de l’octubre del 2019? En aquest cas van caure 300 litres per metre quadrat, que és molt, però menys de la meitat que a València. A l’Horta Sud hi va coincidir aquesta precipitació extraordinària amb que és una zona densament poblada i que la gent no estava avisada, de manera que va ser totalment vulnerable. Catalunya n’ha après a base de cops i males experiències? Històricament, el País Valencià també ha patit inundacions molt fortes: el 1982, la pantanada de Tous; o el 1957, la del riu Túria. La gent gran és conscient que no passa cada any, però té aquesta mena de fenòmens a la memòria. Osona i el Ripollès podrien ser escenari de situacions semblants? No tenim antecedents de quantitats tan grans de pluja, però el risc natural més important a totes dues comarques sí que són les riuades. L’aiguat del Ter del 1940 va ser catastròfic. A municipis com Torelló hi van morir desenes de persones. Però no és més perillós viure a les desembocadures que a les capçaleres o als cursos mitjans dels rius? No té per què, depèn de l’episodi. Si fos molt torrencial, amb una gran quantitat d’aigua en poc temps, el Ripollès és lloc de risc. L’orografia accidentada, amb molts desnivells, pot provocar esllavissades i que quedin tallades les carreteres, a més a més que hi ha poc temps de resposta entre que plou i que l’aigua arriba al riu. Els municipis d’Osona a la vora del Ter tenen més estona de maniobra per avisar la gent i que s’abandonin les zones inundables. Què més incrementa la vulnerabilitat del Ripollès? La majoria de municipis estan a les valls del Ter o del Freser, en zones al·luvials, és a dir que tenim un elevat percentatge de població exposada. El riu podria recuperar espai i portar sediments, rocs d’esllavissades... que s’enduguessin les cases o tapessin els ponts, a més a més d’obrir-se pas per carrers, com ja ha passat històricament. També es veurien afectades les principals infraestructures de la comarca, ja que tant la via del tren com la Nacional C-152 i les carreteres de Camprodon, Setcases, Queralbs... passen per la vora del riu. Un altre factor a tenir en compte és el poc temps de resposta entre que plou i que l’aigua baixa per les rieres i els torrents fins als rius principals. Ens hem de preocupar sobretot del Ter o poden ser també letals afluents i subafluents? Tots poden produir danys i inundacions sobtades. El Ter és el que porta més aigua, però també té una llera més gran i n’estem una mica més allunyats. El mig de Vic el travessa el Mèder, igual que al sud de la comarca hi tenim el Congost: a Aiguafreda hi conflueix la riera d’Avencó i hi ha antecedents d’inundacions importants, com la del 1994. Segons Protecció Civil, Montesquiu, Camprodon, Campdevànol i Ribes són els municipis d’Osona i el Ripollès amb més població resident en zones inundables. Sí, els que es troben al curs del Ter fins a l’embassament de Sau; Vic, pel Mèder, i els del Congost, sobretot Aiguafreda, Tagamanent i Figaró. En cas de pluges torrencials, en aquesta zona l’aigua arribarà fins al nivell de l’autovia. Fer obres per intentar evitar-ho seria impossible, molt i molt car, per això la clau és prevenir: avisar la població, tallar les carreteres i que hi hagin danys materials, però no víctimes humanes. Murs com el del passeig del Ter a Manlleu tenen sentit? Són endegaments que serveixen per a les riuades ordinàries, les de tempestes d’estiu o de llevantades de tardor, però per episodis extraordinaris, com l’aiguat del 40, no n’hi ha prou. Insisteixo que la solució no són grans infraestructures. Murs extremadament alts poden generar una sensació de falsa seguretat i llavors també trencar-se i col·lapsar. L’estratègia ha de ser gestionar l’emergència: avisar la gent que pugi a llocs segurs i deixar passar l’aigua. Aquests dies s’estan qüestionant molt les imatges i el paper dels mitjans de comunicació, per si