Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Set dies per votar a la Cambra

Tres representants de les cinc candidatures que es presenten a la Cambra de Comerç de Barcelona van debatre dijous a Vic. El 8 de maig es tanquen les votacions

El Consell Empresarial d’Osona (CEd’O) va organitzar un debat amb representants de tres de les cinc candidatures que es presenten a totes les seccions del ple de la Cambra de Comerç de Barcelona. Va ser dijous, el primer dia que ja es podia començar a votar de forma telemàtica, sistema que funciona fins al dia 8 quan es pot votar també de forma presencial. El debat va fer surar noves propostes i ganes de canviar l’actual Cambra.

Només tres representants de les cinc candidatures que es presenten a les eleccions a la Cambra de Comerç van participar dijous passat al debat organitzat pel CEd’O a la Sala Coll i Bardolet del Sucre, a Vic. Eren Jesús Costa, representant de la candidatura que encapçala Carles Tusquets amb el lema “Creem futur”; Oriol Guixà, que va a la llista que encapçala Enric Crous amb el lema “Una Cambra de Barcelona de tots i totes”, i Joan Canadell, representant de la llista “Les cambres: eines de país”. Unes 40 persones van assistir a l’acte i van plantejar diverses preguntes als ponents, sobretot relacionades amb el sistema d’elecció. Un sistema que tot i ser en alguns sentits més obert té aspectes que caldria canviar pels ponents per “fer-la més democràtica”. Tots tres ponents veuen la Cambra amb un gran potencial. “És l’única institució que representa a tot l’empresariat, des de l’autònom fins a la gran empresa”, diuen, i “que pot incidir, per llei, en els legisladors”. Sense dir-ho en veu alta, sí que es va entendre que és un òrgan de poder i té l’avantatge afegit, segons Guixà, “que té contacte i fa xarxa amb 9.000 cambres més de tot el món”. La importància econòmica de Catalunya també va aparèixer com un element favorable en el debat, per tots tres, però sobretot per part de Canadell, que és la candidatura impulsada per l’Assemblea Nacional Catalana i el Cercle Català de Negocis.

La temàtica d’una cambra polititzada o no va surar per part de Canadell, que va deixar clar que “què vol dir fer política? Nosaltres fem política, volem una cambra per a una República de Catalunya. I no en fa en Miquel Valls [actual president de la Cambra] en el sentit contrari?”, va preguntar-se. I va aportar dades de votacions internes que s’han fet en el món empresarial a través de patronals o la Cambra i “més del 50% en tots els casos l’empresariat deia sí a la independència de Catalunya”.

Pel que fa a les accions concretes de cada programa, tots tres van parlar de transparència, transversalitat i servei. Referint-se a finançament, rebutgen ajuts governamentals. “No volem que depengui de l’Estat perquè no hi influeixi”, va dir Costa, i Guixà va respondre que “tampoc volem els 14 seients comprats per grans empreses de l’Ibex pel mateix”. Guixà va parlar que si les empreses energètiques, per exemple, tenen més vot perquè paguen, difícilment es podran buscar “millores energètiques per a les empreses petites i mitjanes”.
Pel que fa a territori, tots tres van adherir-se a la idea de concretar en funció dels problemes del territori. “Per exemple”, deia Guixà, “es pot fer molt per solucionar un problema com els purins a Osona però ha de ser des del territori i no aplicable a altres llocs”.

Per tots i com a última aportació és important “que es voti”. En les darreres eleccions va votar encara no un 2% del cens i finalment només va ser vàlid menys d’un 1%. No pot tornar a passar.

Transversal i territorial

Els tres ponents van coincidir que la nova Cambra que surti d’aquestes eleccions ha de ser transversal, en el sentit de representar tothom. Ara es vota de forma sectorial i des del públic es va demanar com es veien les delegacions. Per Oriol Guixà, cal una única cambra catalana que pugui aglutinar les actuals, tant les autònomes com les delegacions. “S’hauria de poder votar des de baix cap a dalt”, deia. I per Joan Canadell, “cal descentralitzar les cambres i adaptar-les a cada territori”. També per Jesús Costa cal canviar la manera d’organitzar-se, “perquè ara hi ha un ordre que no s’entén”.

I com es finançarà?
El gran què amb la Cambra és saber com es finançarà. Des que no és obligatori pagar quotes, s’ha reduït la despesa i s’han venut 14 seients que aporten un milió dels 17 de pressupost que té a grans empreses. Això, tant Canadell com Guixà ho consideren una anomalia mentre que per Costa és un canvi que s’ha de fer, però després de buscar un nou sistema de finançament. Tots pensen que caldrà que les empreses facin una aportació “mínima, potser de 30 euros l’any”, diu Canadell, però sabran que és a canvi d’un servei que ara no tenen. Guixà va anar més enllà dient que les cambres podrien fer serveis per a l’Estat.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.