Vagues, retards, problemes tècnics, horaris que no coincideixen amb els de la Universitat i fins i tot suïcidis són les causes que els viatgers s’han de trobar dia rere dia si utilitzen aquest servei. Segons fons del Departament de mobilitat, seguretat i emergències de de l’Ajuntament Vic “les millores en el transport públic no són una prioritat ja que només un 10% de la població l’utilitza”. Malgrat aquest tant per cent, no només els vigatans utilitzen d’aquest servei: visitants, estudiants i treballadors d’altres localitats en fan un ús diari.
El principal problema de la línia 3 de Rodalies és l’estat d’aquesta; funciona des de l’any 1929 i des de llavors no s’ha fet cap actualització. Continua un únic sentit de la marxa, en què els trens han de parar-se a les estacions (on es poden desdoblar) per deixar passar el tren que va en sentit contrari. És impossible que dos trens es creuin en marxa i això provoca demores innecessàries. El viatge també resulta mogut, degut al mal estat del terreny per on circula la via, molt lluny de ser un viatge tranquil.
L’Estat no inclou en els pressupostos per al 2013 les millores de la línia tot i estar considerada com una de les prioritats en infraestructures ferroviàries del país i malgrat la pressió en la petició del desdoblament per part de molts alcaldes, com per exemple Josep Monràs, l’alcalde de Mollet del Vallés, una de les localitats on la via té una estació.
En tot moment, la Universitat de Vic s’ha mostrat al corrent de les queixes i en molts casos ha intentat resoldre els problemes que ha pogut, l’últim, la millora d’horari del tren matinal destí Vic amb sortida a Barcelona a les 7:10. Aquest s’ha avançat 9 minuts respecte els altres anys per tal de facilitar que els estudiants de la Universitat de Vic puguin arribar a la primera classe del matí, les 8:30. Per tant, en comptes d’arribar a les 8:34 els alumnes arriben a les 8:24 a l’estació.
Tot i l’intent de la Universitat i la RENFE de millorar els horaris, pocs són els dies en què s’arriba puntual i els estudiants continuen arribant tard a la seva primera classe.
Encara que no es milloren les infraestructures, els retards i incidències siguin constants, les vagues encobertes i la mala gestió dels horaris, els preus dels bitllets són any rere any més alts. Una mala forma de promocionar el transport públic.
{{ comment.text }}