La sequera afegeix incertesa a un sector lleter que albira una altra crisi de preus

L'increment dels costos de producció i la reducció de la llet va obligar a finals d'estiu la indústria làctia a incrementar el preu que pagava als ramaders, per tal de repercutir l’increment dels costos al preu final. En les darreres setmanes, però, s’està tornant a collar els ramaders. “Des del primer d’abril, Lactalis ja ha fet arribar als seus ramaders una carta en què anuncien una rebaixa d’un 10% i pel maig i juny, un 20%”, denuncia el sindicat agrari Asaja en un comunicat. Ara bé, l’acció d’aquesta companyia de matriu francesa, amb planta envasadora a Mollerussa i d’on surten els brics de les marques blanques dels principals supermercats, és replicable a la resta d’operadors. A més, en un moment en què el preu del cereal s’ha anat reduint i, per tant, es poden ajustar els costos, això no és el que més preocupa els ramaders, que veuen com la sequera s’allarga i això afecta directament els cultius i en conseqüència l’alimentació del bestiar. “Ara la preocupació més que el preu és com alimentar els animals”, segons Gil Soler, ramader de la granja de Can Baixeras, de Vic. “La falta de farratge fa que molts ramaders ja hagin d’alimentar els animals amb pinso i palla i el canvi d’alimentació fa baixar la producció de llet”, afegeix Daniel Bassas, director executiu de la Cooperativa Plana de Vic. "Hem de fer malabars per allargar el menjar del bestiar"Gil Soler, ramader “Fa uns mesos que hem de fer malabars per fer allargar el menjar”, apunta Soler. En aquesta explotació estaven acostumats que les collites de primavera, principalment de raigràs, eren suficients per alimentar les 50 vaques lleteres que tenen. L’activitat es complementa amb una granja porcina de prop de 200 mares amb cicle tancat. “El farratge de tardor, normalment blat de moro, era sempre de més a més.” L’any passat, però, ja no va ser així i des de fa unes setmanes els malabars consisteixen a diluir el poc farratge que els queda amb palla. El més preocupant és que la collita d’aquest any encara ha estat pitjor. Ajupit, mirant la planta d’un dels millors camps de l’explotació, Soler explica que cada any “carregàvem 20 tractors” per alimentar el bestiar. Aquest any n’han collit un i a correcuita perquè no es fes malbé. “Jo soc optimista de mena i qui et diu que ara no pugui venir un període de pluja”, diu Soler, que creu que si plogués durant les properes setmanes encara se salvarien els mobles. La situació aboca els ramaders a escenaris complexos. Alimentar-los amb palla i pinso vol dir més despesa i “sortir a comprar tampoc et garanteix que hi hagi estoc”. D’aquesta manera, es pot repetir la situació de l’any passat quan alguns ramaders van optar pel sacrifici de vaques que encara estaven en edat de producció, aprofitant que la carn es pagava bé. Ara, aquest escenari encara és més cru perquè “els animals que no eren viables ja són fora”, diu Soler. Recuperar la producció implica molt de temps i s’endevina un estiu amb falta de llet. Gil Soler, en un dels millors camps de Can Baixeras, on planten farratge, molt afectat per la secada // Albert Llimós Gil Soler té 26 anys. Per a ell, la situació de sequera és nova però recorre als seus antecessors per remarcar l’excepcionalitat. “El meu avi diu que no ho havia vist mai. Que de petit li havien parlat d’una secada molt forta l’any que ell va néixer, el 1945.” Les vaques de Can Baixeras produeixen una mitjana diària de 1.500 litres de llet que va tota a la indústria. En el darrer any els contractes s’havien acostat als 600 euros per tona de llet, un rècord històric. En el seu cas, des de l’abril, el que perceben per tona de llet s’ha reduït fins a l’entorn dels 540 euros. L’Observatori de la llet situava al desembre l’índex de rendibilitat (cost de producció més cost d’oportunitat) en els 54,33 euros per litre, a l’entorn del que la indústria està oferint actualment. On també es constata el canvi d’actitud de la indústria és a les cooperatives, que tornen a veure com es triga a signar contractes i estan a l’expectativa pel que fa al preu. La incertesa forma part des de fa massa temps d’aquest sector.

La sequera afegeix incertesa a un sector lleter que albira una altra crisi de preus

Un Picasso inspirat a Campdevànol?

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous ‘influencers’ de la vida a pagès

Ripoll aprova el projecte per recuperar les tres basses de Can Palau

Què hem explicat a El 9 Informatiu del dimarts 16 de desembre?

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Osona Ripolles

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

S’encén un cotxe a l’Eix Transversal, a Muntanyola

Osona es coordinarà per abordar de manera conjunta el problema del sensellarisme