Aquell 17 d’agost del 2003: el sud d’Osona, arrasat

Diumenge d’agost al matí. Una jornada que, tant per dia de la setmana com per calendari, s’hauria de preveure tranquil·la. El 17 d’agost de 2003, però, es va viure, en canvi, de manera ben inquieta a Osona. Una mena de tornado, amb el nom tècnic d’esclafit, va arrasar diversos municipis sobretot del sud de la comarca, com Centelles, Balenyà o Taradell. Naus industrials, granges, edificis particulars i centenars d’arbres es van veure afectats per les ventades. L’episodi no va durar més de mitja hora, però va colpejar amb força, malgrat que no es van haver de lamentar danys personals. Especialment afectat va quedar el barri de Sant Antoni de Centelles, la zona est de Balenyà, i tot l’entorn del polígon El Vivet de Taradell. Així mateix, l’esclafit va causar alguns desperfectes a Tona, Malla, Calldetenes i Sant Julià de Vilatorta. Més enllà de les afectacions físiques als immobles, el vent també va generar talls de corrent als municipis, per la qual cosa la línia de tren va quedar tallada, a més de pels arbres que van caure sobre les vies. Així mateix ho detallava EL 9 NOU a l’edició del 18 d’agost del mateix any. Un cas particular, ja que, de fet, la publicació no surt mai els dilluns del mes d’agost, però que, arran de l’impacte que va ocasionar l’episodi a la comarca, va fer una excepció com a edició especial. Davant de les nombroses destrosses, els alcaldes dels municipis en qüestió van reunir-se ja el dia següent amb l’objectiu de valorar la necessitat de demanar la declaració de zona catastròfica. La factura de l’esclafit va ascendir als més de dos milions d’euros i, així, la Generalitat va anunciar la publicació d’un decret per regular els ajuts als afectats per la tempesta. Tot i així, uns ajuts que aleshores ja es pronosticava que difícilment cobririen el cent per cent de la despesa total. Alguns propietaris d’empreses i negocis que es van veure afectats pel temporal van haver de reprendre l’activitat invertint de la seva pròpia butxaca, en un context en què les assegurances van cobrir una mínima part dels danys, segons recollia EL 9 NOU un any després. Un episodi que van propiciar les altes temperatures d’estiu que hi va haver a Osona, on es van acumular 50 dies a més de 30 graus. En trencar-se la base d’un núvol de tempesta que anava molt carregat es va produir l’esclafit, la qual cosa va generar al mateix temps el desplomament de l’aire fred que hi havia a l’interior. A diferència d’un tornado, els vents de l’esclafit no fan remolí, però les conseqüències poden ser igual o més devastores per la seva virulència, motiu pel qual l’impacte va ser brutal. A més, en aquell moment, alguns meteoròlegs de la comarca van treballar amb la hipòtesi que al sud d’Osona hi havia hagut dos esclafits, amb un vent que hauria assolit els 200 km/h: un primer a Aiguafreda avançant cap a Sant Martí de Centelles, Centelles i Balenyà, i un altre que s’hauria originat a Collsuspina afectant després Tona, Malla, Taradell i Seva. Un fenomen inusual que va deixar moltes preguntes a la comarca. Va ser, en realitat, el tercer que es produïa en els últims anys, a més del de Vilalleons el setembre del 1997 i el dels afores de Prats de Lluçanès el setembre del 2000. Malgrat tot, el del 2003 va ser el més violent i que va causar més desperfectes a Osona, en un episodi en què les afectacions van tenir un fort impacte en les zones més urbanes. L’esclafit i els meus mestres La sensació que, amb pocs minuts, una ventada et podia xafar bona part del poble era esfereïdora. Quan l’esclafit va passar, res ja era igual. Teulades aixecades, arbres arrencats, cotxes malmesos, la piscina municipal inutilitzada i el nostre entorn natural, quelcom únic que tenim al poble, devastat. Escric fent ús de la memòria, perquè va ser un episodi que quedarà gravat a la retina de molts balenyanencs per la duresa de les imatges que va deixar. Sortosament, a casa no vam patir desperfectes i vaig poder viure el postesclafit amb un xic de distància i, també, com una oportunitat professional. Aquell estiu de 2003 havia acabat segon de carrera i tot just havia aconseguit la meva primera feina, com a col·laborador d’El 9 Esportiu de Catalunya. Però si bé la meva vocació eren els esports, durant els primers anys d’estudi també ens havien ensenyat que el periodista havia d’estar sempre a peu de carrer, sempre en acte de servei per quan hi hagués qualsevol succés important. El periodisme era, és i serà un ofici de servei a la comunitat. M’ho vaig prendre al peu de la lletra. Em resulta impossible pensar en aquell esclafit sense veure’m córrer d’aquí cap allà, intentant esbrinar què havia passat i esperar-me que arribessin els veterans de l’ofici (sobretot, els companys de TV3) per dir-los que era estudiant de Periodisme i em posava a la seva disposició si necessitaven un guia local per arribar als llocs més afectats o trobar testimonis rellevants. Així doncs, l’esclafit també em va servir per conèixer dos dels mestres que he tingut a la meva vida professional: Toni Moreno i Montse Núñez, fundadors de Grama Televisió, la productora delegada de TV3 a la Catalunya Central i el Maresme. Recordo la rauxa que portava en Toni, fent de la càmera una extensió més del seu cos. M’hi vaig oferir i em va acceptar al seu costat. Aquells dies vaig començar a comprendre com funcionaven les cobertures informatives d’alt voltatge, la immediatesa. Al cap d’uns mesos, em vaig incorporar definitivament a Grama Televisió. Ells em van ensenyar quelcom que m’ha acompanyat sempre: que portar un micròfon a la mà, més si era de la televisió nacional, era una gran responsabilitat, que les notícies “sempre fan olor” i, per tant, que la vocació és la clau per ser bon periodista. Xavier Ginesta, periodista i professor de la UVic-UCC

Aquell 17 d’agost del 2003: el sud d’Osona, arrasat

L’agost del 2025 a l’illa càrnia: un foc difícil d’extingir

Aquell estiu del 2020: amb l’ull posat als rebrots de covid-19

“Sabem què i com va passar, però hi ha respostes que només podrien donar-les els terroristes”

Subseus olímpiques a Osona

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi l’ús de la IA als centres escolars als menors de 14 anys?

Mor el conductor d'un camió formigonera en un accident a la carretera de l'Esquirol a Tavertet

“Amb 27 anys vaig dir a casa: ‘M’he comprat una farmàcia”

La primera cita, un dia fàcil de recordar: l’1 d’octubre de 2017

“Pensava que jubilar-se era començar una etapa de baixada, però m’equivocava”

Viure entre Sant Bartomeu del Grau i els Països Baixos

D’un perfil del ninja Hattori a casar-se aquest desembre

La indústria catalana mira cap a la defensa: "Fer el manteniment d'un tanc i el d'un cotxe no és tan diferent"

Incendi a la Guingueta de la Blava a Roda de Ter

S'encén un autobús a l'Eix a Vilalleons

“L’amazic és probablement la tercera llengua més parlada a Catalunya”