La sequera obliga els ramaders a portar les vaques de carn a l’escorxador abans d’hora

Que la sequera i l’increment dels costos de producció estan tensionant el sector primari, malauradament, és ja un missatge repetit. Però sovint cal posar el focus en els diferents col·lectius agrícoles i ramaders. Ara és el boví de carn qui ha alçat el dit, a través de l’associació Asopravac (Associació de Productors de Vacum de Carn), que alerta que s’enfronta a “nombroses incerteses” arran de l’encariment dels costos de producció i la reducció d’ingressos derivats de la pèrdua d’ajuts de la PAC. “El boví català, que fins fa dos anys disposava dels ajuts de la PAC com a xarxa de protecció davant d’aquest tipus de fluctuacions, ha patit una dràstica caiguda d’ingressos de la PAC, havent deixat d’ingressar al voltant de 9 milions d’euros”, expliquen des d’Asopravac. Aquesta situació, i altres inquietuds del sector, les han traslladat al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, que “s’ha compromès a estudiar totes aquelles mesures a l’abast per tal d’oferir un horitzó de continuïtat” al sector. El coordinador comarcal d’Unió de Pagesos a Osona i el Lluçanès, el ramader de porcí i boví de carn Oriol Rovira, explica que la reducció de l’aportació de la PAC prové de la retallada del coeficient de pastura i la subvenció per vaques lactants. Per ell, el problema va més enllà. D’entrada, es viu en una paradoxa perquè l’increment dels costos de producció i l’energia també ha repercutit en el preu de la carn i, per tant, aparentment pot semblar “un bon moment per al sector perquè la carn va cara”. Ara bé, l’increment del preu del cereal, d’una banda, i la falta de pluja que fa que es redueixi la càrrega alimentària a les pastures, de l’altra, són un maldecap. “Aquesta primavera al Lluçanès, si no plou, s’hauran perdut la meitat de les pastures i no és un problema exclusiu del Lluçanès. És global”, diu Rovira. Això comportarà “sacrificar vaques”, diu Rovira. En el seu cas, que a la seva explotació, el Mas Terricabras d’Oristà, tenen un ramat de 100 vaques de la raça bruna del Pirineu, que ara està en època de cria, “si la situació no canvia molt, quan deslletem els vedells en portarem una vintena a l’escorxador”. Són vaques de més de 8 anys però que en una situació de normalitat encara continuarien al ramat. Això en el cas de la ramaderia extensiva, però els efectes també són notoris a les granges intensives. Com que no s’ha pogut collir el farratge d’altres anys per la falta d’aigua, el preu de comprar l’aliment que no s’han pogut conrear s’ha incrementat “entre un 120% i un 130% i en el cas del farratge sec, fins a un 150%”, diu Rovira. “Molta gent parla de reduir caps de bestiar. Ha de ploure molt ara a l’abril per revertir la situació”, sentencia. Aquesta és una de les moltes explotacions que van apostar per la raça bruna, que és “una molt bona vaca com a mare”, diu Rovira. És una de les tres races autòctones (al costat de la Pirinenca i l’Albera). “Sempre ens ha agradat, si tenim una cosa a casa i és correcta, no anar-la a buscar a fora”. La Federació de Raça Bruna del Pirineu calcula que actualment a Catalunya hi ha 30.000 exemplars de més de 2 anys –l’edat del primer part se situa en els 33 mesos– i és una de les races de carn més esteses a Osona i el Ripollès. Pel que fa al Ripollès, la responsable de Dones d’Unió de Pagesos i Medi Rural, Raquel Serrat, detalla que de les 1.769 explotacions amb cens de vaques de cria que hi ha a Catalunya, el 12,9% pertanyen a la comarca (unes 228). En canvi, de les 2.030 explotacions amb cens de vaques de vedell, el Ripollès no hi surt reflectit perquè el percentatge és ínfim, ja que “el pes més important el tenim amb la ramaderia extensiva de boví”. Serrat alerta que el consum de carn de vaca ha caigut un 25% per habitant en els últims deu anys i que aquest any sí que s’ha vist un augment del vedell mort que es ven a les carnisseries, però també del viu “perquè han crescut les exportacions de bestiar viu cap a l’estranger”. Sobretot, cap a països àrabs com el Líban (31%), Líbia (25%), el Marroc (20%) i Egipte (7%), però també a Itàlia (7%). Les exportacions i no el consum intern marquen aquest increment. En relació amb les importacions, al Ripollès se’n fan molt poques. El 80% dels animals que arriben vius a Catalunya provenen de França, Alemanya, Irlanda, República Txeca o Bèlgica i són vedells de menys de 80 quilos que fan el cicle d’engreix aquí. Al Ripollès domina la vaca de cria en extensiu, però també hi ha unes quantes ramaderies que fan el cicle tancat de l’engreix. A més a més, moltes compten amb la certificació ecològica i quan acaben d’engreixar venen l’animal a l’empresa càrnia Pirinat, instal·lada al polígon de Niubó de Campdevànol, que acaba de fer el circuit i “ha donat un impuls important a moltes ramaderies de la comarca”.

La sequera obliga els ramaders a portar les vaques de carn a l’escorxador abans d’hora

Restablerta l’R3 entre la Garriga i Ripoll

Demanen que hi hagi també a Osona un punt oficial per a la regularització extraordinària d’immigrants

Creen un grup de suport d’afectats de Parkinson a Centelles

Proquimia obre una botiga digital per a les línies ciclista i nàutica

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

“He anat decaient molt lentament, fins a ser dependent les 24 hores”

“Si paguem, com a mínim hauria d’estar més net”

“Vaig descobrir Casserres fa cinc anys i ja hi he vingut tres vegades”

Casa Tió tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

“A partir de la mort del meu marit, molta gent m’ha vingut a demanar com ho vam fer”

Busquen un conductor per atropellar intencionadament un home a la C-17 a Orís

El Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt s’omple amb motiu de l’aplec

Orriols, a Illa: “Gràcies pels pressupostos i per haver desarticulat el PSC a Ripoll; ha sigut una jugada mestra”

Un cotxe s'encasta a un mur a la rotonda de Roda

La carrera de Medicina de la UVic-UCC valdrà un 40% menys als alumnes que l'acabin