s’alarma massa la ciutadania. Què en pensa? Els episodis extraordinaris són, com indica el seu nom, excepcionals, però també és important dir que poden succeir, i que tornaran a passar, segur, perquè són propis del clima mediterrani i perquè amb el canvi climàtic les pluges esdevenen més irregulars i torrencials. Potser no serà l’any que ve, ni cada 10 ni cada 20, i no cal entrar en pànic, però sí que s’han de conèixer els riscos del lloc on es viu i com actuar si hi ha una emergència. A Vic, plaques com les del parc Jaume Balmes ens recorden fins on va arribar l’aigua el 1863. Quan ens hi tornem a trobar potser no s’inundarà tanta superfície, perquè el riu s’ha endegat amb murs, i perquè a la conca hi ha més bosc que capta aigua, però en algun moment tornarà a desbordar. Com les fan, les estimacions? Basant-nos en el període de retorn. Quan parlem del de 100 anys, vol dir que la probabilitat que s’inundi una determinada zona és d’un 1% cada any; i amb el període de retorn de 500, d’un 0,2%. La primera categoria delimita les zones de flux preferent, on no es pot construir res que obstrueixi l’aigua. A les de 500, les zones inundables, hi ha usos permesos, com els comercials, esportius... Però ara ja no s’hi podria ubicar un hospital, una escola, una residència de gent gran o habitatge en planta baixa. La normativa és la que toca? Massa restrictiva? Massa laxa? No tinc motius per criticar-la. Episodis com els del País Valencià ens demostren que el risc és real. Per tant, encara que ens sembli impossible arribar a veure-hi aigua, les zones inundables s’han de delimitar correctament als planejaments urbanístics. En el cas de l’Horta Sud, s’ha inundat fins i tot més de les àrees que constaven com a 500 anys de període de retorn. Amb els models hidràulics, els enginyers fem passar aigua per una llera, però no porta sediments, vegetació, troncs, cotxes... que puguin taponar ponts i carrers. La realitat és sempre més complexa del que podem modelitzar. Caldrà fer replantejaments urbanístics? Prioritzar actuacions. A Vic, la major part del polígon industrial està en zona inundable. Traslladar-lo tot és impossible, però sí que s’ha de tenir en compte la inundabilitat a l’hora de construir habitatges, hospitals, escoles... Els edificis més vulnerables. Si no hi ha temps o opcions de trasllat, la gent ha d’estar informada dels riscos i com actuar. Què senten enginyers com vostè en constar la magnitud de la tragèdia al País Valencià? Tristesa i frustració, perquè no s’hauria d’haver mort tanta gent. La inundació era inevitable, però tenint informació a temps real de la pluviometria i de com evolucionava el cabal de la rambla, es podria haver alertat. Hem d’aprendre la lliçó que una gestió nefasta i criminal de l’emergència provoca centenars de víctimes.

“Les riuades també són el risc natural més important a Osona i el Ripollès”

La Santperenca, finalista de la promoció d’ascens a Tercera Catalana

El Centelles elimina l’Aiguafreda i passa ronda a la promoció d’ascens a Tercera Catalana

Tres excursionistes ferits a Vilanova de Sau i Llanars

Pimec demana mesures davant l’increment de les baixes laborals per incapacitat temporal

LA PREGUNTA

Aprova el preacord salarial del Govern amb els docents?

El ‘do’ de trobar aigua sota terra

La família d’una difunta, atrapada al cementiri després de l’enterrament

“Venim de pagès i ningú ens ha de convèncer de treballar amb xip local”

Operatiu a Calldetenes per un delicte de tràfic de persones

Manlleu estrena un mural gegant de Pilarin Bayés que converteix la ciutat en una enciclopèdia visual

Operatiu de la Guàrdia Civil a Vic per delictes econòmics

Incendi a l'adoberia de Can Macara de Vic

Protesta a Vic per plantar cara al Plater

Ja són dues les persones mortes en l'accident de dimecres a la C-17 a Ripoll

L’enxampen amb 17 embolcalls de cocaïna a Vic