Conta la llegenda que van ser els monjos que vivien a Sant Tomàs els qui van introduir la patata a Osona a principis del segle XIX. Sigui certa o no, els responsables de Sant Tomàs han partit d’aquesta història i de la voluntat d’ampliar els llocs de treball per a persones amb discapacitat de la seva empresa social, TAC Osona, per fer realitat el primer producte propi de producció industrial de l’Obrador de Sant Tomàs: patates fregides que segueixen l’estela dels productes artesans elaborats l’obrador de xocolata. “És un producte de consum universal i volem que una bossa que porta el nom de Sant Tomàs arribi a tantes taules i llars com sigui possible”, diu Joan Casany, president de Sant Tomàs.
S’han invertit 800.000 euros en un obrador a Manlleu per obrir la nova línia de negoci. La planta té potencial per produir anualment 120 tones de patates fregides (2.700 quilos a la setmana), volum que es podria incrementar si es fan més torns. Actualment se’n fa un i ocupa cinc persones, tres de les quals amb discapacitat. “Per nosaltres, més que una línia de negoci, permet satisfer el nostre objectiu de donar feina a persones amb discapacitat intel·lectual”, diu Casany. “Davant les davallades de feina que hem tingut al TAC Osona vam decidir fer un producte propi. Vam fer un procés d’emprenedoria i vam triar les patates xips per diversos motius: cap altra entitat social catalana o espanyola ho fa, és un producte per compartir, la patata ve de la terra i si la cuides pots fer un producte de qualitat i el poden fer persones amb discapacitat.” Així ho argumenta Ricard Gorgals, director de l’àrea d’empresa social de Sant Tomàs.
Una de les treballadores és Olga Grebul. Amb les patates netes i sense pedres (“el principal enemic de la línia de producció”, diu Gorgals), ella s’encarrega de “triar-les, treure tot el que és dolent i partir-les per la meitat, si són molt grosses. Si són encara més grans, en faig tres o quatre trossos”. Són patates de la varietat agria. “Les comprem a un majorista que treballa amb patata nova, la qual cosa ens interessa per l’equilibri entre els sucres i el midó”, explica Gorgals.
Les patates entren a la màquina que les pela i talla i d’aquí cap a la fregidora, una gran paella capaç d’engolir alhora 24 quilos de patates. Es fregeixen amb oli d’oliva arbequina de la cooperativa la Granadella. Al cap d’uns 10 minuts, la paella es tomba i les patates cauen sobre una centrifugadora que permet treure’n l’excés d’oli. A partir d’aquí les patates passen un altre sedàs: el control de qualitat, on es retiren manualment “les que han sortit cremades, massa rosses o presenten algun defecte”, diu Gorgals. El següent pas serà la saladora i d’aquí cap a la línia vertical d’envasat, d’on en surten les bosses dels dos gramatges de comercialització, de 45 grams i 170. També és rellevant l’envàs, amb una doble capa d’OPP (polipropilè). Juntament amb la funció social i l’oli, aquest envàs també aporta valor afegit. El fet d’utilitzar les dues capes del mateix material permet reciclar-les.
El projecte cristal·litza ara però va néixer l’any 2018. Des d’aleshores s’ha comprat i adequat la nau. Dels 800.000 euros invertits, 300.000 s’han pogut finançar amb aportacions del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER), la Fundació La Caixa i la Fundació ONCE. Calculen que quan la planta rendeixi al 55% o 60% de la seva capacitat es podran començar a obtenir beneficis que revertiran en l’activitat de Sant Tomàs.
Per arribar a aquests objectius s’estan tancant els primers acords de distribució. Les patates es podran adquirir en línia a la botiga de Sant Tomàs (a 1 euro la bossa petita i 2,49, la gran) i als establiments Bon Preu i Esclat de la comarca d’Osona amb la intenció d’arribar als de la resta de Catalunya. S’estan negociant acords de distribució amb marques de supermercats i també preveuen entrar al canal de la restauració. “Hem de lluitar per la qualitat. Els nostres costos de producció són més elevats. No podem ser els més barats, però hem d’oferir uns preus raonables per no quedar fora del mercat”, conclou Casany.
